Vilobí d’Onyar és conegut especialment pels seus gegants, el Sol i la Lluna, dues figures singulars dins del panorama geganter català per la seva simbologia i característiques pròpies. Tot i això, la tradició festiva i folklòrica del municipi és molt més antiga, ja que hi ha constància documental de la presència d’elements de cultura popular a Vilobí d’Onyar des del segle XVII.
Els cavallets del Roser El ball de cavallets és una dansa tradicional documentada a Catalunya des del segle XVI, estretament vinculada a celebracions religioses i populars com la festivitat del Corpus Christi o la Festa del Roser. Aquestes figures, generalment portades a la cintura pels dansaires, representen cavalls i evolucionaren amb el temps fins a convertir-se en un element festiu molt característic, especialment a les comarques gironines, on han tingut una presència continuada en el calendari festiu.
A Vilobí d’Onyar hi ha constància documental de la presència dels cavallets des de l’any 1668. Segons les fonts històriques, els anomenats cavallets cotoners van dansar a l’interior de l'església parroquial de Sant Esteve, ja fos amb motiu de la celebració del Corpus o de la Festa del Roser. Aquesta dada posa de manifest l’arrelament antic dels elements de cultura popular i folklòrica al municipi.
La informació sobre la presència dels cavallets a Vilobí d’Onyar es troba recollida en diversos estudis sobre el patrimoni cultural gironí, com ara l’obra El Barroc Musical Gironí, de l’autor vilobinenc Josep Pujol, que documenta l’activitat musical i festiva del territori durant l’època moderna.
L'arribada dels gegants miniatura|246x246px|Els primers gegants de Vilobí d'Onyar. (Joaquim Puigvert, 1982) L'any 1982, una de les activitats de l'esplai de Vilobí d’Onyar va ser la creació d’una colla gegantera de manera informal i sense una preparació prèvia. Aquesta iniciativa va ser impulsada per Josep Pujol, monitor de l’esplai, que va construir una parella de gegantons destinats a l’ús de l’entitat. Aquests gegants representaven una parella de reis, tot i que la seva estructura era molt rudimentària: consistia en un pal vertical amb un cap fet amb un pot de detergent recobert de paper maixé, mentre que les mans penjaven dels laterals mitjançant cordills. Aquest sistema feia que, durant les cercaviles, els moviments fossin poc controlats i sovint ocasionessin cops als assistents.
Amb el pas del temps, aquests gegantons es van deteriorar considerablement. Finalment, l’any 1986, i amb el suport de l'Associació Pere Antoni (APA), es va constituir formalment l'Associació de Geganters de Vilobí d’Onyar.
El Drac de la Crosa miniatura|El Drac de la Crosa (Joaquim Puigvert, 1990) El primer pas cap a la consolidació del món festiu i geganter al municipi es va produir amb la creació del Drac de la Crosa. El projecte va prendre forma una nit de llamps i trons a Can Rateres l'any 1986, en un context marcat per la improvisació i la voluntat de crear nous elements simbòlics per a les festes locals. Es tractava d’una figura de grans dimensions, concebuda per ser portada per set persones, tot i que només el portador situat a la part davantera disposava de visibilitat durant les cercaviles.
El Drac de la Crosa va fer la seva primera aparició pública durant la revetlla de Sant Joan de l’any 1986 a Salitja. Aquesta sortida va servir com a prova per valorar el funcionament de la figura i la seva acollida popular, amb la mirada posada en la Festa Major de Vilobí de l’any següent. L’estrena va tenir una bona resposta i va contribuir a reforçar la idea de crear nous elements festius al municipi.
Més enllà del seu paper com a figura de bestiari, el Drac de la Crosa va tenir una funció clau com a element de transició entre les primeres iniciatives informals i la posterior consolidació de l'Associació Geganters de Vilobí d’Onyar.
Els gegants vells miniatura|Els gegants vells de Vilobí d'Onyar Durant la Festa Major de Vilobí de l’any 1987, malgrat diverses dificultats, Manel Cardellach, amb el suport de Lluís Cabarrocas, Josep Borrell i altres col·laboradors, va impulsar la creació d’uns nous gegants per al municipi. Tot i que hi havia prou gent interessada a formar una colla gegantera, el principal obstacle era el pressupost, ja que el cost de construcció superava les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament.
Davant d’aquesta situació, Cardellach es va comprometre a construir els gegants amb un pressupost molt reduït, que va assumir personalment. Va adquirir les fustes per a l’estructura, tela de galliner per als cossos, foam per als braços, paper maixé per als caps i teles procedents de la fàbrica tèxtil de Sant Pere, on treballava. D’aquesta manera, i sense ajut institucional, es van fer possibles els primers gegants del Sol i la Lluna.
El divendres 11 de setembre de 1987, els gegants van arribar al municipi acompanyats per dues gralles i un tambor. Van ser apadrinats pels gegants de Navata i van sorprendre el públic per la seva singularitat, ja que no representaven figures tradicionals com pagesos o reis, sinó el Sol i la Lluna. Segons Manel Cardellach, aquesta elecció simbolitzava un homenatge a l’activitat principal del poble: l’agricultura.
Aquesta primera parella de gegants va realitzar prop de 70 sortides arreu de Catalunya i, durant un temps, van ser considerats dels més alts, fins que a la trobada internacional de Matadepera de 1989 el gegant de la Torre de Londres en va duplicar l’alçada.
