Emmanuel de Grouchy, marquès de Grouchy, (París, 23 d'octubre, 1766Il est né le 23 octobre 1766 et a été baptisé le 26 à dans la paroisse Saint-Cosme de Paris: son parrain est Fréteau de Saint-Just qui est son oncle maternel. de baptême est reproduit, avec d'autres documents, sur une page de geneanet [archive]. - Saint-Étienne (Loira), 29 de maig, 1847), va ser un general francès de la Revolució i de l'Imperi, Mariscal de l'Imperi, Comte de l'Imperi, àguila gran de la Legió d'Honor, parell de França.
Va participar en la majoria de les campanyes de Napoleó I i el seu nom s'adjunta a l'última batalla de l'emperador, a Waterloo, perquè la tropa que comandava no va arribar a temps per revertir el curs de la batalla. Després es va exiliar durant sis anys als Estats Units i va tornar a França on els successius reis van anar restaurant els seus drets.
Família Era el fill gran del marquès de Grouchy (François Jacques de Grouchy, 1715-1808), i de Gilberte Fréteau (vers 1740-1793).
A través del seu pare, prové d'una família d'antigues noblesa. A través de la seva mare, és nebot de dos nobles que van tenir un paper important sota Lluís XVI: Emmanuel Fréteau de Saint-Just (1745-1794), que és el seu padrí, i el president Dupaty (1746-1788).
A través de dones, està vinculat a personatges famosos: La seva germana Sophie de Grouchy que es va casar amb el marquès de Condorcet (1743-1794) el 1786; La seva germana Charlotte Félicité de Grouchy (1768 Condécourt-1844) que es va casar amb Pierre Jean Georges Cabanis (1757-1808) el 1796; El 17 de maig de 1785 es va casar amb Cécile Félicité Céleste Le Doulcet (1766 o 1767-1827) al "Château de Villette", que era germana de Louis-Gustave Le Doulcet de Pontécoulant.Archives départementales du Val d'Oise, 3 E 50 6, registre paroissial de Condécourt 1780-1792, vues 36-37/114, 17 mai 1785, mariage de Grouchy- Le Doulcet de Pontécoulant. Document numérisé [archive]. Gabriel Désert, « Les Pontécoulant, la politique et l'économie », Annales de Normandie, 2004, p. 167-168.
Durant la Monarquia Grouchy es va incorporar al cos reial d'artilleria d'Estrasburg als 13 anys l'any 17803. Va ser ascendit a tinent de segon del regiment d'artilleria de La FèreCapelle et Demory 2008, p. 109. el 1781.Régiment dans lequel, six ans plus tard, à la suite d'un examen, Napoléon Bonaparte entre en la même qualité. Havent-se incorporat a la cavalleria el 1782, Grouchy va ser ascendit al rang de capità en el regiment de cavalleria reial estranger, abans de ser nomenat el 1786 a la companyia escocesa de la Guàrdia Reial, amb el grau de segon tinent (equivalent a tinent coronel de l'exèrcit).
Francmaçó el 1787, va ser membre de la lògia “L’Héroisme” de Beauvais.
La revolució francesa Els principis de 1789, que va adoptar amb entusiasme, el van empènyer a renunciar a la seva feina de tinent de guàrdia. miniatura|180px|esquerra|Emmanuel de Grouchy, coronel dels 2ns dracs el 1792, Georges Rouget, 1835. Es reincorporà a l'exèrcit i esdevingué coronel l'any 1792, del 12è regiment de caçadors de cavalls, després del 2n regiment de dragonsSource : Historique du 2e Rgt de Dragons (Fontevraud-1999) del 5 de febrer al 8 de juliol de 1792, i molt ràpidament del 5è regiment d'hússars (antic regiment d'Hussards de Lauzun); el mateix any, va ser enviat a l'Exèrcit del Sud com a mariscal de camp. Unint-se a l'exèrcit dels Alps, va manar la cavalleria i va participar gloriosament en les operacions i la conquesta de Savoia. La seva conducta en les diferents batalles que van seguir li van valer el grau de general de divisió, que li van atorgar els representants en missió. Defensa Nantes contra els Vendéans, però és suspès com a noble i exclòs de l'exèrcit. Proscrit com a noble pel decret del 15 de Termidor any II, Grouchy es va retirar al departament de la Manche; es manté discret i passa el Terror sense incidents. Després de la caiguda de Robespierre, va tornar al servei.
