Melvin Howard Tormé (Chicago (Illinois), 13 de setembre, 1925 - Los Ángeles (Califòrnia), 5 de juny, 1999),Holden, Stephen (June 6, 1999). "Mel Torme, Velvet Voice of Pop and Jazz, Dies at 73". The New York Times. Archived from the original on July 26, 2014. Retrieved September 2, 2012. sobrenomenat "The Velvet Fog", va ser un músic, cantant, compositor, arranjador, bateria, actor i autor nord-americà. Va compondre la música de "La cançó de Nadal" ("Chestnuts Roasting on an Open Fire") i va escriure la lletra amb Bob Wells. Tormé va guanyar dos premis Grammy i va ser nominat un total de 14 vegades.All GRAMMY Awards and Nominations for Mel Tormé, Grammy Awards.
Joventut Melvin Howard Tormé, era fill de William David Tormé, un immigrant jueu de Polònia, i de Betty Tormé (nascuda Sopkin), nativa de la ciutat de Nova York.Bloom, Nate (December 22, 2014). "All those Holiday/Christmas Songs: So Many Jewish Songwriters!". Jewish World Review. Archived from the original on October 3, 2018. Retrieved December 27, 2017.Bloom, Nate (December 19, 2006). "The Jews Who Wrote Christmas Songs". InterfaithFamily. Archived from the original on September 27, 2007. Retrieved December 19, 2006Melvin, Torme (February 28, 2020). "United States Census, 1940". Familysearch.org. Archived from the original on May 26, 2022. Retrieved August 4, 2020 Es va graduar a l'"Hyde Park High School"."HPHS Jewish 'Fame and Fortune' Alumni" (PDF). Chicago Jewish Historical Society. Fall 2007. Archived (PDF) from the original on January 18, 2016. Retrieved September 26, 2020. Infant prodigi, va actuar per primera vegada professionalment als quatre anys amb l'Orquestra Coon-Sanders, cantant "You're Driving Me Crazy" al restaurant Blackhawk de Chicago.Knack, Bob (2002). "Bringing Down The Blackhawk". Jazz Institute of Chicago. Archived from the original on January 6, 2009. Retrieved December 15, 2009.
Va tocar la bateria al cos de tambor i corneta de l'escola elemental de Shakespeare. De 1933 a 1941, va actuar als programes de ràdio The Romance of Helen Trent i Jack Armstrong, the All-American Boy. Va escriure la seva primera cançó als 13 anys. Tres anys més tard, la seva primera cançó publicada, "Lament to Love", es va convertir en un èxit per al líder de la banda Harry James.
Carrera De 1942 a 1943, va ser membre d'una banda liderada per Chico Marx dels Germans Marx. Va ser el cantant i el bateria i també va crear alguns arranjaments.Budds, Michael; Kernfeld, Barry (2002). Kernfeld, Barry (ed.). The New Grove Dictionary of Jazz. Vol. 3 (2nd ed.). New York: Grove's Dictionaries. p. 769. ISBN 1-56159-284-6. El 1943, Tormé va debutar al cinema en la primera pel·lícula de Frank Sinatra, el musical Higher and Higher.Budds, Michael; Kernfeld, Barry (2002). Kernfeld, Barry (ed.). The New Grove Dictionary of Jazz. Vol. 3 (2nd ed.). New York: Grove's Dictionaries. p. 769. ISBN 1-56159-284-6. La seva aparició a la pel·lícula musical Good News de 1947 el va convertir en un ídol adolescent.
El 1944, va formar el quintet vocal "Mel Tormé and His Mel-Tones", modelat a partir de Frank Sinatra i "The Pied Pipers". "The Mel-Tones"", que incloïa Les Baxter i Ginny O'Connor, van tenir diversos èxits al davant de la banda d'Artie Shaw i pel seu compte, inclòs "What Is This Thing Called Love?" de Cole Porter? The Mel-Tones van ser uns dels primers grups vocals amb influència del jazz,"Mel Torme & The Mel-Tones". Primarily A Cappella. United Singers International. Archived from the original on November 30, 2012. Retrieved September 2, 2012. obrir un camí posteriorment seguit per "The Hi-Lo's", "The Four Freshmen" i "The Manhattan Transfer".
