Dracula és una pel·lícula de terror gòtica britànica de 1958 dirigida per Terence Fisher i escrita per Jimmy Sangster basada en novel·la homònima de Bram Stoker de 1897. La primera de la sèrie de pel·lícules de Hammer Horror protagonitzades per Christopher Lee com a Comte Dràcula, la pel·lícula també compta amb Peter Cushing com a Doctor Van Helsing, juntament amb Michael Gough, Melissa Stribling, Carol Marsh i John Van Eyssen. Als Estats Units, la pel·lícula va ser retitulada Horror of Dracula per evitar confusions amb la original estatunidenca de Universal Pictures, Dracula de 1931.

La producció va començar a Bray Studios el 17 de novembre de 1957 amb una inversió de 81.000 £.* Com a comte Dràcula, Lee va fixar la imatge del vampir amb ullals a la cultura popular. Christopher Frayling va escriure, "Dracula va introduir ullals, lents de contacte vermelles, degollatge, estaques de fusta ja preparada i, en la celebrada seqüència de crèdits, sang esquitxada fora de la pantalla sobre el taüt del comte." Lee també va introduir una sexualitat fosca i inquietant al personatge, Tim Stanley va afirmar: "La sensualitat de Lee era subversiva, ja que donava a entendre que a les dones els agradaria molt que els masteguessin el coll un semental".

El 2017, una enquesta de 150 actors, directors, escriptors, productors i crítics per a la revista Time Out va veure que Dracula es va classificar com la 65a millor pel·lícula britànica de la història. La revista Empire va classificar la interpretació de Lee com el comte Dràcula com el setè personatge de pel·lícula de terror més gran de tots els temps."The 100 best horror movie characters" . Empire. Retrieved 2 December 2017

Argument miniatura|267px|John Van Eyssen i Christopher Lee. El 1885, Jonathan Harker arriba al castell del comte Dràcula prop de Klausenburg per ocupar el seu càrrec de bibliotecari. A dins, s'espanta per una jove que afirma que és una presonera i li demana ajuda. Dràcula arriba, saluda en Harker i el guia a la seva habitació. Sol, Jonathan escriu al seu diari, revelant les seves veritables intencions: és un caçador de vampirs i ha vingut a destruir Dràcula.

Algun temps després, Harker es torna a enfrontar a la dona desesperada. Ella es revela com un vampir i li mossega el coll. Dràcula arriba i l'allunya mentre Harker es desmaia. Quan es desperta a la seva habitació a la llum del dia, Harker descobreix les marques de mossegada al coll. S'adona que ha perdut gairebé tot un període de llum del dia. Harker escriu una entrada final al seu diari i amaga el llibre fora del castell. Ell baixa a una cripta per trobar Dràcula i la dona vampir sense nom descansant als seus taüts. Harker aposta primer a la dona, un error que li costarà la vida. Es marceix fins a la vellesa i mor. Quan Harker es gira cap al taüt de Dràcula, el troba buit. Dràcula, despertat, tanca la porta de la cripta, atrapant en Harker.

Passen els dies i el doctor Van Helsing arriba a Klausenburg, buscant en Harker. La filla d'un hostaler li dona el diari d'en Harker. Quan arriba al castell de Dràcula, el troba desert, tot i que es troba amb el retrat que Harker tenia de la seva promesa Lucy Holmwood, amb les fotos ara desaparegudes. Van Helsing troba en Harker al taüt de Dràcula a la cripta, transformat en vampir. Aposta a Harker abans de marxar cap a la ciutat de Karlstadt, on lliura la notícia velada de la mort d'Harker a Arthur Holmwood i la seva dona Mina, germà i cunyada de Lucy, que està malalta. Quan cau la nit, la Lucy obre les portes de la seva terrassa i posa al descobert el seu coll, que ja porta la marca d'una mossegada de vampir. Aviat, Dràcula arriba i la mossega de nou.

La Mina busca l'ajuda de Van Helsing per tractar la malaltia de la Lucy, però Lucy demana a la minyona Gerda que li tregui els seus rams d'all prescrits, i l'endemà la troben morta. Van Helsing lliura el diari de Harker a Arthur. Tres dies després que Lucy sigui enterrada, una Lucy no morta atrau la filla de Gerda, Tania, a un cementiri, on Arthur ha trobat la tomba de Lucy buida. Van Helsing apareix i protegeix Lucy amb una creu. Li explica a l'Arthur que la Lucy va ser l'objectiu de substituir la dona que Harker va matar. Van Helsing suggereix utilitzar-la per portar-los a Dràcula, però Arthur es nega, i Van Helsing l'estaca al seu taüt. L'Arthur fa una última mirada al cos de la Lucy i la veu en pau.

Van Helsing i Arthur viatgen fins al pas fronterer d'Ingolstadt per localitzar el taüt de Dràcula. Mentrestant, la Mina rep un missatge suposadament d'Arthur, dient-li que vagi a l'adreça de Karlstadt, on espera Dràcula. L'endemà, l'Arthur i en Van Helsing visiten l'enterrador però troben el taüt de Dràcula desaparegut. Més tard, l'Arthur intenta donar-li una creu a Mina, però la crema, revelant que ella mateixa s'està convertint en un vampir. Durant la nit, Dràcula apareix dins de la casa i la mossega. Arthur accepta donar-li una transfusió de sang administrada per Van Helsing. Quan l'Arthur demana a la Gerda que agafi una mica de vi, aquesta li diu que la Mina li havia prohibit baixar al celler. En sentir això, Van Helsing baixa les escales i troba el taüt de Dràcula, però està buit. Dràcula s'ha escapat a la nit amb la Mina, intentant convertir-la en la seva nova núvia vampir.

Es produeix una persecució mentre Dràcula s'afanya a tornar al seu castell abans de la sortida del sol. Intenta enterrar viva a Mina fora de la cripta, però és interromput per l'arribada de Van Helsing i Arthur. Perseguint Dràcula dins del castell, Van Helsing lluita amb el vampir abans d'enderrocar les cortines per deixar entrar la llum del sol. Van Helsing forma una creu amb dos canelobres, conduint Dràcula als raigs del sol, i s'enfonsa en pols mentre Van Helsing mira. La Mina es recupera i la cicatriu en forma de creu s'esvaeix de la seva mà mentre les cendres de Dràcula s'allunyen a la brisa del matí, deixant només la seva roba i l'anell.

Repartiment

Peter Cushing com a Doctor Van Helsing Christopher Lee com a Comte Dràcula Michael Gough com a Arthur Holmwood Melissa Stribling com a Mina Holmwood Carol Marsh com a Lucy Holmwood John Van Eyssen com a Jonathan Harker Valerie Gaunt com a Dona vampir Olga Dickie com a Gerda Janina Faye com a Tania Charles Lloyd Pack com a Doctor Seward George Merritt com a policia George Woodbridge com a propietari George Benson com a oficial de frontera Miles Malleson com a enterrador Geoffrey Bayldon com a Porter Barbara Archer com a Inga Paul Cole com a Lad

Producció Concepte miniatura|Anunci d'autocinema del 1958 per Horror of Dracula juntament amb, The Thing That Couldn't Die. Tal com va comentar Christopher Lee en una entrevista a A Dream of Dracula de Leonard Wolf: "Sempre vaig estar en contra de tota la interpretació de la corbata i la cua. Segurament és l'altura del ridícul que un vampir sorgeixi de l'ombra amb corbata blanca, cues, sabates de xarol i una capa completa". Lee va dir que no va veure mai cap altra actuació de Dràcula fins molt després de fer les seves pel·lícules, i que quan va aconseguir el primer paper [de Dràcula] amb poc temps per preparar-se, "va haver d'afanar-me a llegir el llibre...[i] la interpretació fresca, sense coneixements d'actuacions prèvies."Michael Bibby, Lauren M. E. Goodlad (2007) "Goth: Undead Subculture", p.298

