El Campanar de la Catedral de València, conegut com El Micalet, compta amb tres conjunts de campanes, diferenciats pel seu ús, i situats per tant en llocs diferents:
El campanar, on es troba la sala de campanes amb el conjunt sonor original, encara en ús en el segle XXI. Sobre la coberta del cimborri, es troba l'antiga campana de senyals, el Cimboriet, que està ara en desús. En l'espadanya del campanar estan les dues campanes del rellotge: la dels quarts, de 1736 i el Micalet, destinada exclusivament a tocar les hores. Aquesta última dona nom a la torre i és la major que es va usar en tota la Corona d'Aragó; es va fondre per primera vegada després d'acord de 1418 i va haver de ser refosa en diverses ocasions: en 1465, 1484 i 1521, fins a ser-ho per última vegada en 1539.Madoz, Pascual (1846). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. tomo V. Madrid: Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. p. 343.
Les campanes del Micalet A la sala de campanes hi ha onze, des del primer moment de la construcció de l'edifici. En temps medievals parlaven de «els cinc senys i les sis morlanes»; en temps més recents de «les cinc grans i els sis tiples». Aquestes són les utilitzades per als diversos senyals diaris, festives, de mort i extraordinàries. La més antiga és la Caterina, de 1305, fins al moment la més antiga en ús de tota la Corona d'Aragó, mentre que la més nova és la Violant, de 1735. Els altres tiples són l'Úrsula, de 1438, la Bàrbera, de 1681, el Pau, de 1489 i l'Arcís de 1529. De les grans, el Vicent és de 1569, l'Andreu de 1604, el Manuel de 1621, el Jaume de 1429 i la Maria de 1544.Nombres, pesos y año de las campanas de menor a mayor (1920) Francisco Mas Gadea
Es tracta d'un dels conjunts més nombrosos de campanes gòtiques de tota Espanya, amb dues de majúscula gòtica (la Caterina i el Jaume) i sis de minúscula gòtica, l'Úrsula, el Pau, l'Arcís, el Vicent, l'Andreu i la Maria, a les quals s'ha d'afegir el Micalet.
Altres campanes que s'allotgen a la sala són, per exemple, la campana anomenada l'Eloi, de 260 kg, que procedeix de la Torre de Santa Caterina, i que es va traslladar a la catedral en 1942, quan es temia l'ensulsiada del campanar barroc de Sant Caterina, que finalment va ser restaurat. Malgrat això, la campana no va retornar a la seva ubicació original i encara que és a la sala de campanes, atès que no pertany al conjunt sonor original, mai sona.Monumentos valencianos. Las Provincias, Valencia 1996, 80 pag.
Una altra campana que no sona, és la coneguda com "el Cimboriet". Aquesta campana no pertany a la sala de campanes, sinó que està situada a la part alta del Cimborri de la Catedral, i era utilitzada des de l'altar amb una llarga corda, per a indicar els moments importants de les celebracions eucarístiques. Aquesta campana va deixar de funcionar amb la reforma del cimborri.
A més de les campanes de la sala de campanes que componen el conjunt sonor original d'aquestes, estan també les campanes de les hores i les dels quarts que se situen en l'espadanya que s'eleva a la terrassa. La campana dels quarts de coneix com “la dels Quarts” i data de 1736; mentre que la de les hores es diu “el Micalet” data de 1539.
