George Robert Stephanopoulos (nascut el 10 de febrer de 1961) és un presentador de televisió nord-americà, comentarista polític i antic assessor demòcrata. Stephanopoulos actualment és un co-presentador amb Robin Roberts i Michael Strahan a l programa Good Morning America i presentador de This Week , el programa de notícies d'actualitat de diumenge al matí d'ABC.
Abans de la seva carrera com a periodista, Stephanopoulos va ser assessor del Partit Demòcrata del Estats Units. Al principi de la seva carrera ja va destacar com a director de comunicacions de la campanya presidencial de Bill Clinton de 1992 i posteriorment es va convertir en director de comunicacions de la Casa Blanca. Més tard va ser assessor sènior de polítiques i estratègia, abans de deixar aquestes feines a l'administració el desembre de 1996.
A finals d'agost de 2024 s'ha anunciat que serà el presentador del primer debat presidencial entre Kamala Harris i Donald Trump a la cadena ABC News, dimarts 10 de setembre.
Inicis i educació George Stephanopoulos va néixer a Fall River, Massachusetts, fill de Robert George Stephanopoulos i Nickolitsa "Nikki" Gloria (Chafos de nom de soltera). Els seus pares eren d'ascendència grega.Finding Your Roots, PBS, November 18, 2014. El seu pare era un sacerdot grec ortodox i degà emèrit de la catedral arxidiocesana de la Santíssima Trinitat a la ciutat de Nova York."Fr. Robert George Stephanopoulos". Greek Orthodox Archdiocese of America. Retrieved December 20, 2009. La seva mare va ser la directora del Servei Nacional de Notícies de l'Arxidiòcesi Ortodoxa Grega d'Amèrica durant molts anys. miniatura|Stephanopoulos parlant a Virginia Tech el març de 2006. Després d'un temps a Purchase, Nova York, Stephanopoulos es va traslladar als suburbis orientals de Cleveland, Ohio, on es va graduar el 1978 a l' Orange High School de Pepper Pike.
El 1982 Stephanopoulos va rebre una llicenciatura en ciències polítiques, qualificada amb summa cum laude, per la Universitat de Colúmbia a Nova York i va ser el Salutatorian de la seva promoció (títol acadèmic donat a Armènia, les Filipines i els Estats Units al segon graduat millor classificat de tota la promoció d'una disciplina específica, darrera del Valedictorian). Mentre estava a Columbia, va ser elegit per a Phi Beta Kappa el seu primer any i va rebre una beca Harry S. Truman.Meet Our 1980 Truman Scholars, També va ser locutor esportiu per a l' emissora de ràdio de la universitat, 89.9 WKCR-FM. Com a estudiant, va viure a Carman Hall i East Campus.
Stephanopoulos va assistir al Balliol College a la Universitat d'Oxford a Anglaterra, com a becari Rhodes, i va obtenir un Màster en Teologia el 1984.
Carrera política Primers treballs Stephanopoulos va treballar a Washington, DC, com a ajudant del congressista demòcrata Ed Feighan d'Ohio. La seva feina incloïa redactar cartes, notes i discursos. Segons els informes disponibles, el seu sou era de 14.500 dòlars anuals. Més tard es va convertir en el cap de gabinet de Feighan.
El 1988 Stephanopoulos va treballar en la campanya presidencial dels Estats Units de Michael Dukakis. Ha dit algun cop que una de les seves atraccions a la campanya era que Dukakis era un liberal greco-americà de Massachusetts.Stephanopoulos, George, All Too Human – A Political Education, p. 21. Després de la campanya, Stephanopoulos es va convertir en assistent executiu de Dick Gephardt, líder de la majoria de la Cambra de Representants dels Estats Units. Va ocupar aquest càrrec fins que es va unir a la campanya de Clinton.
Administració Clinton miniatura|Stephanopoulos i el president Bill Clinton es preparen per al discurs sobre l'estat de la Unió el 1994. Stephanopoulos va ser, amb David Wilhelm i James Carville, un membre destacat de la campanya presidencial de Clinton el 1992. El seu paper a la campanya es mostra al documental The War Room (1993), que va ser nominat al premi de l'Acadèmia al millor llargmetratge documental.
