Chott El Djerid (, ‘Xot de les Palmeres’) és una gran depressió endorreica salina del sud-oest de Tunísia, situada entre les regions de Tozeur i Kébili. Forma part del sistema de grans xots del sud tunisià i ocupa una extensa conca de clima àrid, caracteritzada per planes salines, crostes d'evaporites i inundacions temporals.
L'àrea considerada en la candidatura tunisiana a la UNESCO té una superfície de 586.187 hectàrees. La depressió roman seca o coberta per una crosta salina durant bona part de l'any, però durant els hiverns especialment plujosos pot quedar coberta temporalment per una làmina poc profunda d'aigua.
Des del 28 de maig de 2008, Chott El Djerid figura a la Llista indicativa del Patrimoni de la Humanitat de Tunísia com a bé natural proposat segons els criteris (vii), (viii), (ix) i (x).
Geografia miniatura|esquerra|300px|Plana salina i relleus a l'horitzó del Chott El Djerid
Chott El Djerid es troba al sud-oest de Tunísia i s'estén entre les governacions de Tozeur i Kébili. Les ciutats més properes són Tozeur, al nord-oest, i Kébili, al sud-est.
La depressió queda limitada al nord per la serralada del Cherb i al sud per les terres saharianes. Cap a l'est està connectada amb el Chott El Fedjaj.
La superfície és extraordinàriament plana i presenta grans extensions de sediments argilosos i salins. Durant els períodes secs, la forta evaporació afavoreix la formació de crostes de sal i guix, mentre que després d'episodis de precipitació abundants poden formar-se làmines temporals d'aigua poc profunda.
Geologia i geomorfologia miniatura|300px|Crosta salina esquerdada al Chott El Djerid
Chott El Djerid és una gran plana evaporítica desenvolupada en una conca tancada. La seva superfície està formada principalment per sediments fins, argiles i dipòsits salins sotmesos a cicles d'humectació i dessecació sota un clima molt àrid.
Durant les fases seques, l'evaporació de les aigües i salmorres provoca la precipitació de minerals evaporítics i la formació d'una crosta superficial de sal. Entre els minerals identificats hi ha l'halita, el guix i la carnallita.
La dessecació repetida dels sediments produeix esquerdes i formes poligonals a la superfície. L'acció combinada de l'aigua, l'evaporació i la cristal·lització de les sals origina diversos microrelleus i estructures evaporítiques.
El Chott El Djerid ha estat estudiat com a exemple actual de sistema evaporític continental i com a model per comprendre processos similars presents en dipòsits geològics antics.
Hidrologia i salinitat miniatura|300px|Formacions salines al Chott El Djerid
El règim hidrològic del Chott El Djerid és fortament estacional i està condicionat per l'aridesa del clima. Durant bona part de l'any predominen les superfícies seques o cobertes de crostes salines, però durant els hiverns especialment humits poden formar-se làmines d'aigua poc profundes.
La precipitació mitjana anual se situa aproximadament entre 75 i 100 mm, amb una forta irregularitat interanual, mentre que l'evaporació és molt elevada.
La interacció entre les aigües subterrànies i les salmorres del Chott contribueix també a la salinitat de les capes freàtiques superficials situades als marges de la depressió.
Un dels episodis millor estudiats fou la inundació excepcional de gener de 1990, durant la qual es formà un gran llac efímer sobre la plana salina. Durant els mesos posteriors, l'evaporació concentrà progressivament les salmorres i tornà a deixar exposades les crostes salines.
Flora i fauna La vegetació està fortament condicionada per l'elevada salinitat i l'aridesa. A les vores septentrionals no salines apareixen formacions estepàries, mentre que als sectors més propers a la plana salina predominen plantes halòfiles com espècies de Salicornia, Halocnemum, Arthrocnemum, Atriplex i Suaeda.
La major part de la plana interior presenta unes condicions poc favorables per a la fauna, però durant els hiverns molt humits les zones temporalment inundades poden acollir importants concentracions d'aus aquàtiques.
Chott Djerid és reconegut com una Key Biodiversity Area d'importància global. El lloc és especialment important per als flamencs i probablement constitueix l'única zona regular de reproducció d'aquestes aus a Tunísia, tot i que la dificultat d'accés en limita el seguiment.
Les vores del xot tenen també interès per a espècies pròpies de la transició entre l'estepa i el desert.
A l'extrem septentrional de l'àrea protegida es troba també l'oasi de Dghoumès i el seu parc nacional, que conserva comunitats de flora i fauna estepàries representatives de la transició cap al Sàhara.
Protecció i reconeixement internacional miniatura|300px|Plana salina del Chott El Djerid al capvespre
Chott El Djerid forma part de les zones humides d'importància internacional protegides segons la Convenció de Ramsar. La documentació de la candidatura tunisiana a la UNESCO associa l'àrea protegida a una superfície de 586.187 hectàrees.
El lloc és també reconegut com a Key Biodiversity Area d'importància global, especialment per la seva avifauna i pels ecosistemes de transició entre l'estepa i el desert.
El 28 de maig de 2008, Tunísia incorporà Chott El Djerid a la Llista indicativa del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, dins la categoria de patrimoni natural. La candidatura proposa el lloc segons els criteris (vii), (viii), (ix) i (x).
Activitats humanes miniatura|300px|Carretera que travessa el Chott El Djerid
Una carretera travessa el Chott El Djerid en direcció nord-oest–sud-est i comunica Tozeur amb la regió de Kébili. Segons la candidatura tunisiana a la UNESCO, la travessa té aproximadament 80 km i abandonar la carretera pot resultar perillós a causa de la inestabilitat de determinats sectors de la superfície.
miniatura|esquerra|300px|Instal·lacions per a l'explotació de sal al Chott El Djerid
La producció de sal és una de les activitats desenvolupades directament al xot, especialment en sectors pròxims a la carretera transversal.
miniatura|300px|esquerra|Visitants sobre la plana salina del Chott El Djerid Als marges de la depressió també es practica el pasturatge, mentre que els oasis de les regions del Djerid i del Nefzaoua mantenen sistemes agrícoles basats en el cultiu de palmeres datileres, arbres fruiters i hortalisses.
El Chott El Djerid forma part dels itineraris turístics del sud-oest de Tunísia. La carretera que travessa la plana permet observar-ne les grans extensions salines i connecta les zones turístiques de Tozeur i Kébili.
L'Office National du Tourisme Tunisien menciona també la pràctica del carro de vela al Chott El Djerid entre les activitats de la regió de Tozeur.
Referències
Enllaços externs Chott El Jerid al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO Chott Djerid a Key Biodiversity Areas Douz et le Chott el-Jerid a l'Office National du Tourisme Tunisien
Categoria:Llacs de Tunísia Categoria:Llacs salats Categoria:Governació de Tozeur Categoria:Governació de Kébili