La campana de les hores penjava d'una estructura de fusta, situada sobre pilars de pedra, similar a l'existent en molts altres campanars de la Corona d'Aragó. Només estan automatitzades la dels quarts i el Micalet per al rellotge; la Bàrbera, per als tocs de cor diaris, així com el Manuel per al toc de tancar les muralles (que va recuperar el seu so original després de la neteja que se li va fer l'any 2005) i la Maria per a les oracions. La instal·lació d'aquestes tres últimes no impedeix, de cap manera, els tocs manuals. +Nom de la campanapes en kgdiàmetre en cmaltura en cmdata fosamaterialfonedorl'Úrsula159 (según ficha GVA) 307 (según Campaners)65621438bronceAntonio Martíla Violant409 (según ficha GVA) 285La campana que toca el "cierre de murallas" baja del Miguelete por primera vez en 400 años. Las Provincias. Domingo 1 de mayo de 2005. Página 21791735la Caterina343 51284751305broncela Bàrbera7671681l'Arcís481 102394781529bronceLluís Trillesel Pau737 422901489el Vicent835 17401131011569bronceJoaquim Ballel'Andreu2047 12431291604el Manuel1500 15551391621el Jaume1750 3075
13931341201440bronceTomás Morellla Maria1765 3590
15651451211544bronceJoan Clerget Nom de la campanapes en kgdiàmetre en cmaltura en cmdata de fosamaterialfonedorubicacióel Micalet75142352031539bronceLluís Trillesespadanyal'Eloi260sala de campanesel Cimboriet1630301805bronceGarcía Cristobalcimborri catedralla dels Quarts7501091736espadanya
Campanes amb especial protecció De totes les campanes existents en el complex catedralici, set d'elles tenen una especial protecció:
Campana el Jaume. Declarada BIC des de l'any 2018, amb IGPCV 46.250-9999-000530. La campana està datada en 1429, del fonedor Tomas Morell. Presenta una complexa epigrafia, en majúscula gòtica, que utilitza el grec, el llatí i el valencià. En la part superior es llegeix: "IHS # + XPS REX VENIT IN PASTURA DEUS OMO FACTUS EST (escut) THOMAS MOREL EM FECIT ANY MIL CCCC XX VIII ET DEUS LAUDAMUS". A continuació figuren alternats i repetits tres vegades un gravat de la Verge sedent amb el nen i un altre del Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls. Una mica més a baix, figura la següent inscripció en majúscula gòtica, més petita però també molt ben formada (amb la diferència de tenir les S invertides), "XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # INPERAT # XPS # ABOMNI # DOLENT # ENS # DEFENDAT # AVE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUS # TECUM # BENEDICTA LA TEVA IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI IHSOUS VERGE". Jou de fusta va ser reposat en la seva restauració. Se situa a la sala de campanes. Diàmetre: 134 cm. Altura bronze: 120 cm. Pes aproximat: 1750 kg. miniatura|Campana el MicaletCampana el Micalet. Declarada BIC des de l'any 2018, amb IGPCV 46.250-9999-000536. La campana està datada en 1539, del fonedor Lluís Trilles. Presenta una sola inscripció en llatí, en la qual no figura ni l'any de la seva fosa ni el seu autor: "+ aue maria gràcia plena dominus tecum benedicta la teva in mulieribus benedictus fructus uentris tui iesus uirgo maria mater dei picima ora pro nobis peccotoribus estimin + sante micaele arcaniele defende ens in prelio ut senar peream". Es pot traduir com "Déu et salvi, María, plena ets de gràcia, el Senyor és contigu, beneïda tu ets entre les dones i beneït és el fruit del teu ventre, Jesús. Mare de Déu, Mare de Déu santíssima, prega per nosaltres pecadors, amén. San Miguel Arcàngel, defensa'ns en la lluita, perquè no perim". Per baix estan els gravats de la Verge, San Miguel, la Crucifixió i Sant Vicent Ferrer. La campana no té anses, ja que es van trencar el dimecres 4 d'octubre de 1623, tocant la setena de les onze hores de la nit. Penja d'un clau central. La campana va ser fosa per a tocar exclusivament les hores, i perquè el seu so arribés fins a les muralles i més enllà "per a mostrar la magnificència d'una Ciutat tan il·lustre com aquesta". Està Localització: espadanya a la terrassa del Micalet Diàmetre: 235 cm. Altura bronze: 203 cm. Pes aproximat: 7514 kg. Campana el Vicent. Declarada BIC des de l'any 2018, amb IGPCV 46.250-9999-000539. La campana està datada de 1569, del fonedor: Joaquim Balle. Presenta en la part superior la següent inscripció en minúscula gòtica: "+ fugite parts aduerse # ecce uicit leo de tribu iuda # radix dauid # iesus chrus chrus