El camí de la Verneda era una via rural que anava des del Clot fins al desaparegut molí de la Verneda, prop del riu Besòs.
Història i descripció Fins als anys 1950, aquest sector de la ciutat, ocupat únicament per camps de conreu així com una vintena de masies i de fàbriques, va quedar al marge del creixement urbanístic de la ciutat. La ràpida urbanització produïda entre aquesta dècada i la del 1980 en va fer desaparèixer la major part del traçat. Actualment només es mantenen dos trams situats als dos extrems: d'una banda, l'actual carrer de la Verneda al Clot així com el camí de la Verneda al seu tram final, marcant el límit entre els municipis de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs.
En el sector central entre els carrers de Bilbao i el del Camp Arriassa, el seu traçat ha quedat esborrat de la trama urbana. A l'últim tram, ja arribant a l'antic molí de la Verneda, després de travessar la Riera d'Horta (avui Rambla de Prim), el camí encara fa un marcat gir a la dreta finalitzant a l'actual Rambla de Guipúscoa. Més enllà, seguia cap a Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet travessant el riu per diversos guals (com el de Provintialis situat a l'alçada del Molí d'en Tristany, popularment «El Molinet») i un cop construïts els ponts també cap a la carretera de Mataró, avui carrer de Pere IV.
La cartografia històrica mostra que d'aquest camí només derivaven uns pocs trencalls menors, com el que donava accés al nucli vell de Sant Martí, actual carrer del Rector de Vallfogona (perllongat més tard per comunicar amb la Sagrera a través del carrer de la Selva del Camp i el Pont del Treball) així com el camí de Provençals. Les fotografies aèries dels anys 1950 i 1960 donen testimoni del traçat del camí, que passanva a tocar de tot un seguit de masies com la de Ca l'Armengol (entre els carrers de la Selva de Mar i del Treball), Cal Masover i Cal Gallinaire (entre els carrers del Treball i de l'Agricultura) o Can Juliol (entre el carrer de l'Agricultura i de Cantàbria) L'únic vestigi d'aquestes masies que ens n'ha arribat fins avui són les palmeres que creixien a la vora de Can Masover i que avui encara es troben a l'interior de l'illa entre la Rambla de Guipúscoa i els carrers de Huelva, Treball i Agricultura.
El camí també vorejava les fàbriques de Blanqueos Tintes y Aprestos. Jover y Castells, aproximadament entre els actuals carrers de Bac de Roda i de Fluvià); S.F. Vila i Mosaics Geroni Fortuny, entre els carrers de Cantàbria i el de Puigcerdà; o Hilados Tintes y Aprestos Hijos de Rafael Claras, popularment «La Fabriqueta», a l'alçada del carrer del Maresme.
Referències
Vegeu també Fondal de Sant Martí
Categoria:Camins de Catalunya Categoria:Geografia del districte de Sant Martí