L'Accident del submergible Titan de 2023, un batiscaf experimental operat per OceanGate, es va produir el 18 de juny de 2023, en aigües internacionals a l'Atlàntic Nord, aproximadament a milles nàutiques (740,8 ) de la costa de Terranova, el Canadà. El submergible, que transportava a cinc persones, formava part d'una expedició turística per a observar les restes del Titanic. La comunicació amb el Titan es va perdre una hora i 45 minuts després de començar la seva immersió cap al lloc del naufragi. Les autoritats van ser alertades quan no va tornar a la superfície en l'horari programat aquest dia.
Després d'una cerca que va durar gairebé 80 hores, un vehicle submarí operat a distància (ROV) va descobrir un camp d'enderrocs que contenia parts del Titan, aproximadament a 488 metres de la proa del Titanic. Les conclusions es van basar en la detecció desclassificada d'una implosió en la zona el dia del viatge per part de l'Armada dels Estats Units, la qual cosa suggeria que el casc de pressió havia implotat poc després que el Titan comencés el seu descens, provocant la mort instantània de tots els seus ocupants.
S'havien plantejat preocupacions sobre la seguretat del vaixell. Els executius de OceanGate no van buscar la certificació per al Titan, argumentant que els protocols de seguretat excessius obstaculitzaven la innovació. L'operació de cerca i rescat va ser duta a terme per un equip internacional liderat per la Guàrdia Costanera dels Estats Units, l'Armada dels Estats Units i la Guàrdia Costanera del Canadà. Es va comptar amb el suport d'aeronaus de la Força Aèria Real Canadenca i la Guàrdia Nacional Aèria dels Estats Units, un vaixell de l'Armada Real Canadenca, així com diversos vaixells comercials i de recerca i ROVs. El comitè de supervisió del Congrés dels Estats Units ha obert una recerca sobre la desaparició del Titan.
Antecedents El 2019, Rob McCallum, un explorador marí reconegut, va enviar diversos correus a Rush qualificant d'obstinament a Rush, en un d'ells li va expressar:
miniatura|Vista de la reconeguda proa del derelicte del Titanic, fotografiada al juny de 2004. El RMS Titanic va ser un transatlàntic de passatgers britànic que es va enfonsar a l'Atlàntic Nord el 15 d'abril de 1912 després de xocar contra un iceberg. En 1985, les seves restes van ser descobertes a unes 400 milles nàutiques (740 km) de la costa de Terranova, a la província semiepónima de Terranova i Labrador (el Canadà).
Titan va ser una embarcació de 6,7 m, de 9,52 t, amb una taxa de descens de 5 m per minut per a 5 persones, sense seients, feta de materials d'última generació com ara embolcall en fibra de carboni i titani en els seus extrems, tenia propulsors adossats de desplaçament horitzontal i vertical.
Operada per OceanGate, l'embarcació va ser dissenyada per a submergir-se a profunditats de fins a 4 km «per a inspecció del lloc, recerca i recopilació de dades, producció de pel·lícules i mitjans, i proves de maquinari i programari en alta mar». Segons OceanGate, contenia «sistemes patentats de monitoratge de salut del casc en temps real (RTM)... que [avaluen] la integritat del casc en cada immersió». El vaixell comptava amb suport vital per a sustentar a cinc tripulants durant 96 hores (4 dies). miniatura|300x300px|Cyclops 1 de OceanGate, el predecessor del Titan. El Titan tenia una finestra de 380 mm. (15 polzades). En general, a bord de cada immersió hi ha «un pilot, tres convidats que paguen i el que la companyia diu un expert en contingut». Una vegada prop del lloc de busseig, el descens des de la superfície fins al Titanic solia durar tres hores, i la immersió completa durava aproximadament vuit hores. Al llarg del viatge, el submergible havia de comunicar-se amb la tripulació sobre l'aigua cada 15 minuts.
OceanGate tenia la intenció de tenir diverses expedicions al Titanic en 2023, però a causa del mal temps a Terranova, l'empresa només realitzaria una expedició en 2023. Les persones que viatjaven al Titanic amb OceanGate, denominades «Especialistes en Missions» de l'empresa, pagaven 250 000 dòlars per l'oportunitat de participar en l'expedició de vuit dies.
David Pogue, un reporter que va participar en l'expedició en 2022, va afirmar que totes les persones que van a bord del Titan signen un formulari d'exempció de responsabilitats, indicant que saben que és un vaixell «experimental», «que no ha estat aprovat ni certificat per cap organisme regulador, i podria resultar en lesions físiques, discapacitat, trauma emocional o la mort». L'informe de Pogue per a CBS Sunday Morning sobre el submergible de OceanGate, qüestionant la seva seguretat, després es va tornar viral en les xarxes socials.
Advertiments previs Stockton Rush va ser advertit en diverses oportunitats del seu submergible, primerament per David Lochridge, el director d'Operacions Marítimes de OceanGate en 2018 redactant un informe d'enginyeria, i va ser acomiadat acusant-lo d'incomplir un acord de no divulgació.
En 2018, OceanGate va demandar a David Lochridge per presumptament violar el seu contracte de confidencialitat i fer declaracions fraudulentes. En la seva contra demanda, Lochridge va afirmar que havia estat acomiadat injustament com a denunciant, per plantejar inquietuds sobre la capacitat del Titan per a operar de manera segura a profunditats extremes, afirmant que l'embarcació, específicament la finestra transparent en el seu extrem davanter, només estava certificada per a aconseguir una profunditat de 1.300 m (4.300 peus), només un terç de la profunditat requerida per a aconseguir el Titanic. A Lochridge també el preocupava que OceanGate no realitzés proves no destructives en el casc de l'embarcació abans de realitzar immersions tripulades, i va al·legar que li «van dir repetidament que no es podia escanejar el casc o la línia d'unió per a comprovar si hi havia delaminaciones, porositat i buits d'adhesió suficient de la cola que s'estava utilitzant a causa del gruix del casc». Les dues parts, OceanGate i Lochridge, van arribar a un acord judicial mesos més tard no revelat.