Tormé va ser donat d'alta de l'exèrcit dels Estats Units el 1946, i aviat va tornar a una vida de ràdio, televisió, pel·lícules i música.Budds, Michael; Kernfeld, Barry (2002). Kernfeld, Barry (ed.). The New Grove Dictionary of Jazz. Vol. 3 (2nd ed.). New York: Grove's Dictionaries. p. 769. ISBN 1-56159-284-6. El 1947 va començar una carrera de cantant en solitari. Les seves aparicions al Copacabana de Nova York van portar al disc jockey local Fred Robbins a donar-li el sobrenom de "The Velvet Fog" en honor al seu alt tenor i estil vocal suau. Tormé detestava el sobrenom. S'hi va referir de manera autocrítica com "aquesta veu de Velvet Frog".Hemming, Roy and David Hajdu (1991). Discovering Great Singers of Classic Pop: A New Listener's Guide to the Sounds and Lives of the Top Performers. New York: Newmarket Press. p. 177. ISBN 1-55704-072-9. Archived from the original on February 1, 2021. Retrieved July 19, 2016. Com a cantant solista, va gravar diversos èxits romàntics per a Decca i amb l'Orquestra Artie Shaw per a Musicraft (1946–1948). El 1949 es va traslladar a Capitol, on el seu primer disc, "Careless Hands", es va convertir en el seu únic èxit número u. Les seves versions de "Again" i "Blue Moon" es van convertir en cançons d'autor. La seva composició California Suite, impulsada per "Manhattan Tower" de Gordon Jenkins, es va convertir en el primer àlbum LP de 12 polzades de Capitol. En aquesta època, va ajudar a ser pioner del jazz genial.
Va tenir un programa de ràdio, Mel Tormé Time, que va aparèixer al Progressive Broadcasting System de curta durada als anys 50."WCFC Music Shows To Offer Wide Choice". The Raleigh Register. November 26, 1950. p. 14. Archived from the original on March 4, 2016. Retrieved September 5, 2015 – via Newspapers.com. De 1955 a 1957, va gravar set àlbums de jazz vocal per a Bethlehem Records de Red Clyde, tots amb grups liderats per Marty Paich, sobretot Mel Tormé i Marty Paich Dek-Tette. Es va fer conegut per les seves habilitats d'arranjament, guanyant-se el respecte dels músics.Budds, Michael; Kernfeld, Barry (2002). Kernfeld, Barry (ed.). The New Grove Dictionary of Jazz. Vol. 3 (2nd ed.). New York: Grove's Dictionaries. p. 769. ISBN 1-56159-284-6.
Al seu llibre de 1994 'My Singing Teachers, Tormé va citar a Patty Andrews, la cantant principal de les Andrews Sisters, un dels actes de l'espectacle més reeixits de la dècada de 1940, com una de les seves vocalistes preferides, dient:Encara que va passar la major part de la seva carrera cantant jazz, Tormé tenia un profund apreci per la música clàssica, especialment la de Frederick Delius i Percy Grainger.Hulme, George (2008). Mel Tormé: A Chronicle of His Recordings, Books and Films. Jefferson NC: McFarland. p. 3. ISBN 978-0-7864-3743-6. El rock and roll el considerava "fem de tres acords"."Mel Tormé: A Series of Odd Jobs". Legacy.com. September 13, 2010. Retrieved September 2, 2012.
A les dècades de 1960 i 70, Tormé va cobrir melodies pop del dia, sense quedar-se mai gaire amb un segell. Va tenir dos èxits menors: el seu enregistrament de 1956 de "Mountain Greenery", que va millorar al Regne Unit on va arribar al número 4; i la seva cançó de R&B de 1962 "Comin' Home Baby", arranjada per Claus Ogerman, que va arribar al número 13 al Regne Unit. Aquest darrer enregistrament va portar a la cantant de jazz i gospel Ethel Waters a dir que "Tormé és l'únic home blanc que canta amb l'ànima d'un negre". "Comin' Home Baby" va ser posteriorment cobert per Quincy Jones i Kai Winding.
