La batalla de la línia Tannenberg (; ) o la batalla dels turons blaus () va ser un enfrontament militar entre el destacament de l'exèrcit alemany Narwa i el front soviètic de Leningrad. Van lluitar per l'istme de Narva, estratègicament important, del 25 de juliol al 10 d'agost de 1944. La batalla es va lliurar al front oriental durant la Segona Guerra Mundial. L'objectiu estratègic de l'operació soviètica d'Estònia era reocupar Estònia com a base favorable per a les invasions de Finlàndia i Prússia Oriental. Les forces de les Waffen-SS incloïen 24 batallons d'infanteria voluntaris de la Divisió SS Nordland, la Divisió SS Langemarck, la Divisió SS Nederland i la Legió Valona. Aproximadament la meitat de la infanteria estava formada pel personal de la 20a divisió de granaders Waffen de les SS (1a Estònia). La força alemanya de 22.250 homes va resistir la força soviètica de 136.830 homes. Com que les forces soviètiques es van reforçar constantment, l'historiador estonià Mart Laar estima que les seves baixes totals van ser de 170.000 morts i ferits.
Antecedents miniatura|Vista des del cim del turó del granader cap al turó de l'orfenat Després de defensar el cap de pont de Narva durant sis mesos, les forces alemanyes van retrocedir a la línia Tannenberg als turons de Sinimäed () el 26 de juliol de 1944. Els tres turons van d'est a oest. El turó oriental era conegut pels estonians com el Lastekodumägi (turó de l'Orfenat; Kinderheimhöhe en alemany). El central era el Grenaderimägi (turó dels Granaders; Grenadierhöhe) i el més occidental era el Tornimägi (turó de la Torre, també conegut en alemany com el 69,9 o Liebhöhe (Turó de l'amor)). Els turons tenen pendents pronunciats i s'eleven entre 20 i 50 m per sobre del terreny circumdant.
Les formacions del III SS Panzer Corps del Gruppenführer Felix Steiner van aturar la seva retirada i es van traslladar a posicions defensives als turons. La 4a Brigada Voluntària de Panzergrenadier de les SS Nederland va començar a excavar al flanc esquerre (nord) de la línia Tannenberg, unitats de la 20a Divisió de Granaders de Waffen de les SS (1a Estònia) al centre i l'11a Divisió de Voluntaris de Panzergrenadier de les SS Nordland a la dreta (sud). Una altra secció frontal tripulada pels prussians orientals de l'11a Divisió d'Infanteria estava situada uns quilòmetres més al sud, contra el 8è Exèrcit al cap de pont de Krivasoo.
El mariscal soviètic Leonid Góvorov considerava la Línia Tannenberg com la posició clau del Grup d'Exèrcits Nord i hi va concentrar les millors forces del Front de Leningrad. El 122è, 124è Cos de Fusellers i divisions addicionals del 117è Cos de Fusellers estaven subordinats al general Ivan Fediuninski, comandant el 2n Exèrcit de Xoc. L'objectiu marcat pel Consell de Guerra del 2n Exèrcit de Xoc era trencar la línia de defensa del III Cos Panzer SS al turó de l'orfenat, forçar cap a la ciutat de Jõhvi a l'oest i arribar al riu Kunda l'1 d'agost. Per aconseguir-ho, Góvorov va rebre l'ordre de destruir les comunicacions darrere de les forces alemanyes i dur a terme atacs aeris a les estacions de ferrocarril de Jõhvi i Tapa el 26 de juliol.
