«A Hard Day's Night» és una cançó de la banda de rock anglesa The Beatles. Acreditada a Lennon-McCartney, va ser escrita principalment per John Lennon, amb una col·laboració menor de Paul McCartney. Es va estrenar a la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom el 1964. També es va llançar com a senzill al Regne Unit (amb «Things We Said Today» com a cara B) i als Estats Units (amb «I Should Have Known Better» com a cara B).
La cançó va ocupar un lloc destacat a la banda sonora del primer llargmetratge dels Beatles, A Hard Day's Night, i estava al seu àlbum homònim. La cançó va encapçalar les llistes tant al Regne Unit com als Estats Units quan va ser llançada com a senzill. Els senzills nord-americans i britànics d'«A Hard Day's Night», així com els àlbums americans i britànics del mateix títol, van ocupar la primera posició de les seves respectives llistes simultàniament durant un parell de setmanes l'agost de 1964, la primera vegada que un artista va aconseguir aquesta gesta.
Títol El títol de la cançó es va originar a partir d'alguna cosa que va dir Ringo Starr, el bateria dels Beatles. Starr ho va descriure d'aquesta manera en una entrevista amb el discjòquei Dave Hull el 1964: "Vam anar a fer una feina, i havíem treballat tot el dia i vam passar tota la nit treballant. Em vaig aixecar encara pensant que era de dia suposo, i vaig dir: 'Ha estat un dia dur...' (It's been a hard day..., a l'original) i vaig mirar al meu voltant i vaig veure que era fosc, així que vaig dir: '... nit!' (night). Així que vam arribar a 'A Hard Day's Night'".
La declaració de Starr va ser la inspiració per al títol de la pel·lícula, que al seu torn va inspirar la composició de la cançó. Segons Lennon en una entrevista de 1980 a la revista Playboy: "Anava a casa amb el cotxe i Dick Lester [director de la pel·lícula] va suggerir el títol, 'Hard Day's Night' a partir d'alguna cosa que Ringo havia dit. L'havia utilitzat a In His Own Write [un llibre que Lennon estava escrivint aleshores], però va ser un comentari de Ringo, ja saps, un d'aquells malapropismes. Un "Ringo-isme", on va dir que no era divertit... només ho va dir. Així que Dick Lester va dir: "Utilitzarem aquest títol".
En una entrevista de 1994 per a The Beatles Anthology, però, McCartney no estava d'acord amb els records de Lennon, afirmant bàsicament que eren els Beatles, i no Lester, els que havien tingut la idea d'utilitzar el pas en error verbal de Starr: "El títol era de Ringo. Nosaltres gairebé havíem acabat de fer la pel·lícula, i va arribar aquesta part divertida que abans no sabíem, que era el nom de la pel·lícula. Així que estàvem asseguts als estudis de Twickenham fent una petita sessió de brain-storming... i vam dir: "Bé, hi va haver alguna cosa que va dir Ringo l'altre dia. Ringo feia aquests petits malapropismes, deia les coses una mica malament, com ho fa la gent, però les seves sempre eren meravelloses, molt líriques... eren una mica de màgia tot i que s'havia equivocat. I després d'un concert va dir: "Phew, it's been a hard day's night" (Uf, ha estat un dia dur a la nit).
El 1996, va sorgir una altra versió dels esdeveniments. En un informe d'Associated Press, el productor de la pel·lícula A Hard Day's Night, Walter Shenson, va declarar que Lennon va descriure a Shenson alguns de les errades més divertides de Starr, incloent "a hard day's night", després de la qual Shenson va decidir immediatament que aquella seria la títol de la pel·lícula (substituint altres alternatives, inclosa Beatlemania). Shenson llavors li va dir a Lennon que necessitava un tema per a la pel·lícula.