En la mateixa entrevista Lee va dir el següent sobre Dràcula: "També havia de tenir un element eròtic sobre ell (i no perquè clavés les seves dents a les dones)... És un assumpte misteriós i té alguna cosa a veure amb l'atractiu físic de la persona que t’està xuclant la vida. És com una donació sexual de sang... Les dones se senten atretes pels homes per centenars de raons. Una d'elles és una resposta a l'exigència de donar-se, i quina major evidència que dona la teva sang que flueix literalment del teu propi torrent sanguini? És l'abandonament total d'una dona al poder d'un home".Roxana Stuart (1997): "Stage Blood: Vampires of the 19th Century Stage", p.239

Lee creia que havia descobert alguna cosa en el personatge que no s'havia fet abans: "I també perquè havia llegit el llibre i potser havia descobert alguna cosa en el personatge que altres persones no havien notat o no havien vist va decidir presentar-se, i és que el personatge és heroic, eròtic i romàntic".“Listen Back To A 1990 Interview With Actor Christopher Lee” . NPR. Retrieved 18 July 2021 També va veure una certa tragèdia a Dràcula i va intentar injectar-la per interpretar-lo: "Sempre he intentat posar un element de tristesa, que he anomenat la solitud del mal, al seu Dràcula no vol viure, però ho ha de fer! No vol continuar existint com a no-mort, però no té més remei."John L. Flynn (1992) Cinematic vampires: the living dead on film and television p.86

Lee també va sentir que l'autenticitat de la novel·la de Stoker era important i es va frustrar amb les seves pel·lícules de Dràcula de Hammer: "Les històries tal com m'han donat gairebé no han tingut cap relació amb el llibre... que és la meva queixa reiterada". "El meu gran lament sempre ha estat que mai no he pogut presentar el comte exactament tal com el va descriure Bram Stoker de cap de les maneres. Això sempre es va deure als guions pobres i a la manca d'imaginació per part de la gent que mai semblava entendre tot el potencial de la història."Robert W. Pohle Jr., Douglas C. Hart, Rita Pohle Baldwin (2017): The Christopher Lee Film Encyclopedia, p.120

Rodatge Quan Hammer va demanar una adaptació de la novel·la de Stoker, el guionista Jimmy Sangster va decidir racionalitzar-la per adaptar-la a menys de noranta minuts de temps de pantalla i rodar amb un pressupost baix dins dels límits de Bray Studios i la seva finca circumdant. Treballant sota aquestes limitacions, Sangster va plantejar que Jonathan Harker viatja al castell de Dràcula amb la intenció de destruir Dràcula (no per completar una transacció immobiliària, com a la novel·la) i és assassinat, convertint Arthur Holmwood en el marit de Mina. i Lucy en la promesa d'Harker i la germana d'Arthur. Personatges com Renfield o Quincey Morris es van eliminar completament. La subtrama de l'esgarrifós viatge del vaixell que transporta Dràcula i els seus taüts a Anglaterra també es va abandonar i es substitueix a la pel·lícula per un curt viatge en cotxe fúnebre perquè tota l'acció transcorre en una zona relativament petita de l'Europa central. El personatge de Van Helsing també era diferent del personatge de la novel·la original. Cushing va explicar la transformació: "[La maledicció de] Frankenstein es va convertir en aquest enorme èxit, i allà estava jo quan era un home més jove, i el públic es va acostumar a que em veiés així. I vaig dir: "Ara mira aquí, què fem amb Van Helsing? Vull dir, selecciones un vell amb barba que parla de manera inintel·ligible o jo? És una ximpleria inventar-me així. Per què no tens algú que s'assembla a ell? Així que tots vam decidir, bé, oblidem-ho i interpretem-lo tal com sóc, com era aleshores."Mark A. Miller, David J. Hogan (2020): Christopher Lee and Peter Cushing and Horror Cinema, second edition

La capacitat de Dràcula de transformar-se [en llop, ratpenat o boira] es va abandonar per raó del realisme, segons Sangster: "Vaig pensar que la idea de poder convertir-se en un ratpenat, un llop o qualsevol cosa semblant va fer que la pel·lícula sembli més un conte de fades del que havia de ser. Vaig intentar basar el guió fins a cert punt a la realitat."