Revocat l'any III, va ser enviat a l'Exèrcit de la Costa de l'Oceà com a cap d'estat major, va unir forces amb les tropes comandades per Lazare Hoche i va contribuir a la victòria sobre els emigrants que havien desembarcat a Quiberon. Arran d'aquest afer, va obtenir el comandament en cap de l'exèrcit occidental, i esdevingué, com a cap de l'estat major, l'ajudant del general Hoche, responsable del comandament dels tres exèrcits units. Va marxar a l'expedició irlandesa i va tornar després del fracassat desembarcament. L'any VI, Grouchy va passar sota les ordres de Joubert a l'exèrcit d'Itàlia. Enviat al Piemont, va forçar el rei Carles-Emmanuel a abdicar, i va rebre el comandament del Piemont com a recompensa. En tots els assumptes anteriors a la batalla de Novi, Grouchy va fer prodigis de valor. Va ser ferit a València i a la batalla de Trebbia dos cavalls van morir sota seu. A Novi, va comandar l'ala esquerra i va fer presoners a 4.300 austríacs. Envoltat a les portes de Paturna, on va rebre 14 ferides, va ser fet presoner.
El consolat Bescanviat després d'un any de captivitat, va veure el 18 de Brumari amb desesperació i va protestar per escrit contra l'establiment del Consolat. No obstant això, va tornar al servei i, destinat a l'exèrcit dels Grisons l'estiu de 1800, va perseguir els austríacs de l'Engiadina. Responsable de comandar una de les divisions del Segon Exèrcit de Reserva, el va comandar en cap durant la malaltia de Macdonald. Després es va traslladar a l'exèrcit del Rin sota les ordres de Moreau; va lluitar allà amb el seu valor normal i va tenir una part més gloriosa en la batalla de Hohenlinden. Va continuar cap a Viena, arribant a Steyer on es va signar l'armistici. La seva amistat amb el general Moreau va fer guanyar a Grouchy la sospita de Bonaparte, que no li va donar cap comandament fins a la campanya de 1805. En pau, va obtenir una inspecció general de cavalleria, va ser l'encarregat de retornar el fill del rei a la Toscana, i fer-lo reconegut com a rei d'Etrúria.
L'Imperi Campanyes d'Àustria, Prússia i Polònia miniatura|160px|esquerra|Emmanuel de Grouchy, coronel general dels caçadors a cavall de la Guàrdia Imperial. El 19 de Brumari Any XII, va ser nomenat membre de la Legió d'Honor i gran oficial el 25 de Prairial següent. En aquesta ocasió, ha de prestar un jurament de lleialtat a l'emperador Napoleó I, i mai no ha trencat aquest jurament. El 1805, el general Grouchy va ser ascendit al comandament d'una divisió de l'exèrcit galo-batavià, al capdavant de la qual va presenciar les batalles de Wertingen, Guntzburg i Ulm. Després d'Ulm, va caure malalt i va haver d'abandonar la seva divisió per tornar a França. Passat el 1806, al comandament d'una divisió de dracs, va perseguir les restes de l'exèrcit prussià després de Jena, obligant Hohenlohe a capitular.
Va dirigir la seva divisió el 25 d'octubre a Berlín; el 26, va lluitar amb ella a Zehdenick, i dos dies després a Prentzlow. Després de distingir-se a Lübeck, a l'encreuament del Vístula, a Thorn, etc., va presenciar la mortaldat de la batalla d'Eylau el 8 de febrer de 1807. Al matí, va conduir 4.000 homes a la batalla; al vespre amb prou feines li quedaven 1.200. El seu cavall va ser mort sota d'ell. Ell mateix, greument ferit, deu la seva vida a la dedicació del jove George Washington de La Fayette, el seu ajudant de camp. Després d'aquesta batalla, va rebre de l'emperador la Gran Creu de l'orde militar de Maximilià Josep de Baviera;Testu, Almanach impérial pour l'année 1810 : présenté à S.M. l'Empereur et Roi par Testu, Paris, Testu, 1810 (disponible en línia [arxiu]) quatre mesos més tard, la seva conducta a Friedland li va valer una menció afalagadora al butlletí XIX.