Composició Lennon va llançar la cançó en una nit i la va portar per fer comentaris l'endemà al matí. Tal com va descriure a la seva entrevista de Playboy de 1980, "l'endemà al matí vaig portar la cançó... perquè hi havia una petita competència entre Paul i jo quant a qui aconseguia la cara A, qui tenia els èxits. Si ho observeu, en els primers dies, la majoria dels singles, a les pel·lícules i tot, eren meus... en el primer període estic dominant el grup... La raó per la qual Paul va cantar a 'A Hard Day's Night' (al pont) és perquè no podia arribar a les notes".
El 16 d'abril de 1964, els Beatles es van reunir a l'estudi 2 dels EMI Studios i van gravar «A Hard Day's Night». Van trigar menys de tres hores a polir la cançó per al seu llançament final, i finalment van seleccionar la novena presa com la que es publicaria. La periodista d'Evening Standard Maureen Cleave va descriure un viatge memorable en taxi el matí que es va gravar la cançó:
A l'informe d'Associated Press, Shenson va descriure el seu record del que va passar. A les 8:30 del matí, "Hi havia en John i en Paul amb les guitarres a punt i tota la lletra gargotejada a les portades de la llibreta de llumins. La van tocar i la nit següent la van gravar". Shenson va declarar: "Tenia el ritme adequat i l'arranjament va ser brillant. Aquests nois eren genis".
Acord d'obertura
«A Hard Day's Night» és àmpliament coneguda per la seva emblemàtica guitarra Rickenbacker 360/12 de 12 cordes, "poderós acord inicial" interpretat per George Harrison. Segons George Martin, "Sabíem que obriria tant la pel·lícula com l'LP de la banda sonora, així que volíem un començament especialment fort i eficaç. L'estrident acord de guitarra va ser el llançament perfecte", tenint el que el crític musical Ian MacDonald va anomenar "una importància en la història dels Beatles, igualada només amb el mi major final de 'A Day in the Life', els dos obren i tanquen el període mitjà de màxima creativitat del grup".
Segons el musicòleg Jeremy Summerly, "el so d'aquest acord és l'obertura pop més comentada de tots els temps".Summerly, J. (2019) "What is the opening chord of 'A Hard Day's Night'?" L'anàlisi de l'acord ha estat molt debatut, s'ha descrit com a Sol7 en suspensió 4 de l'onzena corda, Sol7 de l'onzena corda, o Sol11 de l'onzena corda i altres a continuació.
Part de l'acord és un fa de la novena corda tal com va confirmar Harrison durant un xat en línia el 15 de febrer de 2001:
Segons Walter Everett, l'acord d'obertura té una funció dominant introductòria perquè McCartney toca Re al baix: Harrison i Martin toquen Fa-La-Si-Sol, sobre el Re baix, amb una guitarra de dotze cordes i un piano respectivament, donant a l'acord un veí de colors barrejats, Fa; dos veïns diatònics, La i Do; a més d'una anticipació de la tònica, G - la subtònica principal tal com es toca a la guitarra és un acord prestat utilitzat habitualment pels Beatles, primer a "P.S. I Love You", i més tard a "Every Little Thing", "Tomorrow Never Knows" i "Got to Get You into My Life" (en aquests dos últims contra un pedal de tònica).
Everett assenyala que l'acord es relaciona amb l'interès dels Beatles per l'harmonia pandiatònica.
El 2004, Jason Brown, professor de matemàtiques a la Universitat de Dalhousie, va publicar un informe titulat "Matemàtiques, física i 'A Hard Day's Night'", en el qual analitzava les propietats de l'acord inicial de la cançó utilitzant transformades de Fourier. Va concloure que la contribució al piano de Martin va proporcionar l'element important en l'acord al costat de la interpretació de Harrison. El novembre de l'any següent, Wired va publicar un article sobre l'ús que Brown feia del Melodyne Editor de Celemony amb la tecnologia Direct Note Access per analitzar més l'acord.Celemony’s Melodyne Makes Easy Work of 'Hard Day's Night'", Wired.com. Les troballes de Brown van ser parcialment desafiades el 2012 per un altre matemàtic, Kevin Houston de la Universitat de Leeds. Houston, que també va utilitzar una transformada de Fourier, va atribuir una major importància a la contribució de Lennon a la guitarra acústica, en lloc de les notes de piano interpretades per Martin.
