La Badia de Sulzberger () és la part terminal de la banquisa de gel de Sulzberger entre Fisher Island i Vollmer Island, al llarg de la costa de la Terra de Marie Byrd, Antàrtida.

Localització miniatura|240x240px|Part nord de la badia La badia de Sulzberger es troba a la costa de l'oceà Antàrtic de la Terra de Marie Byrd. S'estén per la costa de la península d'Edward VII des de l'illa de Fisher fins a l'illa Vollmer. La glacera de Richter entra a l'oceà just a l'oest de la badia. La banquisa de gel de Swinburne, alimentada per la glacera de Cumbie, s'estén per la costa entre l'illa de Fisher i l'illa d'Olson, el nord de les illes blanques a la desembocadura de la glacera de Majordom, que entra a la badia entre aquestes illes i la península de Reeves. Més enllà d'aquesta península, la glacera de Gerry s'estén fins a la badia a l'oest de la banquisa de gel de Sulzberger, que s'estén al nord passat l'illa de Kizer i l'illa de Cronenwett fins a l'illa Vollmer a l'extrem oriental de la badia.

Descobriment i nomenament La badia de Sulzberger va ser descoberta per l'expedició Antàrtica Byrd el 5 de desembre de 1929. Byrd l'anomenà així com agraïment a Arthur Hays Sulzberger, editor del New York Times, partidari de les expedicions de Byrd el 1928–1930 i 1933–1935.

Formació d'icebergs La llengua flotant de gel va alliberar els icebergs en un dia del terratrèmol de Tōhoku i el tsunami de l'11 de març de 2011. Els científics han vinculat la fractura de gel amb el tsunami arribant a la banquisa, a uns 13.600 quilòmetres de l'epicentre del terratrèmol. El principal iceberg era aproximadament com l'illa de Manhattan. En total, els icebergs separats de la banquisa de gel van ascendir a una superfície de prop de 125 quilòmetres. Aquesta secció de la banquisa no s'havia mogut des de 1946.

Alguns membres de l'arxipèlag Les illes que són a la Badia, d'est a oest són: Wollmer, Cronenwett, Kizar, Illes White, Fisher

Illes White . Un grup d'illes cobertes de gel s'estenen nord-sud durant uns 2,5 km. Es troben al marge est de la plataforma de gel de Swinburne i a prop del terminal de la glacera de Butler a la part sud de la badia de Sulzberger. Aquesta característica es delimita amb gràcia al mapa de l'exploració Antàrtica de Byrd, 1928-30, com a "penya -segats de gel" que pugen per sobre del nivell de la banquisa de gel. Les illes van ser mapejades detalladament pel Servei de Geologia dels Estats Units (USGS) de les exploracions i les fotografies de la Marina dels Estats Units, 1959-65. El nom va ser aplicat pel Comitè Assessor dels Estats Units sobre noms de l'Antàrtida (EUA-ACAN) per suggeriment de l'almirall Richard E. Byrd. Nomenat en honor al doctor Paul Dudley White, especialista de renom internacional sobre malalties del cor, que va ser consultor en qüestions mèdiques pel que fa a l'operació de la Marina dels Estats Units Highjump, 1946–47, dirigida per Byrd.

Olson . La més gran i septentrional de les Illes White cobertes de gel, al sud de la badia de Sulzberger. La formació està delineada de manera rudimentària al mapa del ByrdAE, 1928–30, i s'indica com a "penya-segats baixos de gel" que s'eleven per sobre de la plataforma de gel en aquesta part de la badia. Cartografiada detalladament per l'USGS a partir d'enquestes i fotos aèries de la Marina dels Estats Units, 1959-65. Anomenada en honor a Michael L. Olson, físic ionosfèric de l'USARP a l'estació Byrd durant l'hivern de 1968, i membre de la plantilla d'estiu de l'estació Plateau, 1968-69.

Webber . La gran illa central (entre l'illa Olson i l'illa Chandler) de les Illes White, al sud de la badia de Sulzberger. Està delimitada de manera rudimentària al mapa del ByrdAE, 1928–30, i indicada com a "penya-segats baixos de gel" que s'eleven per sobre de la plataforma de gel en aquesta part de la badia. Cartografiada detalladament per l'USGS a partir d'investigacions i fotos aèries de la Marina dels Estats Units, 1959-65. Anomenada en honor a James Webber, físic ionosfèric de l'USARP a l'estació Byrd, temporada 1968-69.

Chandler .Una illa de 7,4 km de llargada que és la més meridional de les Illes White cobertes de gel, situada al capdavant de la badia de Sulzberger. Cartografiada per l'USGS a partir d'enquestes i fotos aèries de la Marina dels Estats Units, 1959-65. Anomenada per l'US-ACAN en honor a Alan Chandler, enginyer elèctric de l'expedició d'hivern de l'estació Byrd el 1969.

Altres accidents geogràfics adjacents Glacera Richter .

Illa de Fisher .

Plataforma de gel de Swinburne .

Glacera de Cumbie .

Península de Reeves .

Glacera de Gerry .

Conca de recepció de Sulzberger .

Referències

Fonts

Categoria:Geografia de l'Antàrtida