Els gegants nous
L’any 1992, a causa del mal estat dels gegants, Manel Cardellach va proposar a l’alcalde Ramon Rovira la construcció d’una nova parella, més moderna i lleugera. Cardellach es va reunir amb Josep Pujol, a qui va encarregar el disseny dels nous gegants, proposta que aquest va acceptar. miniatura|252x252px|Els gegants nous de Vilobí Una de les característiques més destacades dels nous gegants és que, a diferència del que és habitual, la geganta és més alta que el gegant. Aquesta idea s’inspirava en una reinterpretació simbòlica de Don Quijote i Sancho Panza: la Lluna representaria el vessant idealista (Quijote), mentre que el Sol simbolitzaria el caràcter més terrenal i vinculat a la collita. A partir dels dissenys de Pujol, el taller Ventura & Hosta de Navata (Alt Empordà) va fabricar els gegants actuals de Vilobí d’Onyar, amb un cost final de 816.000 pessetes.
Els gegants van sortir per primera vegada el 22 de maig de 1993. La jornada va començar amb una plantada a la plaça Catalunya i una cercavila fins a la plaça Nova, on es va celebrar l’acte de presentació del senyor Sol i la senyora Lluna. Van ser apadrinats pels gegants de Riudarenes i Bescanó, així com pels polítics Josep Arnau i Xavier Soy. L’acte va concloure amb una ballada conjunta.
L’endemà mateix, els nous gegants es van desplaçar a Bescanó per participar en la primera edició de la Vila Gegantera de les Comarques Gironines, amb la participació d’una trentena de colles.
Vilobí, 3a Vila Gegantera de les Comarques Gironines miniatura|3a Vila Gegantera a Vilobí. (Albert Sala, 1995) El cap de setmana del 3 i 4 de juny de 1995, Vilobí d’Onyar va acollir la III Vila Gegantera de les Comarques Gironines, una de les trobades geganteres més multitudinàries organitzades fins aleshores al municipi. L’esdeveniment va reunir més de 700 participants, una vintena de colles geganteres i els Gegants de Catalunya, que hi van assistir com a convidats d’honor.
La festa va començar el dissabte a la tarda al pati de les escoles, amb la celebració del primer Concurs Gironí de Balls de Gegants, una iniciativa pionera en l’àmbit geganter. El jurat, format per membres de la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques Gironines i especialistes en cultura popular, va valorar positivament el nivell artístic i la consolidació d’aquest nou certamen. La colla guanyadora va ser la Colla Gegantera de Cassà de la Selva, amb el ball Aldric i Isaura. El segon premi va recaure en els gegants de Riudarenes, amb el Valset dels Segadors, mentre que la Colla Gegantera de Vilobí d’Onyar va obtenir el tercer lloc amb La dansa del Dia i la Nit.
La jornada de dissabte es va cloure amb un ball de lluïment fora de concurs a càrrec dels Gegants de Catalunya, portats pels geganters de Palamós, que van interpretar el Ball Nou.
Les activitats van continuar el diumenge al matí, novament al pati de les escoles, amb una plantada de gegants que va convertir l’espai en un escenari a l’aire lliure. Posteriorment, es va presentar el llibre Gegants i capgrossos de Riudoms, una panoràmica del món geganter català i internacional, a càrrec dels seus autors, Josep M. Toda i Serra i Joan R. Corts i Salvat. La presència d’aquests especialistes va reforçar el caràcter cultural de la diada.
Tot seguit, una cercavila va recórrer els carrers del municipi, encapçalada pels Gegants de Catalunya, generant una notable participació ciutadana. A la tarda, la festa va continuar amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Premianenca, i al vespre es va posar punt final a l’esdeveniment amb un ball de cloenda, que va comptar amb la participació de totes les colles assistents.
15a Trobada Gegantera Comarcal de la Selva miniatura|Els Gegants de Vilobí d’Onyar amb els Gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya durant la 15a Trobada Gegantera Comarcal de la Selva El 23 de novembre de 2025, Vilobí d’Onyar va acollir la XV Trobada Gegantera Comarcal de la Selva, una cita consolidada dins el calendari geganter de la comarca que reuneix anualment colles i aficionats al món de la imatgeria festiva. Durant la jornada, els carrers del municipi es van omplir de gegants, música i activitats culturals vinculades a la tradició gegantera. Va comptar amb la participació de 15 colles geganteres procedents de diversos municipis de la comarca de la Selva i de poblacions veïnes. Un dels fets destacats de la trobada va ser la presència, trenta anys després de la seva darrera visita al municipi, de la imatgeria de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. Aquestes figures van ser portades per la Colla Gegantera de Caldes de Malavella, en qualitat de Ciutat Gegantera de Catalunya.
La jornada es va iniciar a les deu del matí amb la plantada de gegants a la plaça Vella, que va servir com a primer punt de trobada entre les colles participants. En aquest espai, els gegants convidats van quedar exposats conjuntament amb els gegants locals, el Sol i la Lluna. Tot seguit, es va donar pas a la Mostra de Balls, que va començar amb les actuacions dels convidats d’honor, i posteriorment, els gegants de Vilobí d’Onyar van encapçalar la cercavila, que va recórrer els principals carrers del nucli urbà.
La trobada va finalitzar a la plaça de les Moreres amb el Ball Comarcal, un dels moments centrals de la jornada, en què totes les colles participants van ballar conjuntament. L’acte es va cloure amb un ball final de tots els gegants, que van dansar plegats com a cloenda de la celebració.
Referències
Categoria:Vilobí d'Onyar Vilobi d'Onyar