conegut com a Momik el Vardapet, és un escultor, arquitecte i il·luminador armeni del segle XIV Stepan Mnatsakanyan et E. Zakaryan, «Մոմիկ», dans Encyclopédie soviétique arménienne, vol. VII, Académie arménienne des sciences, Erevan, 1981, p. 698-699. (la primera menció del seu nom data del 1283).Vegeu Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), Armenia sacra — Mémoire chrétienne des Arméniens, Somogy / Musée du Louvre, París, 2007, , pàg. 313. És un dels artistes de l'escola de Gladzor. (Siunik) que participaren en el renaixement de l'era zacàrida.Robert Bedrosian, The Turco-Mongol Invasions and the Lords of Armenia in the 13-14th Centuries, 1979, p. 156. Momik va morir el 1333 (segons la data indicada al khatxkar de la seua tomba) i va ser enterrat a Noravank.Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, Armenian Gospel Iconography: The Tradition of the Glajor Gospel, Dumbarton Oaks, Washington, 1991, , p. 61.
L'escultor Durant aquest període, en què l'escultura armènia esdevingué un art important i va assolir el seu punt àlgid, Momik es va distingir amb els seus khatxkar altament valorats, sobretot a Noravank.. Si l'expressió "randa de pedra" s'ha d'aplicar a algun escultor, és Momik qui la mereix;Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), op. cit., pàg. 312. el seu art, caracteritzat per un recurs freqüent a la figura humana, assoleix cotes de gràcia, finesa (sobretot amb la meticulositat dels fons executats amb broca) i lleugeresa. Entre altres, en va fer un en honor del metropolità de Siunik, Esteve Orbelian, el 1304 Thomas F. Mathews et Alice Taylor, The Armenian Gospels of Gladzor, the life of Christ illuminated, Getty Publications, Los Angeles, 2001, , pàg. 27. o el 1306. Stepan Mnatsakanyan et E. Zakaryan, «Մոմիկ», dans Encyclopédie soviétique arménienne, vol. VII, Académie arménienne des sciences, Erevan, 1981, p. 698-699. Se li atribueix amb certesa un khatxkar del 1308, abans a Noravank; ambdós estan signats i conservats hui a Vagharxapat.Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), op. cit., pàg. 320-321. Un tercer, també de Noravank però conservat a Ieghegnadzor, fet entre el 1300 i 1312, sembla ser seu.
L'arquitecte Momik és conegut com a arquitecte de l'església de la Santa Mare de Déu d'Areni (1321), el timpà de la qual se li atribueix,. així com de l'església de la Santa Mare de Déu de Noravank.Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, op. cit., p. 16-17.
L'il·luminador miniatura|Enterrament, Ms. 6792, Matenadaran Només quatre dels manuscrits que va il·luminar han sobreviscut: l'un es conserva ara al centre mequitarista de Viena i els altres tres al Matenadaran d'Erevan. Stepan Mnatsakanyan et E. Zakaryan, «Մոմիկ», dans Encyclopédie soviétique arménienne, vol. VII, Académie arménienne des sciences, Erevan, 1981, p. 698-699. Només dos n'estan signats amb el seu nom (Ms. 2848, 1292 i Ms. 6792, 1302, Matenadaran),Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, Armenian Gospel Iconography: The Tradition of the Glajor Gospel, Dumbarton Oaks, Washington, 1991, , p. 61. i els altres dos (inclòs el Ms. 7842, 1313, Matenadaran)Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, op. cit., p. 201. li són atribuïts. Momik mostra en les seues pintures la mateixa originalitat que en les escultures.Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), op. cit., pàg. 328.
Referències
Categoria:Morts a Armènia Categoria:Artistes armenis Categoria:Pintors europeus Categoria:Pintors asiàtics Categoria:Pintors morts al segle XIV