va ser un metge suís reconegut per la seva investigació sobre l'endocarditis de Loeffler i la Síndrome de Löffler.
Història Després d'estudiar a diverses ciutats, com Ginebra, Viena, Estrasburg i Basilea, va obtenir el seu doctorat el 1911. Després de treballar sota diversos mentors, va succeir a Otto Nägeli (1871-1938) com a professor associat de medicina interna i director de la policlínica mèdica a la institució de 1921-1937. Des de 1937-1957, va ser cap de la clínica mèdica i professor de medicina interna. Es va retirar el 1938, després de exercir de degà de la facultat mèdica durant dos anys i va continuar donant conferències regulars fins al 1971. Frick P. El professor Wilhelm Löffler. A: Informe anual de la Universitat de Zuric. 1972/73: 107. Era conegut per ser professor solidari, sovint desafiant els seus estudiants per assegurar-se que entenien la informació i promotor del mètode científic en la medicina clínica.
Contribucions a la medicina L'endocarditis de Loeffler i la síndrome de Löffler són nomenats per ell.
Va promoure el cribratge de vigilància de raigs X de la tuberculosi a la població civil i militar i va ajudar efectivament a reduir el nombre de casos de tuberculosi
Bibliografia Paul Frick: Professor Dr. Wilhelm Löffler. In: Jahresbericht der Universität Zürich. 1972/73, S. 107 f. (Digitalisat). Fritz Koller: Wilhelm Löffler zum Gedenken. In: Schweizerische Medizinische Wochenschrift. Bd. 102 (1972), S. 1915 f.
Referències
Categoria:Metges suïssos Categoria:Científics de Basilea Categoria:Morts a Zúric Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Viena Categoria:Morts el 1972 Categoria:Nascuts el 1887