amb cognom de soltera Schwenk, fou una científica txecoestatunidenca que treballà en el Projecte Manhattan per a produir la primera bomba atòmica, a més d'activista feminista.
Biografia Formació Hornig nasqué a Ústí nad Labem al 1921. Els seus pares eren Erwin Schwenk, un químic orgànic, i Rascha Shapiro, pediatra.
El 1929 la seua família es traslladà a Berlín. Quatre anys més tard, ella i sa mare van arribar als Estats Units seguint el seu pare, que s'havia mudat allí per a escapar dels nazis. En ser el seu pare jueu, estava amenaçat de ser empresonat en un camp d'extermini.
Es llicencià en Bryn Mawr College al 1942 i obtingué el doctorat en la Universitat Harvard el 1950. El 1943 es casà amb Donald Hornig i tingueren quatre fills.
Carrera professional Hornig treballà amb el seu espòs al Laboratori Nacional dels Àlbers. Tot i que al principi li demanaren una prova de mecanografia, es van reconéixer les seues habilitats científiques i li donaren un treball entre el personal del Projecte Manhattan, en un grup que treballava amb el plutoni per produir la bomba atòmica.
Més tard es va decidir que aquest treball era massa perillós per a les dones, per la qual cosa treballà en lents altament explosives. Mentre estava en Els Àlbers, signà una petició perquè la primera bomba atòmica es llançàs en una illa deshabitada per a demostrar-ne el poder.
Hornig fou professora de química en la Universitat de Brown, i presidenta del departament de química del Trinity College de Washington, DC. Fou triada pel president Johnson per a una missió a la República de Corea que realitzà la fundació de l'Institut de Ciència i Tecnologia de Corea.
Feminista, Hornig fou fundadora d'HERS (Higher Education Resource Services) (Serveis de Recursos per a l'Ensenyament Superior) sota els auspicis del Comitè per a les Preocupacions de les Dones en els Col·legis i Universitats de Nova Anglaterra organitzat per Sheila Tobias. Formà part de comitès d'igualtat d'oportunitats per a la Fundació Nacional de Ciències, l'Institut Nacional del Càncer i l'Associació Estatunidenca per a l'Avenç de la Ciència. Fou presidenta de recerca del Comitè per a la Igualtat de la Dona a Harvard, i participà en estudis sobre l'educació i les carreres científiques de les dones.
Hornig fou consellera vitalícia de la Institució Oceanogràfica Woods Hole i de l'Escola Wheeler.
Va morir el 17 de novembre del 2017 a Providence, Rhode Island, a noranta-sis anys.
Obres Climbing the Academic Ladder: Doctoral Women Scientists in Academe (1979) .
Women Scientists in Industry and Government: How Much Progress in the 1970s. Washington, DC, 1980. Scientific sexism, Nova York: Nova York Academy of Sciences, 1979. . From My Life. The Memoirs of Richard Willstätter. Nova York: W. A. Benjamin, 1965. .
Referències
Enllaços externs Biografia d'un historiador del museu d'Ústí nad Labem (en txec). Categoria:Químics estatunidencs Categoria:Alumnes del Bryn Mawr College Categoria:Feministes estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Persones del Projecte Manhattan Categoria:Morts el 2017 Categoria:Persones de la regió d'Ústí nad Labem Categoria:Morts a Rhode Island Categoria:Científics txecs Categoria:Escriptors bohemis Categoria:Químics europeus Categoria:Feministes europeus Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Activistes txecs Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1921