Yvonne Astruc (Asnières-sur-Seine (Illa de França), 27 d'abril, 1889Archives numérisées d'état civil des Hauts-de-Seine, Asnières, 1889, acte de naissance n° 147, vue 40/120 : E_NUM_ASN_N1889 [archive] », sur Archives départementales des Hauts-de-Seine (consulté le 8 décembre 2023)Pâris 2015, p. 44. - París, 17 d'octubre, 1980), va ser una pianista francesa .
Biografia Va començar estudiar la música als cinc anys i el 1906 va ingressar a la classe de violí d'Augustin Lefort al Conservatori de París, on va obtenir un 1r premi el 1909.Pâris 2015, p. 44.
Com a intèrpret, va debutar a París abans de marxar a Anglaterra i ser contractada per Henry Wood. Aleshores va gaudir d'una carrera internacional i va defensar els compositors de la seva època, sobretot interpretant Gabriel Fauré, Maurice Ravel, Florent Schmitt, Igor Stravinski, Darius Milhaud, Lili Boulanger i Georges Enesco, amb qui actua habitualment en Sonata.Pâris 2015, p. 44.
El 1920, Yvonne Astruc es va casar amb el pianista Marcel Ciampi, amb qui també va tocar en concert.Pâris 2015, p. 44.
Es va convertir en una figura central en l'ensenyament de la música francesa.Pâris 2015, p. 44. Denominada per Alfred Cortot, va ser professora a l'École Normale de Musique de París, on va formar molts estudiants.Pierre d'Arquennes, « Yvonne Astruc », Europe, vol. 59, no 623, 1er mars 1981, p. 319 (disponible en línia [arxiu])
És la dedicada de diverses obres, de Darius Milhaud (Concertino de primavera, op. 135, 1935) i Germaine Tailleferre (Concert per a violí, 1936; Sonata per a violí i piano núm. 2, 1951), i la creadora de la Suite en cinc parts per a violí, recitador i orquestra (1925) de Georges Migot, en particular.Pierre d'Arquennes, « Yvonne Astruc », Europe, vol. 59, no 623, 1er mars 1981, p. 319 (disponible en línia [arxiu])
És oficial de la Legió d'Honor i mare del cineasta Yves Ciampi.Pierre d'Arquennes, « Yvonne Astruc », Europe, vol. 59, no 623, 1er mars 1981, p. 319 (disponible en línia [arxiu])
Yvonne Astruc va morir el 17 d'octubre de 1980 al 17è districte de París.Yvonne Astruc (1889-1980) [archive], sur data.bnf.fr (consulté le 8 décembre 2023)Pâris 2015, p. 44.
Referències
Bibliografia Alain Pâris (dir.), Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Laffont, coll. «Bouquins», 2015 (1re éd. 2004), 1366 p. (ISBN 978-2-221-14576-0, OCLC 908685632).
Categoria:Morts a París Categoria:Persones d'Asnières-sur-Seine Categoria:Pedagogs musicals parisencs Categoria:Violinistes parisencs Categoria:Músics dels Alts del Sena