Comparació de forces Soviètics No hi ha una visió general completa de l'ordre de magnitud de les forces soviètiques ni de les dels destacaments a la línia de la batalla de Tannenberg. Per a l'atac del 29 de juliol, Góvorov va concentrar totes les unitats soviètiques capaces, formades per 11 divisions i sis regiments de tancs. Les unitats soviètiques que havien patit pèrdues es van reforçar. El lliurament d'artilleria pesada soviètica va complementar les nou divisions del 109è, el 117è i el 122è Cos de Fusellers. El 109è i el 117è Cos es van concentrar prop del Sinimäed, mentre que el 122è Cos de Fusellers es va enviar a la secció sud, prop de l'església de la Parròquia de Vaivara. Les posicions de l'11a Divisió d'Infanteria van ser atacades principalment pel 8è Exèrcit de 35.000 homes amb el seu 112è Cos de Fusellers, dos regiments de tancs nous i 1.680 canons d'assalt, desplegats en nou regiments d'artilleria i 150 vehicles blindats. Les forces blindades incloïen els nous tancs IS-2 amb blindatge addicional i un canó de 122 mm. La debilitat del tanc era la seva limitada capacitat de munició (només 28 cartutxos) i el llarg temps de recàrrega del seu canó principal. Les forces van comptar amb el suport del 13è Exèrcit Aeri. L'ordre de batalla soviètic (dades disponibles a partir del 28 de juliol de 1944):
Front de Leningrad – Mariscal Leonid Góvorov
2n Exèrcit de Xoc: el tinent general Ivan Fediuninski 109è Cos de Fusellers - Major General Ivan Alferov 72a divisió de fusellers - Ilia Iastrebov 109a Divisió de Rifles - Major General Nikolai Truzhkin 125a Divisió de Fusellers - Coronel Vassili Zinovov 122è Cos de Fusellers 124è Cos de Fusellers - Coronel Mikhail Papchenko 131a Divisió de Fusellers - Major General Piotr Romanenko 191a Divisió de Fusellers - Major General Ivan Burakovski 21a Brigada d'Enginyers - Tinent Coronel Vasilkov
Total: 26.850 infants, 458 peces d'artilleria, 112 tancs
8è Exèrcit: el tinent general Filipp Starikov 2a Divisió de Fusellers "Masurian". 377a Divisió de Fusellers 112è Cos de Fusellers - Major General Filipp Solovev 48a Divisió de Rifles – Coronel Iakov Koževnikov 117è Cos de Fusellers - Major General Vasili Trubachev 120a Divisió de Rifles - Major General Alexandr Batluk 201a Divisió de Rifles - Major General Viacheslav Iakutovitx 256a Divisió de Rifles - Major General Anatoli Koziiev
Total: 28.000 infants, 518 peces d'artilleria, 174 tancs i 44 canons autopropulsats
Cos i divisions separades (possiblement subordinades a un dels exèrcits esmentats):
8è Cos de Fusellers Estonians - Tinent General Lembit Pärn 11a Divisió de Fusellers 43a Divisió de Fusellers 98a Divisió de Fusellers 123a Divisió de Fusellers 189a Divisió de Fusellers 206a Divisió de Fusellers
Alemanys Contra les forces soviètiques, uns quants regiments alemanys cansats sense tropes de reserva es van plantar a les seves posicions, maltractats per l'artilleria soviètica. El comandant del Destacament de l'Exèrcit Narwa, el general der Infanterie Anton Grasser, va valorar la capacitat alemanya com a insuficient contra l'atac soviètic. Encara que hi havia prou municions i metralladores, la moral de combat dels voluntaris germànics estava sota una forta pressió, mentre que l'esperit d'algunes tropes estonianes ja havia estat greument danyat, segons l'opinió de Grasser. Tanmateix, el següent combat va demostrar el contrari. El petit nombre de bombarders en picat alemanys Junkers Ju 87 i l'escassetat de combustible per a avions van donar als soviètics una superioritat aèria massiva.Dades inèdites del diari de batalla oficial del destacament de l'exèrcit "Narwa" La conclusió de Grasser va ser curta:
Deixant de banda la formulació diplomàtica, Grasser va anunciar que sense reforços immediats, els soviètics trencarien inevitablement la línia Tannenberg el 29 de juny. Aquests reforços estaven més enllà de les capacitats del Grup d'Exèrcits Nord. El comandant del Grup d'Exèrcits, Ferdinand Schörner, havia cridat repetidament l'atenció d'Adolf Hitler sobre el fet que pràcticament no quedava cap divisió formada per alemanys a la línia Tannenberg, que amenaçava amb col·lapsar-se. Aquestes trucades no van tenir cap efecte, ja que la resposta de Hitler va ser quedar dempeus o morir. L'ordre de batalla alemany (a partir del 28 de juliol de 1944) era:
