va ser un guitarrista, llaütista, compositor i luthier italià.
Biografia Mozzani va néixer d'una família modesta d'Ancona. Els seus pares treballaven com a sabaters i teixidors. Va rebre lliçons de trompeta d'un veí. Més tard va tocar el clarinet a l'orquestra local. Per interès, es va canviar a guitarra. Per raons econòmiques, però, va estudiar oboè al conservatori de Bolonya fins al 1891. Els anys següents va tocar a Àfrica, Àsia i Europa. De 1894 a 1896 va ser oboista amb la New York Philharmonic sota la direcció d'Arturo Toscanini. El 1896 va publicar el “Mètode Mozzani”, resumit a Estudis per a guitarra. Al tombant de segle va viure a París, on va conèixer Miguel Llobet (el seu mestre), Alfred Cottin i Lucien Gélas. Allà va compondre les seves primeres composicions (va rebre un premi de composició el 1906) i va començar el seu torn a la construcció de guitarra. De nou a Itàlia, es van crear diversos models de guitarres que, contràriament a la construcció tradicional, tenien un pont (instrument de corda de dues parts.Giampero De Giorgi: Sobre la fabricació de guitarres. (Traduït per Wolf Andres) A: Guitar & Laute Volum 5, 1983, Número 2, pàg. 136-137. Paral·lelament va fer concerts a França, Alemanya, Àustria i Gran Bretanya. Va tenir estades més llargues a Munic (pernocta amb Fritz Buek) i a Viena, on va entrar en contacte amb l'arpa de guitarra, amb la qual també va aprendre els instruments corresponentsJosef Klima: The Lyra Guitar Luigi Mozzani. A: Guitar & Lute Volum 10, 1988, Issue 4, p. 48–49. (també com a Lyragitarre o Halblyragitarre) , tal com descriu el guitarrista Reginald Smith BrindleReginald Smith Brindle: Variacions i Interludis. Cinquanta anys amb la guitarra. A: Guitar & Lute Volum 9, 1987, Número 1, pàg. 29–45; aquí: pàgines 29–30 i 33. i Blas SanchezBlas Sanchez amb arpa de guitarra a YouTube, consultat el 6 d'octubre, 2016 . es juguen, construeixen. A Cento (Emilia-Romagna), va fer guitarres de viatgeJosef Zuth: Manual de llaüt i guitarra. Editor de la revista per a guitarra (Anton Goll), Viena 1926 ( 1928), p. 275 ("Guitares turístiques"). i va fundar l'"escola italiana de llaüts Luigi Mozzani", que després va ser traslladada a Bolonya i tancada pels feixistes italians el 1934. El 1942 la va reobrir a Rovereto. Després de la seva mort, va ser continuat per la seva vídua fins al 1947. Entre els seus estudiants hi havia Jakob Ortner i Romolo Ferrari.
Enregistraments L'any 1939, Luigi Mozzani va gravar tres discos (78 rpm) al segell La Voce del Padrone amb els següents treballs=fals Romolo Ferrari i la guitarra a Itàlia a la primera meitat del segle XX (herausgegeben von Simona Boni) Pain de Mozzani (La veu del mestre; GW 1753 A) Carmela, Sorrento Melody de De Curtis - Mozzani (La veu del mestre; GW 1753 B) Danza Espanyola n. 5 de Granados (La veu del mestre; GW 1754 A) Granada d'Albeniz (La veu del mestre; GW 1754 B) Andante de Haydn - Tarrega (La veu del mestre; GW 1773 A) Tema i variacions de Mozart - Sor (La veu del mestre; GW 1773 B) Dream von Schumann - Mozzani (La veu del mestre; GW 1774 A) La Molinara von Paisiello - Mozzani (La veu del mestre; GW 1774B)
Referències
Bibliografia Maurice J. Summerfield: La guitarra clàssica. La seva evolució, intèrprets i personalitats des de 1800. 5. Ausgabe, Ashley Mark Publishing Company, Newcastle upon Tyne 2002, ISBN 1-872639-51-8, S. 203. Hannu Annala, Heiki Mätlik: Manual de compositors de guitarra i llaüt. Mel Bay, Pacífic 2007, ISBN 0-7866-5844-4, S. 107.
Categoria:Guitarristes clàssics Categoria:Morts el 1943 Categoria:Persones de Faenza Categoria:Morts a Trentino-Tirol del Sud Categoria:Llaütistes italians Categoria:Pedagogs musicals italians Categoria:Guitarristes italians Categoria:Músics de l'Emília-Romanya Categoria:Nascuts el 1869