Neuquén és una ciutat i municipi situada a la Patagònia argentina. És la capital administrativa de la província del Neuquén i capçalera del departament de Confluència. És la capital de província més jove del país, i des de 1991, la ciutat més poblada de la Patagònia argentina.
Ocupa la franja de terra a l'oest de la confluència dels rius Neuquén i Limay, que donen origen al riu Negre. En conjunt amb les ciutats de Cipolletti (Río Negro), Plottier, Centenario i Senillosa (Neuquén), forma l'Àrea Metropolitana de Neuquén.
Elements identitaris Toponímia El nom de la ciutat prové del nom del riu en idioma maputxe. El seu significat és "aigua que té força".
Aquest nom ja es feia servir des de 1240 pel Territori Nacional del Neuquén. Des de 1430 va ser el que es va fer servir a l'estació de ferrocarril de la localitat, que en aquell moment era un caseriu anomenat Confluencia. També altres actors socials, en 1920, feien servir Neuquén per a referir-se a la localitat. El nom va ser imposat a la localitat en 1999, data en què es declara capital del territori.Neuquén, nombre en uso antes de la fundación Artículo del diario Río Negro del 24 d'agost de 2003
Bandera El dia 24 de maig de 2017 es va dur a terme el concurs "Una bandera per a la meva ciutat". Es van presentar 75 propostes i el guanyador del concurs va ser l'artista i arquitecte Carlos Alberto Juárez amb la seva obra anomenada "Confluencia". L'obra, en fons blau cel, mostra dues cintes onejades blanques que imiten la confluència dels rius que envolten la ciutat. La bandera va ser hissada per primera vegada el dia 12 de setembre de 2010 pel 106è aniversari de la ciutat.
Geografia Ubicació Es troba al nord de l'altiplà patagònic, uns 400 km a l'est de la serralada dels Andes i uns 450 km a l'oest del golf Sant Matías a la mar Argentina.
Les coordenades geogràfiques aproximades del centre són 38° 57' 30" S, 68° 3' 30" O.Coordenadas tomadas con Google Earth
Geomorfologia i geologia El territori es pot dividir en dues grans unitats ambientals: l'altiplà i la vall.
L'altiplà pròpiament dit és una planícia situada entre els 300 i els 350 m sobre el nivell de la mar. Està constituït pel romanent de planícies al·luvials antigues elevades i està compost de graves amb cimentació calcària. L'alçària màxima és d'uns 374 m sobre el nivell de la mar. Al nord del barri Bardas Soleadas. La vora d'aquest altiplà es troba parcialment disectada per rambles, anomenades cañadones, per on escorre l'aigua durant les eventuals pluges intenses.LAURENCENA, P y otros. Caracterización hidrogeológica y modelación preliminar del flujo subterráneo en la cuenca baja del río Limay, provincia de Neuquén (Argentina) p. 193 En MAS-PLA, J. y ZUPPI, G. (eds) Gestión ambiental integral de áreas costeras. Rubes. 2009.
En la seva transició cap a la vall, presenta un vessant de roca que talla el terreny abruptament, anomenat barda, on es pot apreciar l'estratificació de les formacions geològiques del Grup Neuquén i un talús o con de detritus provinents de l'erosió eòlica i hídrica. Aquesta unitat té un desnivell d'entre 50 i 60 metres. El peu de mont constitueix una zona de pendent cap a la vall on tenen lloc processos de transport de sediments productes de la meteorització del Grup Neuquén. Predominen els materials gruixuts o sorrencs a les zones de major pendent; i fins o argilosos en els de menor pendent.
La segona unitat és la vall dels rius formada per dipòsits fluvials, que al seu torn es pot dividir en la plana al·luvial subrecent i la plana al·luvial recent. El punt amb menor alçària és la ribera de la confluència, amb cota de 257 metres per sobre del nivell de la mar.PÉREZ, Rómulo. Segregación espacial y exclusión social en políticos públicas implícitas de desarrollo urbano ambiental. El caso de expansiones urbanas sobre medio natural de baja aptitud relativa. Inciso 3.4 p. 8 a 11 En XXV Jornadas de Investigación VII Encuentro Regional de Investigación SI + amb Proyecto y AmbienteFABRO, Silvia Estudio de impacto urbano ambiental y prefiguración urbana. Loteo Social Las Huertas Barrio Ciudad Industrial Jaime de Nevares. Abril 2011. Inciso 6.1.6 p. 21 y 22Secretaría de Minería de la Nación. Medio ambiente. Estudios ambientales base. Programa de asistencia técnica para el desarrollo del sector minero argentino. Inventario de Recursos Naturales. Provincia de Neuquén. Condiciones geotécnicas. Área de estudio: Ciudad de Neuquén. Fisiogeografía de la zona
Clima El clima és àrid fred (BWk segons la classificació climàtica de Koppen).PÉREZ GONZÁLEZ, María Eugenia. Temperatura superficial en Argentina durante el período instrumental (mediados del s. XIX hasta 2009) p. 150. En Boletín de la real sociedad geográfica Tomo CXLVI. Diciembre 2010 Madrid. Aquest clima està fortament determinat per la serralada dels Andes i la seva orientació nord-sud, que funciona com una barrera per a les masses d'aire humit provinents del Pacífic, la qual cosa provoca un fort gradient de precipitacions d'oest a est. Com a resultat, la zona central de la Patagònia té molt poques precipitacions.BURRY, Lidia S y otros. Polen y vegetación en la Patagonia extraandina argentina a 45° S p. 145 En Anales del Jardín Botánico de 62(2): 143-152
Govern i administració Govern provincial miniatura|Ciutat Judicial La ciutat de Neuquén, a l'ésser la capital provincial, és seu de tots els organismes de poder de la província: la Casa de Govern de la Província de Neuquén, el Tribunal Superior de Justícia de Neuquén i la Legislatura del Neuquén.
