El caça-recompenses (títol original: The Bounty Hunter) és una pel·lícula western estatunidenca de 1954 dirigida per André De Toth i protagonitzada per Randolph Scott, Marie Windsor i Dolores Dorn. Va ser l'últim dels sis westerns de Randolph Scott amb De Toth i la primera pel·lícula que comptava amb un caça-recompenses com a heroi. Va ser estrenada per Warner Bros. i tot i ser filmada en 3-D, es va publicar en format estàndard, encara que hi ha una impressió en 3-D als arxius de Warner. Al començament de la pel·lícula s'utilitzen imatges d'arxiu de la pel·lícula de 1952 Carson City. Parts de la pel·lícula es van rodar a Califòrnia a Red Rock Canyon i el desert de Mojave. Està doblada al català.
Argument Un caça-recompenses, contractat per Pinkerton, rastreja 3 assassins i lladres de trens fins a una ciutat i troba una gran quantitat de sospitosos.
Repartiment
Randolph Scott com Jim Kipp Dolores Dorn com Julie Spencer Marie Windsor com Alice Williams Howard Petrie com Sheriff Brand Harry Antrim com Dr. Spencer Tyler MacDuff com Vance Ernest Borgnine com Rachin Dub Taylor com Danvers Fess Parker com el jove cowboy Archie R. Twitchell com Harrison
Notes de producció Els crítics van respondre favorablement a les habilitats de De Toth com a director, especialment a la seva capacitat d'integrar perfectament efectes 3D a la imatge, així com als seus llargs plans de seguiment filmats a la ubicació. A diferència d'altres pel·lícules de principis dels anys 50 que es van rodar en color, la fotografia en color de El caça-recompenses encara es mostra bé per al públic més modern.
El guió de Winston Miller incloïa diàlegs notables com ara Kipp que explicava que com a agent de la llei sense insígnia, podia fer complir la llei però "no volia trencar baralles ni llençar borratxos a la presó". Quan el xèrif de la ciutat li pregunta per què es va convertir en un caçador de recompenses, Kipp compta la seva recompensa en efectiu i respon: "Estic comptant els motius, i me'n falten deu". Una altra escena mostra a Julie, el pare de la qual és metge, criticant l'arma de Kipp en comparació amb els instruments mèdics del seu pare, dient que no és un "estetoscopi", fent que Kipp digui càusticament: "No, però si s'utilitza correctament pot ser molt bo per a l'ésser humà.”
A prop de la conclusió de la pel·lícula, Julie i Alice es barallen per una pistola. Tot i que gran part de la baralla es va ometre a l'edició final de la pel·lícula, la publicitat prèvia a l'estrena la va descriure com "... la rossa Delores Dorn i la morena Marie Windsor escenifiquen el seu propi joc de cabells, rascades i balanceig". De Toth suposadament va filmar l'escena en una sola presa, sense assaig, i va animar les dones a lluitar entre elles. Al final de la baralla, ambdues dones estaven cobertes de brutícia i suor. Un crític va assenyalar que l'estudi la va descriure com una de les baralles "més ferotgement lluitades" entre dues dones mai rodades.
Els crítics contemporanis han assenyalat que el matrimoni de Kipp amb Julie, interpretada per Dolores Dorn, que era 36 anys més jove que ella, sembla inusual per al públic actual del cinema. El caça-recompenses va ser el debut a la pantalla de Dorn.
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1954 Categoria:Pel·lícules dirigides per André De Toth Categoria:Pel·lícules del 1954 doblades al català Categoria:Pel·lícules de western de la dècada del 1950 Categoria:Pel·lícules en 3D