Girolamo Scotto (Hieronymus Scotus; també Gerolamo) (Milà (Llombardia), 1500 – Venècia (Vèneto), 3 de setembre, 1572),Bernstein gives 3 September in the New Grove article, but 23 September in her 1998 Music Printing in Renaissance Venice va ser un impressor, compositor, empresari i llibreter italià del Renaixement, actiu principalment a Venècia. Va ser el membre més influent de l'empresa d'impressors venecians, la Casa de Scotto, que va existir des de finals del segle XV fins al 1615. En el seu punt àlgid a la dècada de 1560, l'empresa Scotto sota Girolamo va ser una de les editorials més preeminents d'Europa, produint volums sobre dret, escolàstica, filosofia, medicina, teologia i literatura antiga a més de música. Només l'empresa Gardano va produir més llibres de música al segle XVI que la Casa de Scotto sota Girolamo; més de la meitat de les publicacions de Scotto, 409 d'un total aproximat de 800, eren llibres de música.Jane Bernstein, "Scotto: 3, Girolamo Scotto". Grove Music Online. Oxford Music Online (accessed 1 January 2012).
Vida i obra Girolamo va ser un dels sis fills de Bernardino Scotto, de Milà (1447–1537).Bernstein, 31 Nascut a Milà, la seva joventut no està documentada, i abans de la primera aparició del seu nom en un llibre publicat per Scotto el 1539, el seu nom només apareix una vegada en el registre històric: en una petició al Senat venecià de 1536 sol·licitant un privilegi d'impressió per a una obra de filosofia escolàstica de Marcantonio Zimara sobre els comentaris d'Averrois sobre Aristòtil.Bernstein, 42 Es va casar amb Cesaria Sinistri, que el va sobreviure, ja que era l'executora del seu testament; probablement no van tenir fills.Bernstein, 47 El més probable és que estigués involucrat en l'empresa durant la dècada de 1530, aprenent tant l'ofici com l'ofici. Alguns llibres de madrigals publicats per Scotto de Philippe Verdelot, datats el 1536 i el 1538, mostren idiosincràsies associades amb l'obra posterior de Girolamo, i poden haver estat compostos per ell.Bernstein, 43
El 1539, Girolamo va assumir el control del negoci familiar del seu germà Ottaviano II. Tot i que Ottaviano va viure almenys fins al 1566, sembla que va tenir poc control sobre l'empresa, tot i que va continuar publicant. En el seu llibre sobre l'empresa Scotto, Jane Bernstein suggereix que Ottaviano podria haver estat malalt, ja que va fer dos testaments separats a la dècada de 1540; també podria haver preferit dedicar el seu temps als seus altres interessos, com la filosofia i la medicina, cedint feliçment l'aspecte empresarial de l'editorial al seu germà petit.Jane Bernstein, "Scotto: 3, Girolamo Scotto". Grove Music Online. Oxford Music Online (accessed 1 January 2012). Girolamo va adquirir el control de l'editorial en un moment excepcionalment oportú. Venècia estava entrant en un període de pau i prosperitat de diverses dècades, i les empreses capitalistes i comercials anaven bé. Hi havia una enorme demanda de madrigals, una forma musical relativament nova que va resultar immensament popular a Itàlia, i gràcies a l'avanç tecnològic de la impressió musical d'una sola impressió, en què els blocs de tipus imprimien una part de la pauta juntament amb una nota, Girolamo va poder produir música en massa per satisfer la demanda del mercat. A més de produir llibres de música, també va continuar la tradició de l'empresa de publicar altres temes, com ara filosofia, medicina, dret, teologia i altres assumptes, i alhora component i publicant la seva pròpia música.Bernstein, 4–5, 45
Les empreses Scotto i Gardano juntes formaven un monopoli efectiu sobre la indústria editorial no només a Venècia, sinó a tota Itàlia. Gardano, a diferència de Scotto, només publicava música. En lloc de competir ferotgement, com va fer Gardano amb una petita empresa a Ferrara, les dues cases van treballar juntes més sovint que no pas, sovint demanant prestat l'una a l'altra, aparentment havent arribat a un acord que ambdues cases podrien beneficiar-se del seu acord. En els 33 anys del seu domini del mercat italià, Scotto va produir més de 800 publicacions, aproximadament una tirada completa d'un nou llibre o conjunt de parts musicals cada dues setmanes.Jane Bernstein, "Scotto: 3, Girolamo Scotto". Grove Music Online. Oxford Music Online (accessed 1 January 2012).Mary S. Lewis, "Gardano: 1, Antonio (Antoine) Gardano". Grove Music Online. Oxford Music Online, (accessed 2 January 2012).
