El terrerol sorralenc (Agaricus devoniensis) és un rubiol del grup dels terrerols. Creix en localitats litorals, vora mar, en sòls arenosos o dunars. És un fong saprotròfic.
Taxonomia Va ser descrit com Psalliota arenicola per EM Wakefield i AA Pearson. P.D. Orton va proposar la combinació actual. El seu nom específic devoniensis significa 'de Devon'.
Descripció Bolet de mida petita a mitjana; barret inicialment hemisfèric, més tard convex aplanat; de fins a 7 cm de diàmetre; superfície blanca, de llisa a fibril·losa, marge excedent.
Làmines denses, rosa pàl·lid de joves, més tard de brunes a xocolata.
Cama de cilíndrica a lleugerament clavada, de fins a 5 cm de longitud, sempre més curta que el diàmetre del barret i 1.5 cm de diàmetre; llisa, blanca, fistulosa; amb bandes flocoses blanques sota l'anell; anell baix, simple, algun cop tan baix que sembla una volva, evanescent; no té cordó miceliar al peu.
Carn blanca, lleument bru rosada al tall, en especial a la part apical de la cama; olor sempre agradable, tast suau, dolç.
Il·lustracions Parra Sánchez, LA (2008): plate 146-158.
Distribució i hàbitat En substrats sorrencs litorals, sovint mig soterrat dins l'arena. Es pot trobar en dunes fixades des del litoral català fins l'Albufera de València i les diferents illes Balears. Des de la tardor a principis d'hivern. Ocasional.
Espècies semblants Altres espècies que tenen la característica del vermelliment de la carn de la part apical de la cama i l'anell inferior, són terrerols. El més semblant és el terrerol (Agaricus bitorquis), que té l'anell doble, l'inferior vora el peu i la cama sol ser massissa. El rubiol de sang peixenc (Agaricus bernardii) és de mida més gran, la cama més engruixida, de fins a 3-4 cm de diàmetre i la carn d'olor desagradable, peixenca. El camperol (Agaricus campestris) és més carnós i té l'anell súper
Comestibilitat Comestibilitat desconeguda
Referències
Categoria:Bolets comestibles Categoria:Agaricus