A Espanya i Àustria Després del Tractat de Tilsit, el general Grouchy va ser condecorat amb la gran àguila de la Legió d'Honor, i el 1808, l'emperador el va nomenar comte de l'Imperi i el va enviar a Espanya. Sota les ordres de Murat, esdevingué governador de Madrid, i reprimí la insurrecció del maig de 1808. El general va assenyalar la seva presència en aquesta capital amb importants serveis; però aviat va demanar i va obtenir permís per tornar a França. Amb prou feines va arribar, va rebre ordres d'incorporar-se a l'exèrcit a Itàlia (1809). Després de prodigis de valor, en aquesta campanya, s'unirà amb el príncep Eugène de Beauharnais la Grande Armée d'Alemanya. Ell decideix la victòria a la batalla de Raab. El 6 de juliol va participar gloriosament a la batalla de Wagram, on va derrotar la cavalleria enemiga i va envoltar el cos de l'arxiduc Carles. Dos dies després, va derrotar completament la rereguarda enemiga sota les ordres del príncep Rosenberg. Napoleó el va recompensar conferint-li el rang de Comandant de l'Ordre de la Corona de Ferro i el va nomenar Coronel General dels Chasseurs à Cheval de la Guàrdia. Aquest rang situa el general Grouchy entre els grans oficials de l'Imperi.
Al capdavant de la cavalleria a Rússia i França El 1812, el general comte Grouchy va rebre el comandament d'un dels tres cossos de cavalleria de la Grande Armée. Va comandar el 3r Cos de Cavalleria durant la campanya russa. Va ser el primer a creuar el Dnièper i va lluitar a Krasnoy, Smolensk i Moskowa. A ell li devem l'èxit d'aquesta darrera batalla, en què va rebre un biscaí al pit, va veure ferit el seu fill al costat i va fer matar un cavall sota seu. Durant la retirada de Moscou, Grouchy va lluitar a Maloyaroslavets sota les ordres d'Eugène de Beauharnais, va rebre l'ordre de cobrir l'exèrcit i va tenir l'honor de salvar part de l'artilleria francesa a Viazma. Substituït a la rereguarda per Davout, Grouchy hauria rebut el comandament de l'esquadró sagrat, una unitat de cavalleria formada per oficials, que protegia a l'emperador durant la retirada. Tornat a França a finals de 1812, es va enfadar amb Napoleó el 1813, aquest últim el volia mantenir al capdavant de la cavalleria mentre Grouchy volia un comandament a la infanteria. Després retorna les seves ordres de servei al ministre i es retira a les seves terres; però aviat les fronteres franceses foren envaïdes i el general Grouchy, oblidant tot ressentiment personal, va escriure a l'emperador per demanar-li més servei. És de nou la cavalleria de la Grande Armée que se li confia: Grouchy atura l'enemic a les planes de Colmar, s'uneix a l'emperador a Saint-Dizier, després d'haver defensat el pas dels Vosges contra els aliats, pren una part del més gloriós a les batalles de Brienne, La Rothière i Vauchamps, a Montmirail, i va ser ferit a Troyes que va recuperar a l'enemic. Ferit molt greu de nou a Craonne, va haver de renunciar al servei durant un temps.
A l'arribada de Lluís XVIII, es va incorporar i va esdevenir inspector general de la cavalleria. La Restauració va treure a Grouchy el grau de coronel general dels caçadors de cavalls i el va donar al duc de Berry. No obstant això, va rebre la Creu de Comandant de l'Orde de Saint-Louis.
Els Cent Dies Però al retorn de l'emperador, aquest fidel entre els fidels va ser un dels primers a unir-s'hi: el març de 1815, el general Grouchy, convocat a les Tulleries, va dir a Napoleó que la seva devoció a la pàtria estava adquirida. Responsable del comandament en cap de la 7a, 8a, 98a i 10a divisions militars, va marxar a Lió i va trobar el duc d'Angoulême a Donzère que va exigir l'execució de la convenció de La Palud; Grouchy va escriure sobre això a Napoleó i, per ordre expressa, va fer que el príncep s'embarqués a Sète i després se'n va anar a Marsella. Aquest acte li va valer la seva batuta com a Mariscal de l'Imperi i ser nomenat Par de França.