Scotto també va ser un intèrpret de trucs de mans i il·lusions màgiques amb cartes, és a dir, trucs de cartes.Wolfe, David; Rodgers, Tom (2001-12-05). Puzzlers' Tribute: A Feast for the Mind. CRC Press. ISBN 978-1-4398-6410-4.
Amb el monopoli, un mercat saludable per als seus productes i una xarxa de llibreters a tota Itàlia i Sicília, Scotto va adquirir una riquesa considerable durant les dècades centrals del . Els registres fiscals i el seu testament esmenten la seva propietat de nombroses propietats de lloguer i camps de conreu, molts als voltants de Pàdua. El 1571 va ser elegit prior del Gremi Venecià d'Impressors i Llibreters, que incloïa entre els seus membres totes les figures notables del negoci a Venècia. Girolamo va morir el 23 de setembre de 1573 i va ser enterrat a l'església monàstica de San Francesco della Vigna a Venècia.Bernstein, 46–47
A la mort de Girolamo el 1572, l'empresa Scotto va passar a l'hereu de Girolamo, el seu nebot Melchiorre Scotto. A la mort de Melchiorre el 1613, es va dissoldre i els seus béns es van posar a subhasta pública, ja que l'hereu designat per Melchiorre era considerat il·legítim per les autoritats venecianes.Bridges, 87
Música La música de Scotto, totalment secular i vocal, va ser escrita per al seu mercat i era en gran part didàctica. Va escriure 220 composicions que va publicar ell mateix, moltes d'elles madrigals per a dues o tres veus. Els madrigals a dues veus eren una raresa relativa en aquell moment, però útils per a l'ensenyament i per a aficionats; la majoria dels madrigals eren per a quatre o cinc veus. Estilísticament, es mantenien al dia de les tendències actuals, i probablement va aprendre dels compositors les obres dels quals va publicar; de fet, de vegades parafrasejava la seva obra en la seva pròpia versió.Jane Bernstein, "Scotto: 3, Girolamo Scotto". Grove Music Online. Oxford Music Online (accessed 1 January 2012). Una de les seves composicions va ser una composició del sonet de Petrarca Padre del ciel, doppo i perduti giorni. Aquesta obra seriosa, un sonet de contricció i renúncia emblemàtic de la Contrareforma, només va ser composta per un altre compositor: el reconegut Cipriano de Rore.Einstein, 401
Referències
Fonts Bernstein, Jane A. (1998). Impressió musical a la Venècia renaixentista: la Scotto Press, 1539-1572. Nova York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-510231-4. Thomas W. Bridges. "Scotto", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol.: Vol. 17, 85–87. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2 Einstein, Alfred; Krappe, Alexander Haggerty; Sessions, Roger; Strunk, W. Oliver (1971). El madrigal italià. Princeton, N.J: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-09112-9. Allan W. Atlas, Música renaixentista: música a l'Europa occidental, 1400–1600. Nova York, W.W. Norton & Co., 1998. ISBN 0-393-97169-4 Gustave Reese, Música al Renaixement. Nova York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4 Howard Mayer Brown, Música al Renaixement. Sèrie d'Història de la Música de Prentice Hall. Englewood Cliffs, Nova Jersey; Prentice-Hall, I
Categoria:Compositors italians del Renaixement Categoria:Impressors italians Categoria:Nascuts el 1500 Categoria:Morts a Venècia Categoria:Madrigalistes italians Categoria:Músics de Piacenza Categoria:Compositors milanesos Categoria:Compositors de l'Emília-Romanya Categoria:Músics de la República de Venècia Categoria:Compositors morts al segle XVI