El PT-76 (en rus: ПТ-76, плавающий танк, transliteració: Plawajuschtschi tank "Tanc amfibi") és un tanc lleuger amfibi soviètic que va ser introduït a principis de la dècada de 1950 i aviat es va convertir en el tanc de reconeixement estàndard de l'Exèrcit soviètic, però posteriorment va ser reemplaçat en gran part pel BMP-1, i les altres forces armades del Pacte de Varsòvia.
Durant la producció en sèrie, de 1951 a 1967, es va modernitzar diverses vegades, es van produir un total de 3039 PT-76 , així com una sèrie de vehicles en la seva base.
No obstant això, fins a 100 tancs d'aquest tipus estava en servei en les Forces Armades russes en 2004. Es van exportar al voltant de 2.000 PT-76 a diversos països, en alguns dels quals va servir com a base per a la producció de les seves pròpies versions modernitzades. A principis de 2008 encara estava en servei en diversos països.
Desenvolupament Després de la Segona Guerra Mundial, el concepte de tancs lleugers va ressuscitar a l'URSS. S'havien d'utilitzar en unitats de reconeixement i, per tant, era essencial una capacitat amfíbia. Els requisits indicaven que el vehicle havia de ser capaç de travessar els obstacles hídrics amb poca preparació. Molts prototips d'aquests tancs lleugers van ser construïts a finals de la dècada de 1940. El més reeixit va ser l'objecte 740 dissenyat per l'enginyer N. Shashmurin treballant a l'institut VNII-100 de Leningrad (un institut de recerca de la fàbrica de tancs de Txeliàbinsk ChTZ) el 1949-1950, sota una supervisió inicial de Josef Kotin de la fabrica de Kírov. El vehicle va tenir èxit perquè tenia un disseny senzill, bons trets de navegació i una bona capacitat de camp a través. En aquell moment, el seu disseny d'aigua-jet era innovador.
Un prototip va ser construït a la fàbrica de Kirov el 1950 i el tanc va ser adoptat oficialment el 6 d'agost de 1951 amb la designació PT-76. La producció va començar a la fàbrica de tractors de Stalingrad (STZ). El tanc va ser modificat posteriorment. El 1957, el canó D-56T va ser reemplaçat pel D-56TM -amb fre de morrió de doble boira i extractor de fums- i el casc va ser aixecat 13 cm, a més el tanc va ser equipat amb nous dispositius de visió i comunicacions. Els tancs de la primera sèrie van ser posteriorment modificats, rebent el canó D-56TM i nous equips. El 1959 es va adoptar una variant millorada, el PT-76B, que es va mantenir en producció fins al 1967 (les millores principals van ser: pistola D-56TS amb estabilització i protecció CBRN).
El 1964 els Estats Units van obtenir un PT-76 per mitjans no divulgats. El tanc va ser avaluat pel TACOM al febrer, i es va considerar inferior als tancs lleugers americans existents.
Disseny El PT-76 té un disseny típic de tanc: el compartiment de direcció a la part davantera, el compartiment de combat al centre i el compartiment de motor a la part posterior. El tanc té una tripulació de tres homes, amb el comandant actuant també com a operador de ràdio i artiller. Això redueix la seva eficàcia com a observador. Les estacions de comandant i carregador es troben a l'interior de la torreta, el comandant s'asseu al costat esquerre del canó principal i el carregador es troba a la dreta. Tenen una gran eclosió doble de forma ovalada, que s'obre cap endavant sobre la torreta. El conductor s'asseu al centre de la part davantera del casc i té una eclosió d'una sola peça que s'obre a la dreta, amb tres blocs de visió i periscopis situats sota el canó principal a la part superior de la placa glacis inclinada. Sota el seient del conductor, hi ha una escotilla d'emergència que pot ser utilitzada per tots els membres de la tripulació. A la nit, el periscopi central s'intercanvia per un dispositiu de visió nocturna TVN-2B que dona al conductor una visió clara de fins a 60 metres.
Armament miniatura|272x272px|Un Tanquista de l'infanteria naval soviètica davant d'un PT-76 El seu armament principal consisteix en un canó de tancs de la sèrie D-56T de 76,2 mm, que té un rang efectiu d'aproximadament 1.500 metres i una taxa de foc de sis a vuit bales per minut. Aquesta arma té un calibre 42. El PT-76 porta 40 bales per a la seva arma. Una càrrega de munició típica consta de 24 x OF-350 Frag-HE, 4 x AP-T, 4 x API-T i 8 x BK-350M HEAT rounds (amb rondes AP-T substituïdes per APDS quan està disponible). L'arma està muntada en una torreta de con truncat circular tipus plat amb els costats plans i inclinats que es munten sobre el segon, tercer i quart parell de rodes de carretera. Tots els PT-76 tenen un extractor de fums per a la pistola principal a la part posterior de la torreta.
La metralladora mitjana coaxial SGMT de 7,62 mm ve amb 1.000 bales. Aquesta arma té un rang efectiu màxim de 1.000 metres a la llum del dia mentre el vehicle és estacionari, 400 a 500 metres a la llum del dia mentre el vehicle està en moviment i 600 metres a la nit. El rang màxim és de 1.500 metres. Es pot disparar en 2 a 10 ràfegues rodones i té una taxa pràctica de foc de 250 rondes per minut i una taxa cíclica de foc de 650 rondes per minut. A partir de 1967, la metralladora va ser substituïda per PKT del mateix calibre.
El comandant i l'artiller tenen una cúpula al costat esquerre de la doble escotilla. La cúpula té el dispositiu d'observació TPKU-2B i dos periscopis de dia TNP i es pot girar 360 graus a mà. El comandant també té una vista òptica 4X muntada a l'esquerra de l'armament principal i un telèmetre TShK-66. El carregador té el dispositiu d'observació MK-4 muntat al sostre de la torreta davant de l'escotilla.