A l'administració Clinton, Stephanopoulos va exercir com a assessor principal de polítiques i estratègia. Les seves iniciatives es van centrar en la legislació delictiva, l'acció afirmativa i l'atenció sanitària. Segons els informes, el seu sou era de 125.000 dòlars anuals. Al començament de la presidència de Clinton, Stephanopoulos també va exercir com a secretari de premsa de facto, informant la premsa tot i que Dee Dee Myers era oficialment la secretària de premsa de la Casa Blanca. Stephanopoulos era considerat com un membre del cercle íntim de Bill Clinton.
El 1994, després que Paula Jones acusés Bill Clinton d'assetjament sexual, Stephanopoulos i James Carville van intentar desacreditar les seves acusacions contra Clinton. Tots dos van suggerir que Jones només buscava diners, amb la seva història. Stephanopoulos també va intentar, amb èxit, que la conferència de premsa de Jones no fos emesa per televisió. Stephanopoulos va trucar al periodista de la NBC Tim Russert, al president de la CNN, Tom Johnson, així com a diversos altres, als que va convèncer per de no emetre-la.
El 25 de febrer de 1994, Stephanopoulos i Harold Ickes van tenir una conferència amb Roger Altman per discutir l'elecció de la Resolution Trust Corporation de l'advocat republicà Jay Stephens per dirigir la investigació de Madison Guaranty, així com per discutir si Stephens podria ser destituït. La investigació de Madison Guaranty es convertiria més tard en la controvèrsia Whitewater.Staff writer (undated). "Timeline". AllPolitics (via CNN). Retrieved December 19, 2009.
El 1995, quan sortia d'un aparcament davant d'un restaurant al barri de Georgetown de Washington, DC, va tenir una col·lisió amb un vehicle estacionat.Staff writer (September 9, 1995). "Clinton Aide Is Charged after Car Accident". The New York Times. Retrieved December 19, 2009. Stephanopoulos va ser arrestat i acusat d' haver abandonat el lloc d'un accident i de conduir amb el carnet i les matrícules caducats. El secretari de premsa de la Casa Blanca, Mike McCurry, va dir que el president Clinton li va dir a Stephanopoulos que "no es preocupés" per l'accident, però que renovés la llicència. Posteriorment es va retirar l'acusació d'abandonar el lloc de l'accident.Wire Services, Mercury News. "STEPH OFF THE HOOK." San Jose Mercury News (CA), September 19, 1995, Morning Final, Front, p. 4A. NewsBank, infoweb.newsbank.com/resources/doc/nb/news/0EB71EDE31F1158F?p=AWNB. Accessed April 14, 2018."A LITTLE HOME COOKIN'?." State, The (Columbia, SC), September 25, 1995, FINAL, EDITORIALS, p. A10. NewsBank, infoweb.newsbank.com/resources/doc/nb/news/0EB584C0090F0C2E?p=AWNB. Accessed April 14, 2018.
El 1999 Stephanopoulos i James Carville van ser demandats per difamació per Gennifer Flowers. Stephanopoulos havia fet comentaris sobre les seves al·legacions que havia tingut una aventura amb Bill Clinton. Va acusar-la de manipular la seva conversa gravada amb Clinton per fer que la seva història semblés inculpatòria. Stephanopoulos també va anomenar la història de Flowers "brossa de tabloide", "escombraries" i "porqueria". La demanda va ser desestimada perquè els seus comentaris no eren la base de la difamació.
Stephanopoulos va dimitir de l'administració Clinton poc després que Clinton fos reelegit el 1996.Staff writer (undated). "George Stephanopoulos Biography – (1961–)". A&E Television Networks (via The Biography Channel). Retrieved December 19, 2009. Stephanopoulos és considerat un dels primers a la Casa Blanca a reconèixer el dany que l'Escàndol Lewinsky podria causar a la presidència de Clinton.George Stephanopoulos Was Monica Lewinsky's OTHER White House Crush: Book
Les seves memòries, All Too Human: A Political Education ("Massa humà: Una educació política", 1999), es van publicar després que abandonés la Casa Blanca durant el segon mandat de Clinton. Ràpidament es va convertir en número u a la llista de best-sellers del New York Times durant cinc setmanes. Al llibre, Stephanopoulos va parlar de la seva depressió i de com l'urticàriase li va estendre per tota la cara a causa de les pressions de transmetre el missatge de la Casa Blanca de Clinton. Clinton es va referir al llibre a la seva autobiografia, My Life, i hi va lamentar la pressió excessiva que va fer sobre el seu jove empleat.