Harrison va tocar un arpegi de guitarra repetit, perfilant les notes de l'acord inicial, acabant així la cançó de manera circular. Martin va dir que el final va ser la seva idea: "Un cop més, això és l'escriptura de pel·lícules. Els estava subratllant la importància d'ajustar la cançó, no acabar-la, sinó penjar-la perquè estigueu en el següent estat d'ànim". La cançó conté 12 acords més.
Música La cançó està composta en la tonalitat de sol major i en un compàs 4/4. El vers presenta l'acord subtònic VII o major que formava part de l'acord inicial com a ornament o embelliment per sota de la tònica. Transposat per una quinta perfecta, el marc modal de la cançó encara que pentatònic presenta una escala de terços centrada axialment en Sol amb una nota de sostre de Si i una nota de terra de Mi (el Do baix és un to de pas).
Segons Middleton, la cançó, "a primera vista, clau major amb tocs modals", revela a través de la seva "línia de mode latent" "un profund parentiu amb estructures melòdiques típiques del blues: es centra en tres de les notes de el mode pentatònic menor (Mi -Sol-Si), amb la setena major contradictòria (Si) enfront d'això. A més, es revela la forma que assumeixen aquestes notes –el marc modal– així com l'escala abstracta que representen, també i això: un cercle inicial repetit al voltant de la dominant (Sol), amb una excursió al seu terç menor (Si), 'resposta' per una caiguda al terç menor 'simètric' de la tònica (Mi ) - és un patró comú en el blues".
Lennon obre el vers de dotze compassos i el continua, de sobte s'uneix al final per McCartney, que després canta el pont.
Gravació Durant l'enregistrament d'«A Hard Day's Night», Lennon i McCartney van fer doble pista de les seves veus, incloent el cor. Lennon canta la veu principal als versos i Paul canta la veu principal al vuitè central. Durant el cor, McCartney toca l'harmonia alta i Lennon l'harmonia baixa. La presa 7 revela que les lletres encara no estaven configurades amb Lennon cantant "you make me feel all right" i McCartney i Harrison encara inestables amb les seves respectives línies, acabant amb Lennon recriminant-los amb la frase "He heard a funny chord".
El break instrumental el toca Harrison amb una guitarra Rickenbacker de 12 cordes, amb Martin doblant amb un piano, gravat en cinta a mitja velocitat i després accelerada a la normalitat. La gravació d'aquest solo va ser l'aspecte que més temps va consumir de la sessió. Una presa que va aparèixer en un bootleg a la dècada de 1980 revela que Harrison va cometre diversos errors tocant. En la descripció dels editors de Rolling Stone: "Però quan la sessió va acabar a les 10 d'aquella nit, havia esculpit un dels seus solos més memorables: una carrera ascendent interpretada dues vegades i rematada amb una floritura circular, amb el toc de campanes d'església de la seva guitarra fet ressò al piano per Martin".
La cançó es tanca amb Harrison tocant un arpegi de l'acord inicial (Fa add9) durant l'apagat de sortida.
Lletra La lletra parla de la devoció del cantant per la seva estimada i de com treballa perquè ella pugui comprar les coses que vol. El cantant canta sobre el seu cansament quan torna a casa de la feina, però com les coses que fa la seva estimada l'animen.
Alliberament i recepció «A Hard Day's Night» es va estrenar per primera vegada als Estats Units, sortint el 26 de juny de 1964 a l'àlbum A Hard Day's Night, la banda sonora de la pel·lícula, i publicat per United Artists. Va ser la primera cançó que es va publicar abans del llançament del senzill (vegeu més avall).