Lorí

Lorí (en armeni: ) és una antiga ciutat armènia situada al nord de l'actual República, al marz de Lorí. Fundada a la primeria del , fou la capital del Regne korikain de Lorí de l'any 1050 ençà. La ciutat va existir fins al , abans de tornar a l'estat de poble, que fou abandonat a començaments del .

Lori es troba al territori de la comunitat moderna de Lorri Berd ('ciutadella de Lorri'), a al nord-est de la ciutat de Stepanavan al marz de Lorí; en l'època medieval, pertanyia al cantó de Tashir, a la històrica província armènia de Gugaq.

Les seues ruïnes són en un pujol de difícil accés format pel riu Dzoraget i un dels seus afluents, el Miskhana.

Història Entre el 1010 i el 1020 David I Anholin, membre de la branca més jove dels Bagratuní, va fundar Lorí i regnà sobre el Tachir-Dzoraget (aleshores Regne de Lorri), que es trobava en el seu moment àlgid. Va esdevenir-ne la capital l'any 1050 sota el regnat del fill de David, Gurguèn II de Lorí. Fou un important centre de comerç i artesania, i al segle XIII tenia entre 12 i 15.000 habitants. La capital, però, fou saquejada pels seljúcides el 1105, al mateix temps que els monestirs reials de Hakhpat i Sanahín, i fou abandonada el 1113 en benefici de Tavush pels fills del darrer rei, Gurguén II..

David IV de Geòrgia prengué la ciutat el 1118Robert Bedrosian, «Armenia during the Seljuk and Mongol Periods», en Richard G. Hovannisian (dir.), Armenian People from Ancient to Modern Times, vol. I: The Dynastic Periods: From Antiquity to the Fourteenth Century, Palgrave Macmillan, Nova York, 1997 (reimpr. 2004) , 251. o 1123, i la va donar com a feu als Liparits-Orbeliani, fins al 1176-1177. Després d'una rebel·lió de 208 dies, fou reconquerida i oferta als zacàrides i integrada dins la Armènia zacàrida.Robert Bedrosian, op. cit., 252 (anglés). Va tornar a la prosperitat, però tornà a ser saquejada el 1225-30 per la dinastia Anuixtigínida de Jalal ad-Din Mangubertí;Robert Bedrosian, op. cit., 257 (anglés). més tard va caure, el 1236, en mans dels mongols, que també la van saquejar.

Al , Lorí s'incorporà a les possessions dels Liparits-Orbeliani de Siunik, abans de ser presa a la segona meitat del segle XV per Uzun Hasan d'Aq Qoyunlu, que hi va erigir una mesquita. La ciutat va passar llavors a mans dels otomans i safàvides durant els segles XVI i XVII.

A la fi del , Lorí tornà a la condició de poble, abans de ser abandonada durant el 1926 - 1930.

Ruïnes Les ruïnes de la ciutat s'estenen per una superfície de i la Universitat Estatal d'Erevan les va excavar durant el 1966-1974. Té una muralla interior de que n'envolta la ciutadella. center|miniatura|Vista general

Referències

Bibliografia

.

Categoria:Jaciments arqueològics d'Armènia Categoria:Província de Lorí