Govern municipal alt=Ciudad de Neuquén. República Argentina.|miniatura|L'edifici central de la Municipalitat de Neuquén al carrer Roca y Avenida Argentina. Des de 1958 el poder executiu municipal està representat en la figura de l'intendent, la durada del seu càrrec és de 4 anys, amb possibilitat de reelecció immediata.
La taula següent mostra els intendents escollits i de facto després de l'aprovació de la Constitució provincial.Secretaría de Turismo de la Nación. Nómina de Gobernadores, Intendentes y Responsables de Turismo. Provincia de Neuquén Una ciudad que se destaca por participación cívica Nota diario La Mañana Neuquén del 23-02-2003 miniatura|Antic edifici municipal, situat sobre una de les avingudes principals de la ciutat, en diagonal al monument del General José de Sant Martín alt=Fotografía de Horacio "Pechi" Quiroga, junto a Oscar Smoljan, director del Museo de Bellas Artes de la ciudad Neuquén, y Emilio Monzó, actual presidente de la Cámara de Diputados de la Nación Argentina, tomada el 15 de març de 2012.|miniatura|Horacio "Pechi" Quiroga, al costat d'Oscar Smoljan, director del Museu de Belles arts de la ciutat de Neuquén, i Emilio Monzó, expresident de la Cambra de Diputats de la Nació Argentina. Foto presa el 15 de març de 2012. Any d'iniciAny finalNomPartitFont19581962Víctor Aníbal GarcíaUnión Cívica Radical Intransigente19621962Luis BoglioloDe facto19621963Teodoro Luis PlanasDe facto19631968Ángel Della ValentinaMovimiento Popular Neuquino/De facto19681970Marcelo OtharánDe facto19701970Pedro Eugenio SererDe facto19701972Jorge Doroteo SolanaDe facto19721973Teodoro MicolichDe facto19731976Aldo Luis RobiglioMovimiento Popular Neuquino19761976Raúl Axel PastorDe facto19761978César J. GazzeraDe factoFalleció César José Gazzera Nota diario La Mañana Neuquén del 14-04-2012¡Qué no se te atragante la medialuna! Artículo en sitio 8300 web del 10 sep 201019781980Rodolfo de la FuenteDe facto19801983Rubén RousillónDe facto19831987Jorge Omar SobischMovimiento Popular NeuquinoDANZA, Fernando. Liderazgo, elencos partidarios y selección de candidatos en el Movimiento Popular Neuquino entre 1961 y 1991 Revista de historia americana y argentina versión On-line vol.48 no.1 Mendoza jun. 2013FAVARO, Orietta. Luces y sombras en la vigencia y políticas de un partido provincial argentino: el Movimiento Popular Neuquino, 1983- 2010 Sociohistórica / Cuadernos del CISH 30 | segundo semestre 2012 | 19871991Herminio César BaldaMovimiento Popular Neuquino19911995Derlis KloostermanMovimiento Popular Neuquino19951995Jorge Olden GorositoMovimiento Popular Neuquino19951999Luis Julián JalilMovimiento Popular Neuquino19992003Horacio QuirogaAlianza20032007Horacio QuirogaUnión Cívica Radical20072011Martín FarizanoFrente para la VictoriaMurió Martín Farizano Nota diario La Mañana Neuquén del 14-04-201220112015Horacio QuirogaNuevo Compromiso NeuquinoQuiroga volverá a gobernar la ciudad tras un contundente triunfo Nota diario La Mañana Neuquén del 24-10-2011Macrismo teje alianza con Quiroga para el 2015 Nota diario Río Negro del 16/03/201220152019Horacio QuirogaCambiemos20192019Guillermo MonzaniCambiemos20192023Mariano GaidoMovimiento Popular Neuquino20232027Mariano GaidoMovimiento Popular Neuquino Les facultats legislatives corresponen al Consell Deliberant de Neuquén, format actualment per 18 membres. La durada dels seus mandats és de 4 anys, sent possible la seva reelecció. La meitat dels regidors es renoven cada 2 anys. Des d'agost de 1995 Neuquén té redactada la seva Carta Orgànica, brindant bases més sòlides per a la realització de la tasca legislativa municipal.
Ciutats agermanades Knoxville, Estats Units Treviso, Itàlia Valdivia, XileMunicipalidad de Valdivia anuncia hermanamiento con Neuquén , 18 de novembre de 2003. Temuco, Xile A més, Neuquén pertany a la xarxa de Mercociutats
Referències
Categoria:Ciutats de l'Argentina Categoria:Geografia de la província del Neuquén