miniatura|Quarteró núm. 92 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa-fàbrica Amat-Llopis era un conjunt d'edificis situat al carrer del Marquès de Barberà, 14 (despatx) i 16 (fàbrica) del barri del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.

Història Fàbrica d'indianes de Jaume Amat El 1757, Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al mestre de cases Llorenç Claret una parcel·la del seu hort al carrer de Sant Pau,AHPB, notari Joan Baptista Plana i Fontamna, 05-02-1757. on aquest faria construir dues cases. La propietat va ser heretada per la seva filla Rosa, i posteriorment pels seus nets Melcior (núm. 55) i Caterina Rovira i Claret (núm. 57).

El 1792, aquesta darrera i el seu marit, el botiguer de teles Jaume Amat i Pont (1753-1819), van adquirir en emfiteusi al marquès Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí uns terrenys amb front al carrer que duu el seu nom,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 247-252, 28-04-1792; f. 405-410v, 27-06-1792; f.485-190, 28-07-1792.AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/54 (1a part), f. 192-196v, 04-06-1849. Reconeixement de domini a Josep Xifré i Casas. on van fer construir una fàbrica de teixits de cotó i indianes (núm. 16). Segons les cartes de pagament de les obres, que duraren des del juny del 1792 fins al març del 1794, hi intervingueren l'arquitecte i mestre de cases Ignasi MarchAHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/21, f. 520-549v, 29-06-1794. i el fuster Narcís Presas,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/21, f. 505-520, 25-06-1794. i el mestre de cases Jaume Calvet s'encarregà del clavegueram i de l'empedrat del carrer.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/21, f. 445-445v, 09-05-1794.

El 1797, Amat va constituir amb Isidre Mayner i altres socis, entre els quals hi havia Antoni Bonaventura Gassó, la societat Amat, Mayner i Cia, sota l'advocació de la Verge de Montserrat i amb un capital de 68.000 lliures barcelonines. El 1802, Mayner va deixar la companyia, que a partir d'aleshores es diria Amat i Cia. Aquell mateix any, i amb motiu de la visita dels reis Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó-Parma a Barcelona, Amat va convocar un concurs per al disseny de 12 models de mocadors commemoratius.

El 1795, Jaume Amat i Caterina Rovira vengueren la casa-fàbrica a carta de gràcia al comerciant Josep Francesc Mornau i Prats, comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits i marit de Josepa Amat i Miquel, neboda de Jaume,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 06-10-1795. que a més de la fàbrica del Raval van reunir la propietat dels dos molins drapers de Sabadell: el molí d'en Mornau i el molí de l'Amat. El 1821, Josepa Amat va demanar permís per a obrir-hi un portal tapiat, segons el projecte del mestre de cases Joan Vila. El 1826, Mornau va demanar permís per a reobrir-ne nou finestres i transformar una altra en balcó, d'acord amb el projecte del mateix autor.

Casa-fàbrica Llopis El 1792, el marquès de Barberà va establir en emfiteusi una parcel·la al carrer que porta el seu nom a Josepa Miquel, vídua del comerciant Josep Ignasi Pi i Cantallops,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 777-718v, 10-11-1792. on aquesta va fer construir una casa (núm. 14).AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/54 (1a part), f. 196v-198v, 04-06-1849. Reconeixement de domini a Josep Xifré i Casas. Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu gendre Francesc Coder i Marçal, un adroguer de Puigcerdà afincat a Reus, a qui el papa Lleó XII concedí el títol de baró de Sant Martí i el nomenà cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or. Aquest la vengué al metge Ignasi Ameller, que al seu torn la llegà a la seva neboda Rita Ameller.

El 1829, ella (propietària) i el seu marit Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén (usufructuari), van adquirir la casa-fàbrica per 14.000 lliures a Joaquim Mornau i d'Amat,AHPB, notari Eudald Rovira, manual 1.201/14, f. 298-303, 24-12-1829. que l'any anterior n'havia acordat la venda perpètua amb la vídua Caterina Rovira a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'encarregament d'un censal que gravava la propietat.AHPB, notari Eudald Rovira, manual 1.201/13, f. 132-136v, 25-06-1828. El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs, i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pisAHCB, C.XIV Obreria C-129, 07-1838. i un petit entresolat, segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt.AHCB, C.XIV Obreria C-129, 08-1838.

El 1843, Llopis va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.AHCB, C.XIV Obreria C-138.

Batlló Germans El fabricant de teixits Jacint Batlló i Barrera, que hi era instal·lat des del 1836, es va integrar a la raó social Batlló Germans, que el 1844 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 20 CV, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.

Amb la introducció de la filatura el 1850, la fàbrica va ser reformada amb la remunta d'un quart pis, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/detail/2486900 En aquesta època, la indústria de teixits comptava amb 26 telers senzills, 16 compostos, 64 mecànics i 146 operaris, i la de filats amb 3.960 fusos de mule-jennies, 500 de selfactines i 92 operaris. El 1863 s'anunciava així: «Barbará, 16, Fábrica de tejidos é hilados de algodon y blanqueo. Muselinas. Guineas fuertes. Madapolanes. Mariposas. Hamburgos. Cálices. Trafalgares blancos. Mosquiteros pequeños, medianos y grandes, de colores. Sres. Batlló hermanos.»

El 1868, després de la mort de Jacint i Domènec Batlló el 1866, els seus germans Joan i Feliu van emprendre la construcció d'un gran complex industrial al terme municipal de les Corts sota la raó social Batlló i Batlló, on van traslladar la producció de filats i teixits, deixant el blanqueig a les instal·lacions del Raval. El 1872 es va presentar un projecte per a instal·lar-hi unes noves calderes de blanqueig a la sosa, obra del mestre d'obres Pere Bruguera i que foren trobades el 2013 durant una intervenció arqueològica a l'actual núm. 16 ter.

Demolició i reedificació Finalment, entre 1884 i 1886, l'advocat Manuel Llopis i Ameller va fer enderrocar els vells edificis per a construir-hi tres nous blocs d'habitatges (núms. 14, 16 i 16 bis),AMCB, Q127 Foment 574 N, 657 N i 494 Ñ. establint la seva residència al núm. 14 1er.

Referències

Vegeu també Casa-fàbrica Sadó Casa-fàbrica Gassó Casa-fàbrica Vermell-Martí Palau Mornau Can Deu (masia a Sabadell) Museu Romàntic Can Llopis Casa-fàbrica Batlló-Llenas

Bibliografia

Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Amat Amat Categoria:Carrer del Marquès de Barberà