miniatura|290px|Le Chêne (Thomas Drake)

La batalla de Chêne, va tenir lloc el 6 de juny de 1832 durant la Cinquena Guerra de Vendée.

Preludi Durant la insurrecció legitimista, Athanase Marie de Charette va formar una petita tropa de 300 Vendéans formada per burgesos de Nantes comandada pel tinent de gendarmeria Laroche i pagesos de Rezé, Montbert i Geneston. Charette ha de reunir-se amb els 150 insurgents de Saint-Philbert-de-Bouaine i Saint-Étienne-de-Mer-Morte comandats per Louis de Cornulier. No obstant això, aquests últims van ser sorpresos i posats en fuga per un destacament de soldats comandat pel coronel Duvivier.Gabory 2009, p. 997-998.

Charette va arribar llavors a Aigrefeuille-sur-Maine, on es va assabentar de la derrota de La Blanchetière a la batalla de Hautière (Combat de Maisdon). El general Dermoncourt es va traslladar llavors per atacar Charette, però va rebre l'ordre de girar-se per lluitar contra els chouans a Ancenis. El 6 de juny, Charette es va unir amb un centenar d'homes de Legé comandats per Mornet du Temple i per uns quants homes de Clisson i Saint-Lumine-de-Clisson sota les ordres de Hyacinthe Hervouët de La Robrie, després va arribar al poble de Chêne.Gabory 2009, p. 997-998.

Procés El mateix dia, els Vendéans van ser atacats per dues companyies del regiment d'infanteria de línia 44, comandades pels capitans Schwin i Lacroix. Els Vendéans van caure en una emboscada, La Roberie a la dreta, Charette a l'esquerra i la cavalleria en reserva. Els soldats orleanistes es van refugiar al poble. L'companyia Lacroix intenta agafar els Vendéans per darrere, però és encaminat, la companyia Schwin també acaba cedint als números i fuig al seu torn. Charette els persegueix abans de tornar al poble de Chêne. No obstant això, poc després, quatre companyies van arribar al camp de batalla i es van enfrontar a esquenes dels Vendéans. Comença una nova lluita, que aquesta vegada es converteix en desavantatge dels Vendéans, que s'espanten i fugen. Els fugitius es van trobar amb una nova companyia de granaders a Pont-James on van perdre més homes.Gabory 2009, p. 997-998.

Les pèrdues van ser 5 morts i 10 ferits per a les tropes orleanistes i 34 morts per als Vendéans.Lescadieu et Laurant 1836, p. 242. Després d'aquest desastre, Charette va acomiadar les seves tropes.Gabory 2009, p. 997-998.

Referències

Bibliografia Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p. (ISBN 978-2221113097). Alfred Lescadieu et Auguste Laurant, Histoire de la ville de Nantes, suivie de l'histoire des guerres de la Vendée, t. I, 1836 (text en línia a Google Books [arxiu]).

Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée