Madison Grant (19 de novembre de 1865 – 30 de maig de 1937) va ser un advocat, zoòleg, antropòleg i escriptor estatunidenc conegut pel seu treball com a conservacionista, eugenista i defensor del racisme científic. Grant no és tan conegut pels seus èxits en la conservació com per la defensa pseudocientífica que va fer del nordicisme, una forma de racisme que considera la «raça nòrdica» com a superior.
Com a eugenista supremacista blanc, Grant va ser l'autor de The Passing of the Great Race (1916), un dels textos racistes més populars en l'època, fins al punt que Adolf Hitler va considerar-la com «la seua Bíblia personal». Grant també va tenir un paper actiu en l'elaboració de lleis de restricció de la immigració i antimesclament de races als Estats Units. Com a conservacionista, li atribueixen la salvació d'espècies com el bisó americà, va ajudar a crear el zoològic del Bronx, el Parc Nacional de les Glaceres i el Parc Nacional de Denali, i va cofundar la Lliga Save the Redwoods. Grant va desenvolupar gran part de la disciplina de la gestió de la vida silvestre.
Primers anys de vida Grant va néixer a la ciutat de Nova York, fill de Gabriel Grant, metge i cirurgià de la Guerra Civil americana, i Caroline Manice. La mare de Madison Grant era descendent de Jessé de Forest, un hugonot való que el 1623 va reclutar el primer grup de colons per establir-se a Nova Holanda, la colònia de la República Holandesa a la costa est americana. Per part del seu pare, el primer avantpassat americà de Madison Grant va ser Richard Treat, degà de l'església de Pitminster a Anglaterra, que el 1630 va ser un dels primers colons puritans de Nova Anglaterra. Entre els avantpassats de Grant a través de la línia de Treat hi ha: Robert Treat, governador colonial de Nova Jersey; Robert Treat Paine, signatari de la Declaració d'Independència; Charles Grant, avi de Madison Grant, que va servir com a oficial a la Guerra de 1812; i Gabriel Grant, pare de Madison, un metge prominent i comissionat de salut de Newark, Nova Jersey. Grant va ser resident de tota la vida a la ciutat de Nova York.
En Grant era el més gran de quatre germans. Els nens passaven els estius i molts dels caps de setmana a Oatlands, la finca rural de Long Island construïda pel seu avi DeForest Manice a la dècada de 1830. De menut, amb el seu pare, va anar a escoles privades i va viatjar per Europa i l'Orient Mitjà. Va estudiar a la Universitat Yale, on es va graduar aviat i amb honors el 1887. Es va llicenciar en dret a la Facultat de Dret de Columbia i va exercir la professió després de graduar-se; tanmateix, els seus interessos eren principalment els d'un naturalista. Mai no es va casar i tampoc no va tenir fills. Va assolir una primera reputació política quan ell i el seu germà, DeForest Grant, van participar en la campanya electoral de 1894 de l'alcalde de Nova York, William Lafayette Strong.
Carrera professional i esforços de conservació Thomas C. Leonard va escriure que "Grant va ser cofundador del moviment ecologista americà, un conservacionista croat que va preservar les sequoies de Califòrnia; va salvar el bisó americà de l'extinció; va lluitar per lleis de control d'armes més estrictes; va ajudar a crear els parcs nacionals de Glacier i Denali; i va treballar per preservar les balenes, les àguiles calbes i els antílops pronghorn."
Grant va ser amic de diversos presidents dels Estats Units, incloent-hi Theodore Roosevelt i Herbert Hoover. Li atribueixen haver salvat moltes espècies de l'extinció, i va cofundar la Save the Redwoods League amb Frederick Russell Burnham, John C. Merriam i Henry Fairfield Osborn el 1918. També li atribueixen haver ajudat a desenvolupar les primeres lleis de caça de cérvols a l'estat de Nova York, legislació que es va estendre a altres estats amb el temps. esquerra|miniatura|Ota Benga va ser exhibida el 1906 a la Casa dels Micos del Zoo del Bronx, Nova York. També va ser un promotor de la gestió de la vida silvestre; creia que el seu desenvolupament estava harmonitzat amb el concepte d'eugenèsia. Grant va ajudar a fundar el zoològic del Bronx, a construir el Bronx River Parkway, a salvar els bisons americans com a organitzador de l'American Bison Society i va ajudar a crear el Parc Nacional de les Glaceres i el Parc Nacional de Denali. El 1906, com a secretari de la Societat Zoològica de Nova York, va pressionar perquè Ota Benga, un home congolès del poble Mbuti (una tribu de «pigmeus»), fos exhibit juntament amb simis al zoològic del Bronx.
Al llarg de les dècades del 1920 i del 1930, va formar part de les juntes de moltes societats eugenètiques i filantròpiques, així com de la junta directiva del Museu Americà d'Història Natural, com a director de l'American Eugenics Society, vicepresident de la Immigration Restriction League, membre fundador de la Galton Society i un dels vuit membres del Comitè Internacional d'Eugenèsia. Va ser guardonat amb la medalla d'or de la Societat d'Arts i Ciències el 1929. El 1931, la Junta de Parcs de l'Estat de Califòrnia va dedicar l'arbre més gran del món (a Dyerville, Califòrnia) a Grant, Merriam i Osborn en reconeixement pels seus esforços mediambientals. Una subespècie de caribú també va rebre el nom de Grant (Rangifer tarandus granti, també conegut com a caribú de Grant). Va ser un dels primers membres del Boone and Crockett Club (una organització de caça major i conservació) des del 1893, i va mobilitzar els seus membres rics per influir en el govern perquè conservés vastes extensions de terra contra les indústries invasores. Va ser el cap de la Societat Zoològica de Nova York des del 1925 fins a la seua mort.