Televisió El 1960, Tormé va aparèixer al drama criminal de televisió Dan Raven amb Don Dubbins. Va tenir un paper en un western intercultural titulat Walk Like a Dragon, protagonitzat per Jack Lord. Va interpretar a "The Deacon", un pistoler que cita la Bíblia que protegeix una dona propietaria d'un bar i ensenya a un jove xinès l'art del dibuix ràpid. En una escena, diu a una víctima que aviat serà: "Dieu les vostres oracions, germans mestres. Sou un cadàver" i després compleix la promesa. Igual que Sammy Davis Jr. i Robert Fuller, Tormé era un expert en dibuix ràpid de la vida real. També va cantar el tema principal de l'espectacle.Mateas, Lisa. "Walk Like a Dragon". Turner Classic Movies Film Article. Turner Entertainment Networks. Archived from the original on January 3, 2014. Retrieved September 2, 2012.
Entre 1963 i 1964, Tormé va escriure cançons i arranjaments per a The Judy Garland Show, on va fer tres aparicions com a convidat. Quan ell i Garland van tenir una disputa, va ser acomiadat. Uns anys més tard, després de la mort de Garland, el seu temps amb el seu programa es va convertir en el tema del seu primer llibre, The Other Side of the Rainbow with Judy Garland on the Dawn Patrol (1970). Encara que el llibre va ser elogiat, alguns van considerar que pintava una imatge excessivament poc afavoridora de Garland i que Tormé havia exagerat les seves contribucions al programa; va conduir a una demanda infructuosa de la família de Garland.Spadoni, Mike. "The Judy Garland Show". Television Heaven. Archived from the original on October 13, 2012. Retrieved September 2, 2012.
El 1967, va aparèixer amb Lucille Ball en un episodi de dues parts de The Lucy Show: "Main Street U.S.A". — com Mel Tinker, un compositor que espera preservar el caràcter de la seva petita ciutat. Tormé també va escriure la cançó que va donar títol a l'episodi, i la interpreta amb Ball.
Tormé va fer nou aparicions com a convidat com ell mateix (i una com a àngel de la guarda) a la comèdia de situació dels anys vuitanta Night Court. El personatge principal, el jutge Harry Stone, interpretat per Harry Anderson, va ser representat com un fanàtic descarat de Tormé, una admiració que Anderson compartia a la vida real; pronunciaria l'elogi al funeral de Tormé. Tormé va aparèixer als anuncis de "Mountain Dew" i en un episodi de 1995 de la sitcom Seinfeld ("The Jimmy") com ell mateix. Va gravar una versió de "Straighten Up and Fly Right" de Nat King Cole amb el seu fill, el cantant Steve March-Tormé."Tormé, Steve March". KBFL Music of Your Life. Meyer Communications. Archived from the original on October 29, 2013. Retrieved September 2, 2012. Va treballar amb el seu altre fill, l'escriptora i productora de televisió Tracy Tormé, a Sliders. L'episodi de 1996, titulat "Greatfellas", presentava a Tormé com una versió de si mateix d'un univers paral·lel en el qual és un cantant de música country que també és un informador de l'FBI.Truman, Mike. "Review: Greatfellas". Earth Prime. Archived from the original on October 14, 2012. Retrieved September 2, 2012
A la caricatura de 1988 de Warner Bros. The Night of the Living Duck,, l'ànec Daffy ha de cantar davant de diversos monstres però no té una bona veu per a cantar, per la qual cosa inhala una substància anomenada "Eau de Tormé" i canta com Mel Tormé, que va proporcionar les veus.:Hemming, Roy and David Hajdu (1991). Discovering Great Singers of Classic Pop: A New Listener's Guide to the Sounds and Lives of the Top Performers. New York: Newmarket Press. p. 177. ISBN 1-55704-072-9. Archived from the original on February 1, 2021. Retrieved July 19, 2016. p. 176
El 31 de desembre de 1988, Tormé va acollir un programa de varietats de dues hores titulat Happy New Year, U.S.A. a la televisió PBS."Entertainment shorts". www.upi.com. Retrieved November 23, 2021.
Ressorgiment miniatura|Tormé a la bateria amb Benny Goodman i Teddy Wilson El ressorgiment del jazz vocal a la dècada de 1970 va donar lloc a un període d'èxit per a Tormé. Les seves actuacions en directe van restaurar la seva reputació com a cantant de jazz. Va actuar fins a 200 vegades a l'any en sales d'arreu del món. El 1976, va guanyar un premi Edison (l'equivalent holandès del Grammy) al millor cantant masculí, i un premi DownBeat al millor cantant de jazz masculí. Durant diversos anys, les seves aparicions al Michael's Pub de l'Upper East Side obririen extraoficialment la temporada de cabaret de tardor de Nova York.