Hipergàmia (col·loquialment anomenada "casar-se per interès", o amb el castellanisme "braguetazo") és un terme utilitzat en ciències socials per a designar l'acte o la pràctica d'una persona que s'aparella amb una persona de rang social superior al seu. L'antònim, hipogàmia, es refereix al cas invers: casar-se amb una persona de classe o estatus social inferior. El terme hipergínia també pot ser utilitzat per a descriure la pràctica general de les dones de casar-se cap amunt, ja que en aquest cas els homes es casarien cap avall. Conceptes com la hipergàmia, la hipogàmia i la hipergínia poden considerar-se casos particulars de matrimonis desiguals.
Per ingressos Un article del 2016 que explorava la diferència d'ingressos entre parelles entre 1980 i 2012, de la investigadora Yue Qian, assenyalava que la tendència de les dones a casar-se amb homes amb ingressos més alts que els seus encara persisteix en l'era moderna.
La fractura de gènere observada en la distribució de la contribució femenina als ingressos de la llar al 50% pot explicar-se per les preferències d'hipergàmia d'ingressos tant dels homes com de les dones, conjuntament amb la bretxa salarial de gènere, i especialment a la càrrega en tasques domèstiques dels hòmens.
Per educació Un estudi va trobar que les pràctiques matrimonials tradicionals en què els homes «es casen cap avall» i les dones «cap amunt» pel que fa a l'educació no persisteixen en països on les dones tenen més assoliment educatiu
Diferències per sexe Estudis de selecció de parella en desenes de països arreu del món han trobat que homes i dones informen de donar prioritat a trets diferents a l'hora de triar parella. Tots dos grups prefereixen generalment parelles atractives, però els homes tendeixen a preferir dones joves, mentre que les dones tendeixen a preferir homes rics, ben educats i ambiciós. Alguns autors argumenten que, a mesura que les societats esdevenen més igualitàries en gènere, les preferències de les dones també canvien; però la investigació dona un suport limitat a aquesta teoria o fins i tot la contradiu.
Diversos estudis han mostrat que les dones són més selectives que els homes en l'elecció de cònjuge.Una investigació de la Universitat de Minnesota (2017) va trobar que les dones prefereixen en general homes dominants com a parella. Altres estudis arreu del món donen un fort suport a la idea que les dones prefereixen casar-se amb homes culturalment exitosos o amb alt potencial per arribar-ho a ser. En un estudi extens amb 10.000 persones de 37 cultures de sis continents i cinc illes, les dones van valorar la «bona perspectiva econòmica» amb més freqüència que els homes, en totes les cultures. En 29 mostres, «l’ambició i l'afany de treball» van ser més importants per a les dones que per als homes. Una metaanàlisi de la recerca publicada entre 1965 i 1986 va revelar la mateixa diferència de sexe (Feingold, 1992). A través dels estudis, 3 de cada 4 dones van valorar l'estatus socioeconòmic com a més important en un futur cònjuge que no pas l'home mitjà.
Prevalença Al Regne Unit, els matrimonis cap amunt han disminuït significativament des dels anys 1950. És menys comú que les dones es casin amb homes més grans, ja que les dinàmiques socioeconòmiques actuals permeten més autonomia femenina. La hipergàmia no requereix necessàriament que l'home sigui més vell, sinó que tingui més estatus. El terme «iguals socials» normalment fa referència a cercles socials compartits més que a la igualtat econòmica.
Una anàlisi de 2012 d'una enquesta de 8.953 persones en 37 països va mostrar que, com més igualitari en gènere és un país, més probable és que homes i dones informin de buscar les mateixes qualitats en la parella, i no de diferents. Un estudi empíric amb usuaris d'un servei de cites en línia a Israel, amb una proporció de sexes molt esbiaixada (646 homes per 1.000 dones), va trobar que: «Pel que fa a educació i estatus socioeconòmic, les dones en general mostren una major selectivitat hipergàmica; prefereixen parelles superiors en aquests trets... mentre que els homes expressen un desig d'un equivalent de la hipergàmia basada en l'atractiu físic; desitgen una parella que els superi en atractiu físic». Tanmateix, un altre estudi no va trobar diferències estadísticament significatives en el nombre de dones o homes que «es casen cap amunt» en una mostra de 1.109 matrimonis per primer cop als Estats Units.
Model matemàtic Gilles Saint-Paul (2008) proposa un model matemàtic que pretén demostrar que la hipergàmia femenina es produeix perquè les dones tenen un cost d'oportunitat reproductiva més gran en relacions monògames (donada la seva taxa reproductiva més lenta i la finestra fèrtil limitada en comparació amb els homes), i que per això han de ser compensades en el matrimoni. A la introducció, Saint-Paul assenyala que el seu model és coherent amb les estadístiques publicades per Bertrand et al. (2013), però també apunta que les dades de l’Oficina d'Estadístiques Laborals dels Estats Units del mateix any «no són tan concloents».
Referències històriques Als llibres de lleis hindús del subcontinent indi del segle XIX apareixen els termes sànscrits anuloma i pratiloma, respectivament per als conceptes d'hipergàmia i hipogàmia.
Referències
Vegeu també Edatisme Capital eròtic Psicologia evolutiva Exogàmia Poligàmia Selecció sexual Psicologia social Estatus social Socioeconomia Utilitarisme
Categoria:Sociologia Categoria:Psicologia social