regnat chcrus ii". Per sota hi ha quatre imatges diferents, les tres primeres de factura gòtica: un Calvari, una Verge erecta amb Nen, un San Miguel. També està Sant Vicent Ferrer, sedent, entre dos escuts ovalats. En el mitjà hi ha una sanefa en forma de cinta i amb una corretja a l'extrem de la qual posa "aue maria", l'inici de la salutació angèlica. Hi ha dues creus amb pedestal. A la dreta, en la part alta de la creu, posa per tres vegades "aue maria" i en el pedestal "VOX + DEI + + SONAT + " aquesta en majúscula gòtica. La creu de l'esquerra porta en el pedestal " IOACHIM BALLE EM FECIT ANY MDLXIX" també en majúscula gòtica, combinant valencià i el llatí. Se situa a la sala de campanes. Diàmetre: 113cm. Altura bronze: 101 cm. Pes aproximat: 835 kg. Campana la Caterina. Declarada BIC des de l'any 2018, amb IGPCV 46.250-9999-000528. Datada de 1305 Descripció: la campana porta una inscripció estesa en tres línies en majúscula gòtica. La primera a l'esquena, un lloc poc usual, on figura l'any: "ANUS : DNI : Mº : C Cº C : O" és a dir, "ANNO DOMINI MCCCV". La breu inscripció es troba entre unes decoracions que semblen unes columnes i un frontó d'un temple grec. La segona inscripció està estesa en dues línies, amb nombroses abreviatures, marcades com anteriorment, ":+ : AUE : M : GRA : PLENA : DNS : TECU : BNDCA : EL TEU : I : MULIERIBUS : ET BNDCS : FRUCTUS : VETRIS : TUI SCA : M : ORA : PRO : NOBIS : + F R : R : VALET : EPS : EM FEC : FIERI". La primera part és fàcil d'interpretar, "Ocell Maria gràcia plena dominus tecum benedicta la teva in mulieribus et benedictus fructus ventris tui. Sancta Maria ora pro nobis". La part final es pot interpretar com "frater Raimundus valentinus episcopus em fecit fieri". Fra Ramón Despont, va ser bisbe de València des de 1289 fins a 1312. No figura el fonedor i les úniques decoracions, a part de les comentades columnes són alguna creu amb decoracions vegetals, així com certes lletres també decorades. Jou antic de fusta. Se situa en sala de campanes del Micalet. Diàmetre: 84 cm. Altura bronze: 75 cm. Pes aproximat: 343 kg. Campana la Maria. Declarada BIC des de l'any 2018, amb IGPCV 46.250-9999-000537. Datada de 1544 del fonedor: Joan Clerget. Presenta tres inscripcions diferenciades, totes en minúscula gòtica, encara que la superior amb lletres majors i les "s" correctament orientades. Diu la inscripció del terç: "tota polida és amica pixa et macula senar est in et + exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum aºn miºl quºiin x x x x i i i i ". Immediatament sota hi ha una sèrie de relleus, quatre representacions de la Verge, alternades amb dos Calvaris, un sant Miguel i un Ecce Homo. En el mig hi ha una inscripció amb lletra menor i les "s" invertides: "+ monstrate esse matrem sumat per et pregàries qui pro nobis natus tulit esse tuus virgo singularis inter omnes mitis ens culpis soluts mites fac et castos estimin". Per sota, i encara en el mig, hi ha tres línies amb inscripció minúscula gòtica i imatges de Maria erecta amb el Nen en els extrems: "sacrac virgini mariae opus faelici faustoq3 aus..tum absolutum autem per petrum calla ferran et ioann...anno ut supras". La inscripció és difícil de transcriure perquè les lletres estan molt erosionades per defecte de fosa. No obstant això són del major interès ja que indiquen el nom de l'o dels autors. Sembla que pot interpretar-se com a "acabada amb felicitat i dedicada a la verge María, va ser feta per pere calla ferra i joan ... l'any abans indicat". La campana està envoltada, com és usual en les gòtiques, per una guinalda de la qual es desprèn una cinta, a l'extrem de la qual figura "ocell maria". La campana conserva l'estat original, probablement de 1559, amb diverses reparacions al llarg dels segles pròpies d'una campana tocada de manera constant. La campana va ser disposada en el moment de la seva fosa, per a oscil·lar fins a quedar invertida. No obstant això, a la fi del XVI es va modificar el jou, per a deixar-lo preparat per al volteig complet, segurament a instàncies de l'Arquebisbe Joan de Ribera, natural de Sevilla. Sembla que aquesta va ser la primera campana que va voltejar, introduint en terres valencianes una tradició coneguda pel Patriarca en la seva terra d'origen. Se situa a la sala de campanes del Micalet. Diàmetre: 145 cm. Altura bronze: 121 cm. Pes aproximat: 1765 kg.