El llibre de Stephanopoulos cobreix el seu temps amb Clinton des del dia que el va conèixer al setembre de 1991, fins al dia que Stephanopoulos va deixar la Casa Blanca el desembre de 1996, passant per dues campanyes presidencials i quatre anys a la Casa Blanca. Stephanopoulos descriu Clinton al llibre com un "home complicat que respon a les pressions i els plaers de la vida pública d'una manera que vaig trobar increïble i espantosa".Stephanopoulos, George, All Too Human – A Political Education, p. 5.
Periodisme Després d'abandonar la Casa Blanca al final del primer mandat de Clinton, Stephanopoulos es va convertir en analista polític d'ABC News i va exercir de corresponsal a This Week, el programa d'afers públics de diumenge al matí d'ABC; World News Tonight, l'emissió de notícies del vespre; Good Morning America, el informatiu matinal; juntament amb altres emissions especials diverses. miniatura|El secretari de Defensa Robert M. Gates i la secretària d'Estat Hillary Clinton conversen amb George Stephanopoulos el desembre de 2009 a Washington, DC. El setembre de 2002 Stephanopoulos es va convertir en l'amfitrió de This Week, i ABC News el va nomenar oficialment "Corresponsal en cap a Washington" el desembre de 2005.Staff writer (December 10, 2009). "George Stephanopoulos' Biography – Anchor, Good Morning America; Chief Political Correspondent; Anchor, This Week". Retrieved December 19, 2009. Al títol del programa s'hi va afegir el nom del nou amfitrió.
Quan va ser nomenat per a aquesta posició, Stephanopoulos no era nouvingut del tot al programa, i va imposar-se a panelistes de llarga durada i co-presentadors a curt termini Sam Donaldson i Cokie Roberts que, durant uns anys, van substituir breument l'amfitrió original, David Brinkley.
Segons se sap,Steinberg, Jacques (April 1, 2005). Koppel Leaving ABC News and 'Nightline' in December". The New York Times. els executius d'ABC News van oferir a Ted Koppel, antic presentador de Nightline, la feina d'amfitrió de This Week el 2005 després que les valoracions del programa el situaven reiteradament en un tercer, quart i, de vegades, cinquè lloc després dels competidors NBC, CBS, Fox i programes sindicats. Malgrat tot, This Week va guanyar a Meet the Press l'11 de gener de 2009, quan Stephanopoulos va entrevistar el president electe Barack Obama.Danny Shea (February 5, 2009). "'Meet the Press' Ratings Lowest since David Gregory Became Moderator" The Huffington Post. Retrieved December 19, 2009.
El 16 d'abril de 2008 Stephanopoulos va co-moderar, amb Charles Gibson, el vint-i-un, i finalment últim, debat presidencial del Partit Demòcrata entre el senador d'Illinois Barack Obama i la senadora de Nova York Hillary Clinton per al cicle electoral de 2008. Tot i que el debat va rebre valoracions rècords, els co-moderadors van ser molt criticats per centrar la major part de la primera hora del debat en les controvèrsies que es van produir durant la campanya més que en qüestions com l'economia i la guerra de l'Iraq. Stephanopoulos va reconèixer la validesa de les crítiques sobre l'ordre de les preguntes, però va dir que eren temes de la campanya que no havien estat tractats en debats anteriors.
Durant la campanya de les eleccions presidencials de 2008, Stephanopoulos va llançar el blog George's Bottom Line al lloc web d'ABC News, en el que escrivia sobre notícies i feia anàlisis polítiques des de Washington.Stephanopoulos, George. "George's Bottom Line – Reporting and Analysis from Anchor of Good Morning America and ABC News Senior Political Correspondent" . ABC News. Retrieved December 19, 2009.