Destacament de l'Exèrcit Narwa – General d'Infanteria Anton Grasser
III Cos Panzer SS (alemany) – SS-Gruppenführer Felix Steiner Divisió SS Nordland – SS-Brigadeführer Joachim Ziegler SS Panzergenadier Regiment 23 Norge - SS-Obersturmbannführer Fritz Knöchlein SS Regiment 24 Dinamarca 20a divisió de granaders de Waffen de les SS (1a Estònia) - SS-Brigadeführer Franz Augsberger Regiment de granaders de Waffen 45 - Waffen-Obersturmbannführer Harald Riipalu Regiment de granaders de Waffen 46 Regiment de granaders de Waffen 47 Regiment d'Artilleria 4a Brigada de Panzergrenadier Voluntaris de les SS Països Baixos – SS-Brigadeführer Jürgen Wagner 4t SS Regiment de Ruyter 5è Voluntari de les SS Sturmbrigade Wallonien – SS-Sturmbannführer Léon Degrelle 6è Voluntari de les SS Sturmbrigade Langemarck - SS-Sturmbannführer Conrad Schellong 227a Divisió d'Infanteria - Generalmajor der Reserve Maximilian Wengler 113è Regiment de Seguretat XXVI Cos d'Exèrcit – General der Infanterie Anton Grasser 11a Divisió d'Infanteria - Generalleutnant Hellmuth Reymann 300a Divisió de Propòsits Especials - Generalmajor Rudolf Höfer
Destacaments separats:
Quatre batallons de la Policia Auxiliar d'Estònia Sector oriental, defensa costanera – Generalleutnant Alfons Luczny Dos regiments de defensa fronterera d'Estònia 513è Batalló d'Artilleria Naval 502è Batalló Panzer Pesat 752è Batalló Antitanc
Total: 22.250 soldats desplegats en 25 batallons estonians i 24 alemanys, holandesos, danesos, flamencs, italians, noruecs i valons
Turó de l'orfenat 26 de juliol El 26 de juliol, perseguint els alemanys que es retiraven, l'atac soviètic va caure sobre la línia Tannenberg abans que el destacament de l'exèrcit Narwa, molt superat en nombre, hagués cavat les trinxeres. La Força Aèria Soviètica i l'artilleria van cobrir les posicions alemanyes amb bombes i obusos, destruint la major part del bosc dels turons. Les 201a i 256a divisions de fusellers soviètiques amb el suport del 98è regiment de tancs van assaltar les posicions de la divisió SS Nordland, apoderant-se del costat est del turó de l'orfenat.
27 de juliol Al matí del 27 de juliol, les forces soviètiques van obrir un altre poderós bombardeig d'artilleria al Sinimäed. Anticipant un atac d'infanteria, Steiner va concentrar els seus pocs vehicles blindats, set tancs. Les unitats de la Divisió Nordland es van col·locar entre els dos turons i la defensa va ser completada per la Companyia Antitanc, 1a estoniana darrere de Nordland.
Sota la pressió soviètica, la defensa alemanya amenaçava d'esfondrar-se. El 27 de juliol Schörner va arribar al Sinimäed. Va ordenar la recuperació immediata del turó de l'Orfenat, exigint als soldats una resistència fanàtica. Una reunió convocada per von Scholz va establir les tàctiques per a l'aplicació de les ordres. Immediatament després de la reunió, però, von Scholz va ser mort per una estella de metralla davant del quarter general.
28 de juliol Per a l'endemà, el 2n Exèrcit de Xoc es va reforçar amb els regiments de tancs 31 i 82, tres brigades d'obús i nou regiments d'artilleria pesada.
Al vespre del 28 de juliol les forces alemanyes van intentar tornar a recuperar el turó de l'Orfenat. Utilitzant la tàctica de rodar petites unitats a les posicions soviètiques, les tropes es van apoderar de les trinxeres al vessant del turó. Quan va arribar un esquadró de tancs soviètics, l'atac alemany es va esfondrar. En un punt ocupat per l'11a Divisió d'Infanteria alemanya prop del barri de Sirgala al sud, els tancs soviètics pretenien entrar-hi. Steiner va ordenar la retirada a una nova línia defensiva al turó del Granader. L'ordre no va arribar a una part important de les forces alemanyes, que van romandre en les seves posicions al turó de l'Orfenat. Preveient un atac important, Steiner va ordenar les armes pesades del SS- . El regiment Norge i el regiment Danmark es reunirien en dues unitats de xoc. La nit del 28 de juliol la batalla s'havia calmat.
Turó del Granader Foc preparatori