miniatura|La torre de la catedral d'Utrecht. La catedral va ser la seu del bisbat fins al 1580, quan fou lliurada als calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic creat el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims). El territori comprenia gairebé tots els Països Baixos del nord (excepte Zelanda, i parts de Groningen, Frísia i Gueldre oriental). A partir del , junt amb el bisbat de Cambrai i el bisbat de Lieja formava els tres bisbats de la Baixa Lotaríngia.
Del 1024 al 1528, el bisbe d'Utrecht tenia també poders terrenals a una part del bisbat (vegeu: senyoria d'Utrecht). Aquest principat bisbal era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic.
El 1528, revoltatada la població, el bisbe Enric II de Baviera va vendre el bisbat a l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i això va acabar amb el domini temporal dels bisbes. No obstant el bisbat va subsistir com a jurisdicció catòlica.
El 1559, Felip II de Castella va reorganitzar la subdivisió eclesiàstica del territori i va crear larquebisbat d'Utrecht junt amb cinc bisbats nous: Deventer, Haarlem, Ljouwert, Groningen i Middelburg.
El 1580, quan els protestants prohibiren el catolicisme, l'arquebisbat es va abolir de fet, tot i que Felip II de Castella va intentar dues vegades d'hi anomenar un arquebisbe nou. De 1592 a 1853 el territori sense bisbe passà, quant a l'administració de l'església catòlica sota la juridicció del vicari apostòlic de la missió d'Holanda.
La constitució dels Països Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religió i l'establiment de bisbats catòlics. El 1853 fou creat un nou arquebisbat catòlic a Utrecht.
Bisbes d'Utrecht 696 - 739: Willibrord d'Utrecht 739 - 752: Wiro d'Utrecht 753 - 755: Eoban 755 - 775: Gregori 775 - 784: Alberic d'Utrecht 785 - 791: Teodor d'Utrecht 790 - 806: Hamacar 806 - c.815: Ricfried c.815/816 - 838: Frederic d'Utrecht 838 - 845: Alberic II d'Utrecht 846 - 847/848 : Eginhard d'Utrecht 847 - 854: Liudger d'Utrecht 854 - 866: Hunger d'Utrecht 870 - 899: Adalbold I d'Utrecht 900 - 917: Radboud d'Utrecht 918 - 977: Balderic d'Utrecht 977 - 990: Folcmar d'Utrecht 990 - 995: Balduí I d'Utrecht 995 - 1010: Ansfried 1010 - 1026: Adalbold 1027 - 1054: Bernold d'Utrecht 1054 - 1076: Guillem I d'Utrecht 1076 - 1099: Conrad d'Utrecht 1099 - 1112: Bucard de Lechsgemünd 1113 - 1128: Godebald d'Utrecht 1128 - 1138: Andreu de Cuijk 1138 - 1150: Hartbert de Bierum 1152 - 1156: Herman de Hoorn 1156 - 1178: Godofreu de Rhenen 1178 - 1196: Balduí II d'Holanda 1196 - 1198: Arnold d'Isenburg 1198 - 1198: Thierry I d'Holanda (elegit al mateix temps que l'anterior) 1198 - 1212: Thierry II de Nuenar 1213 - 1215: Otó I de Gueldre 1215 - 1228: Otó II de Lippe 1228 - 1235: Wilbrand d'Oldenburg 1235 - 1249: Otó III d'Holanda 1249 - 1250: Godwin II d'Amstel (deposat) 1250 - 1267: Enric de Vianden 1267 - 1290: Joan de Nassau (elegit, no consagrat; renuncia per orde del papa). 1291 - 1296: Joan II de Zyrick o Sirk (transferit a Toul). 1296 - 1301: Guillem II de Mechelen 1301 - 1317: Guiu d'Avesnes 1317 - 1322 : Frederic de Sirk 1322 - 1322 : Jaume d'Oudshoorn 1322 - 1341: Joan III de Diest 1341 - 1341: Nicolas Capocci o de Caputiis (renuncia al mateix any del nomenament). 1342 - 1364: Joan d'Arkel o Joan IV (transferit a Lieja el 1364). 1364 - 1371: Joan V de Virneburg (abans bisbe de Münster). 1371 - 1378: Arnold d'Horne promogut príncep-bisbe del Principat de Lieja. 1379 - 1393: Florenci de Wevelinghoven (abans bisbe de Munster. Renald de Vianen li fou oposat pel papa d'Avinyó Climent VII no va poder sosternir-se. 1393 - 1423: Frederic III de Blankenheim (abans bisbe d'Estrasburg). 1425 - 1433: Zweder de Culemborg (deposat) 1432 - 1456: Rodolf de Diepholt 1456 - 1457: Gilbert de Brederode (renuncià). 1457 - 1494: David de Borgonya (abans bisbe de Thérouanne) 1496 - 1517: Frederic IV de Baden 1517 - 1524: Felip de Borgonya (bisbe) 1524 - 1529: Enric del Palatinat
Bisbes no sobirans 1529 - 1534: Willem van Enckenvoirt (abans bisbe de Tortosa) 1534 - 1559: Jordi d'Egmond
Arquebisbes (no sobirans) 1559 - 1580: Frederic Schenck de Tutenburg 1580 - 1592: Herman van Rennenberg (no entronitzat a causa de la Reforma) 1592 - 1600: Jan van Bruhesen (no entronitzat a causa de la Reforma)
Arquebisbes des de la restauració de la seu 1853 - 1868: Johannes Zwijsen 1868 - 1882: Andreas Ignatius Schaepman 1883 - 1895: Petrus Matthias Snickers 1895 - 1929: Henricus van de Wetering 1930 - 1936: Johannes Henricus Gerardus Jansen 1936 - 1955: Johannes de Jong 1955 - 1975: Bernardus Johannes Alfrink 1975 - 1983: Johannes Gerardus Maria Willebrands 1983 - 2007: Adrianus Johannes Simonis 2007 - : Willem Jacobus Eijk
Utrecht Utrecht Utrecht Categoria:Catolicisme als Països Baixos Categoria:Organitzacions dels Països Baixos