Les campanyes de Grant a favor del conservacionisme i l'eugenèsia no eren alienes: ambdues assumien la necessitat de diversos tipus de gestió sobre els seus drets. Grant era generalment indiferent a les formes de vida animal que no considerava aristocràtiques, i també va assignar aquesta jerarquia als humans. L'historiador Jonathan Spiro va escriure: «Mentre que els gestors de la vida silvestre consideraven que la supervivència de l'espècie en conjunt era més important que la vida d'uns quants individus, Grant predicava que el destí de la raça superava el d'uns quants humans en particular que no tenien cap valor per a la comunitat». Segons Grant, els recursos naturals s'havien de conservar per a la «raça nòrdica» excloent altres races. Grant veia la raça nòrdica com una de les seues espècies en perill d'extinció. Per tant, considerava que la societat industrial moderna infringia tant la seua existència com ho feia amb les sequoies. Com molts eugenistes, Grant veia la civilització moderna com una violació de la «supervivència del més apte», tant si es manifestava en la sobreexplotació forestal dels boscos com en la supervivència dels pobres a través de l'assistència social o la caritat. En paraules del New Yorker, per a figures com Grant, «va ser un pas inquietantment curt de la gestió dels boscos a la gestió del patrimoni genètic humà».
Nordicisme miniatura|365x365px| Pàgina del títol del llibre de Grant *The Passing of the Great Race * (1916) Grant va ser l'autor del llibre, abans molt llegit, The Passing of the Great RaceLindsay, J.A. (1917). "The Passing of the Great Race, or the Racial Basis of European History, The Eugenics Review 9 (2), p. 139–141. (1916), una elaborada obra d’higiene racial que intentava explicar la història racial d'Europa. La preocupació més important de Grant era el canvi en el gruix d'immigració americana de principis del segle XX (caracteritzat per un nombre creixent d'immigrants del sud d'Europa i de l'est d'Europa, en contraposició a l'Europa occidental i el nord d'Europa). El llibre va ser una interpretació «racial» de l'antropologia i la història contemporànies, que afirmava la raça com el motor bàsic de la civilització.
El prehistoriador Gustaf Kossinna va proposar idees similars a Alemanya. Grant va promoure la idea de la «raça nòrdica», una agrupació biològica i cultural poc definida arrelada a Escandinàvia, com el grup social clau responsable del desenvolupament humà; per tant, el subtítol del llibre explicava que era La base racial de la història europea. Com a àvid eugenista, Grant va defensar la separació, la quarantena i l'eventual filtrat dels trets «indesitjables» i els «tipus de raça sense valor» del patrimoni genètic humà i la promoció, la propagació i l'eventual restauració dels trets desitjables i els «tipus de raça valuosos» que podien conduir a la societat nòrdica. miniatura|250x250px| "Distribució actual de les races europees" (1916): mapa de Grant dels "nòrdics" en vermell, els "alpins" en verd i els "mediterranis" en groc.
L'obra de Grant es considera una de les obres més influents i cridaneres de racisme científic i eugenèsia que s'han publicat als Estats Units. Stephen Jay Gould va descriure La mort de la gran raça com «el tractat més influent del racisme científic americà». El llibre, la traducció del títol del qual és «La caiguda de la Gran Raça», es va publicar en múltiples edicions als Estats Units i es va traduir a altres idiomes, inclòs l'alemany el 1925. En 1937, el llibre havia venut 16.000 còpies només als Estats Units.
El llibre va ser acollit pels defensors del moviment nazi a Alemanya i va ser el primer llibre no alemany que els nazis van ordenar reimprimir quan van prendre el poder. Adolf Hitler va escriure a Grant: «El llibre és la meua Bíblia».
Un dels oponents de Grant durant molt de temps va ser l'antropòleg Franz Boas. A Grant no li agradava Boas i durant uns anys va intentar que fos acomiadat del seu càrrec a la Universitat de Colúmbia. Boas i Grant van estar involucrats en una disputa aferrissada pel control de la disciplina de l'antropologia als Estats Units, quan ambdós servien al Comitè d'Antropologia del Consell Nacional de Recerca, després de la Primera Guerra Mundial.
Grant representava la branca «hereditària» de l'antropologia física en aquell moment malgrat la seua condició relativament amateur, i s'oposava fermament al mateix Boas (i els seus estudiants), que defensaven l'antropologia cultural. Boas i els seus estudiants finalment van arrabassar el control de l'Associació Antropològica Americana a Grant i els seus partidaris, que l'havien utilitzat com a organització insígnia per a la seua forma d'antropologia. En resposta, Grant, juntament amb l'eugenista i biòleg estatunidenc Charles B. Davenport, va fundar el 1918 la Galton Society com a alternativa a Boas.
Restriccions a la immigració miniatura|282x282px| Grant a la dècada de 1920 Grant va defensar la restricció de la immigració als Estats Units mitjançant la limitació de la immigració des de l'Europa de l'Est i el sud d'Europa, així com la fi completa de la immigració des de l'Àsia oriental. També va defensar els esforços per purificar la població americana mitjançant la cria selectiva. Va exercir com a vicepresident de la Lliga de Restriccions d'Immigració des del 1922 fins a la seua mort. Com a expert en dades racials mundials, Grant també va proporcionar estadístiques per a la Llei d'Immigració de 1924 per establir les quotes d'immigrants de certs països europeus. Fins i tot després d'aprovar l'estatut, Grant va continuar molestant-se que fins i tot a un petit nombre de no nòrdics se'ls permetés immigrar al país cada any. El seu suport a les lleis antimesclament racial va ser citat en els arguments a favor de la Llei d'Integritat Racial de 1924 a Virgínia.