La dislàlia és per a la pronunciació correcta de determinats fonemes. Quan la pertorbació de la parla és total, se'n diu alàlia. Concerneix la distorsió, substitució, omissió de certs fonemes o grups de fonemes, que formen un trastorn d'articulació permanent. Segons la CIM-11, la dislàlia es codifica a la categoria 6A01.1.
Quan la dislàlia és causada per una malformació o lesió de l'aparell exterior de la parla (llengua, llavis, dents, laringe) es parla de dislàlia orgànica o disglòssia. En aquest cas, a més del tractament logopèdic, cal sovint una correcció quirúrgica.
És un mot savi fet amb el prefix culte grec - (dis-, ‘mal estat’) i , (lalein, parlar).
Cal tenir en compte altres casos en què hi ha problemes en la percepció i el reconeixement dels sons que també motiven algun error de selecció i combinació de fonemes a l'hora de formar paraules. Així en un quadre de dislàlia s'observen problemes per articular determinats sons fonètics i/o per seleccionar-los i combinar-los al formar paraules.
La dislàlia, igual que la disàrtria, la disglòssia i la disfèmia o tartamudeig són uns tipus de trastorns del llenguatge anomenats trastorns de la parla.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Deglució atípica Llista de trastorns del llenguatge
Categoria:Educació especial Categoria:Lingüística Categoria:Trastorns de la parla i el llenguatge