Blindatge L'armadura del PT-76 consta d'acer soldat homogeni, enrotllat en fred. La seva torreta té 20 mm a 35 al davant, 16 mm a 35 als costats, 11 mm a 33 al darrere i 8 mm a 0 on a la part superior de la torreta. El casc està format per: 10 mm a 80 a la part frontal superior, 13 mm a 80 a la part inferior frontal, 14 mm a 0 als costats, 7 mm a 0 a la part posterior i 5 mm a 0 per sota. Això li dona protecció contra el foc d'armes petites de 7,62 mm i petits fragments de projectils d'artilleria. No la protegeix contra el foc de metralladora pesada de 12,7 mm o de calibre .50 ni contra fragments de projectil més grans.
Mobilitat Terra La suspensió de la barra de torsió consisteix en sis rodes de carretera grans i espaiades uniformement, amb la cintura de la conducció a la part posterior i l'identificador a la part davantera. Les rodes de la carretera són buides per minimitzar el pes. Aquestes rodes buides augmenten la flotabilitat del dipòsit en un 30%. No hi ha rodets de retorn de pista. La primera i última roda de carretera tenen un amortidor hidràulic i les vies d'acer tenen 96 baules cada una quan són noves, cada baula té un únic passador. Hi ha una faldilla petita, prima i horitzontal sobre cada pista. El seu motor dièsel de 6 cilindres i 4 temps refrigerats per aigua va ser desenvolupat sota la designació "V-6" per la meitat del motor "V-12" del T-54/55. Desenvolupa 240 CV (179 kW) a 1.800 rpm el que li dona una velocitat de carretera de 44 km/h i un rang de 370 km a 400 km. El vehicle pot travessar obstacles verticals d'1,1 m d'alt i trinxeres de 2,8 m d'ample i pujar a gradients de 52. El motor disposa d'un sistema de refrigeració i un escalfador inicial (pretès per al seu ús quan la temperatura de l'aire és -20 °C o més freda). El PT-76 té un sistema de transmissió manual de 5 velocitats de tipus eix similar al del T-34/85. La caixa de canvis té quatre engranatges cap endavant i un cap enrere. El vehicle disposa d'una abraçada lateral que li permet fer girs i un fre de mà. El tanc té quatre muntures per a tancs de combustible externs addicionals a la part posterior del casc. Els dos cantons són per a tancs externs de tipus pla i els dos al centre són per a un tipus de tambor. Aquests tancs addicionals augmenten el rang de 370 a 400 km a 480-510 km. El PT-76 és un vehicle de reconeixement fiable, senzill d'operar i altament mòbil i està idealment dissenyat per a operacions amfíbies, però té moltes limitacions com a vehicle de lluita.
Aigua miniatura|368x368px|Dos PT-76 Polonesos navegant El PT-76 és amfibi, té un casc pla en forma de vaixell que és hermètic i assegura una resistència mínima quan el dipòsit està a flotació. Pot nedar després d'encendre les dues bombes de bec elèctric, aixecant la cintura que millora l'estabilitat i el desplaçament del vehicle a l'aigua i evita que l'aigua s'inundi a la proa del dipòsit. Canviar el periscopi del conductor per un periscopi de natació permet que el conductor pugui veure sobre la nansa. Quan no s'utilitza la furgoneta de cèrcol es posa a la part davantera de l'arc sota el canó de l'arma principal i serveix com a armadura addicional. Les bombes d'ebullició mantenen el dipòsit a flotació fins i tot si es filtra o es fa malbé. Hi ha una bomba de bec manual per a ús d'emergència. El dipòsit és propulsat a través de l'aigua per dos hidrojets, un a cada costat del casc, amb les entrades sota el casc i les sortides a la part posterior. També hi ha entrades d'aigua auxiliar addicionals a banda i banda del casc sobre les últimes rodes de la carretera. Les sortides posteriors tenen tapes que es poden tancar totalment o parcialment, redirigint el corrent d'aigua a les sortides orientades cap endavant als costats del casc, permetent així que el vehicle giri o vagi al revés. Per girar cap a l'esquerra, per exemple, el jet-aigua esquerra està cobert, per girar cap a la dreta, el jet-aigua drets està cobert. Per fer un gir de 180°, un jet d'aigua xucla a l'aigua mentre l'altre l'empeny cap a fora. Aquest sistema va ser dissenyat per N. Konowalow. És el mateix sistema que l'utilitzat en el BTR-50 APC, que es basava en el PT-76. El tanc pot nedar fins a 10,2 km/h i té un abast de 100 km. Pot travessar la majoria d'obstacles hídrics i també pot nedar al mar. No obstant això, el seu disseny amfibi el fa desproporcionadament gran per a un vehicle del seu pes i permet menys protecció de les armadures que altres tancs lleugers.
Equipament El PT-76 està equipat amb un dispositiu de comunicació de tanc, una brúixola giro, una ràdio 10-RT-26E amb una antena que s'estén quan cal. També té dos fars davant del casc i un reflector al costat dret de la part superior de la torreta. Es va quedar darrere d'altres vehicles blindats soviètics perquè només el conductor tenia un dispositiu de visió nocturna i també perquè no tenia cap sistema de protecció contra incendis o NBC, que va reduir significativament la seva eficàcia. La manca de protecció de l'NBC va acabar amb el PT-76B, que té el sistema de protecció de l'NBC PAZ ("protivo-atomnaya zashchita"). Com que només el conductor té equips de visió nocturna, la tripulació té un rang de visió de 4.000 m de dia i 600 m de nit.
Historial del servei