El 2019, Rob McCallum, un explorador marí reconegut, va enviar diversos correus a Rush qualificant d'obstinament a Rush, en un d'ells li va expressar:
Aquest mateix any, Karl Stanley, un submarinista expert va baixar en una expedició a bord del Titan al RMS Titanic i posterior al viatge, va enviar un correu a Rush advertint forts sorolls en el casc de pressió, va assenyalar que utilitzar un prototip amb tecnologia sense certificar col·locava a tota la indústria en risc:Will Kohnen, president de la Marini Technology Society dels Estats Units va enviar un correu a Rush convidant-lo a certificar el seu submergible ja que la indústria temia que OceanGate incomplís els estàndards de seguretat afectant greument la rúbrica. Rush li va respondre per telèfon manifestant que els estàndards de la indústria estaven sufocant la innovació, i que «la seguretat és un desaprofitament».
El 2018, la Marini Technology Society, una organització professional que s'enfoca a promoure el coneixement i l'aplicació de la tecnologia marina, va escriure una carta al CEO de OceanGate, Stockton Rush, expressant «preocupació unànime respecte al desenvolupament de «TITAN» i l'Expedició Titanic planificada», indicant que l'«enfocament experimental actual... podria tenir resultats negatius (de menor a catastròfic) que tindria greus conseqüències per a tots en la indústria». Un signant de la carta li va dir més tard a The New York Times que Rush l'havia anomenat després de llegir-la per a dir-li que creia que els estàndards de la indústria estaven impedint la innovació.
A l'any següent, un article publicat en la revista Smithsonian es va referir a Rush com un «inventor temerari». En l'article, es descriu que Rush va dir que la Llei de Seguretat d'Embarcacions de Passatgers de EE.UU. de 1993 «va prioritzar innecessàriament la seguretat dels passatgers sobre la innovació comercial».
El Titan va realitzar tres expedicions al lloc del naufragi del Titanic, la primera de les quals va ser al juliol de 2021. En 2022, el reporter David Pogue estava a bord del vaixell de superfície quan es va perdre la comunicació amb el Titan durant una immersió. La narrativa de desembre de 2022 de Pogue per a CBS Sunday Morning, que qüestionava la seguretat de Titan, es va tornar viral en les xarxes socials després que el submergible perdés contacte novament amb la seva nau de suport al juny de 2023. En ella, Pogue li va comentar a Rush: miniatura|Un controlador de joc sense fil Logitech F710. Es va utilitzar una versió modificada a bord del Titan. Va assenyalar que aquest controlador de joc per Bluetooth era el Logitech F710, amb un preu de 30 USD, on les palanques de control havien estat modificades per a dirigir i llançar el submergible, afegint que com a llast s'usaven canonades de construcció.
En una immersió cap al Titanic en 2022, un dels propulsors del Titan es va instal·lar accidentalment a l'inrevés i el submergible va començar a girar en cercles quan intentava avançar prop del fons de la mar. Tal com el reflecteix el documental Take Em to Titanic de la BBC, el problema es va evitar girant mentre se sostenia el controlador del joc de costat. Segons els documents judicials de novembre de 2022, OceanGate va informar que en una immersió de 2022, el submergible va sofrir problemes amb la bateria i, com a resultat, va haver de connectar-se manualment a una plataforma elevadora, la qual cosa va provocar danys en els components externs del navili.
Accident miniatura|El MV Polar Prince va transportar a Titan i a la tripulació de l'expedició al lloc de busseig sobre les restes del Titanic. miniatura|Recreació del Titan abans del seu accident. El 16 de juny, l'expedició al derelicte del Titanic va partir de Sant Joan de Terranova, a bord del vaixell de recerca i expedició MV Polar Prince, el qual va arribar al lloc de busseig el 17 de juny, començant les operacions l'endemà, a les 9 del mati Durant la primera hora i mitja del descens, el Titan es va comunicar amb el Polar Prince cada 15 minuts, però la comunicació es va detenir després d'una comunicació gravada a les 11.47 h. S'esperava que l'embarcació ressorgís a les 6.10 de la tarda. A les 6.35, es va notificar sobre l'incident a les autoritats. Segons el Centre de Coordinació de Rescat Conjunt de Halifax, es va informar que el Titan estava endarrerit al voltant de les 9.13.
Encara que més tard es va confirmar la hipòtesi de la implosió, fins que es van conèixer les dades recollides, les recerques també apuntaven a una fallada en els equips de la comunicació del Titan amb la superfície, la qual cosa suposava falta de contacte amb l'equip de suport. També era possible que fos un problema amb el sistema de llast, que controlava el descens i ascens de l'embarcació. Un altre escenari era que el submergible es «va embullar amb un tros d'enderroc que podria impedir-li tornar a la superfície».
Operacions de cerca i rescat 19 juny El 19 de juny, equips del Sector Nord-est de la Guàrdia Costanera dels Estats Units, amb base en Boston, van llançar missions de cerca del submergible i les cinc persones a bord a 900 milles nàutiques (1700 km) de la costa de Cape Cod (Massachusetts). El Centre de Coordinació de Rescat Conjunt de Halifax va informar que un avió Lockheed CP-140 Aurora de la Real Força Aèria Canadenca formava part de la cerca.