Faiha Abdulhadi () (Nablus, 1951) és una escriptora i activista palestina.
Trajectòria Filla de l'activista feminista Issam Abdulhadi, primera presidenta de la Unió General de Dones Palestines, l'abril de 1969 va ser arrestada i deportada amb la seva mare per l'exèrcit israelià. Exiliada a Amman, el 1973 es va llicenciar en literatura àrab a la Universitat de Jordània. Anys després, entre 1982 i 1990, va cursar estudis de postgrau de literatura àrab a la Universitat del Caire.
El 1996, després de 27 anys a l'exili, i se li va permetre tornar a Palestina per participar en una sessió del Consell Nacional Palestí, del qual era membre. El 1998 va començar el seu treball sistemàtic de documentació de les experiències de les dones palestines des de la dècada de 1930 fins a la Nakba (1948) i fins a mitjans de la dècada de 1960. Va ser contractada per Nacions Unides com a part d'un projecte per dur a experts a Palestina. Mentre vivia a l'exili al Caire va continuar la seva feina al Centre de Recerca i Documentació Palestí de la UNESCO.
Abdulhadi va seguir amb el seu projecte personal de recopilació de testimonis i el 2012 va fundar el Centre d'Estudis i Recerca Al-Rawat, a través del qual el 2017 es van publicar els llibres Living Memories: Testimonies of Palestinians' displaced in 1948 i Mirrors of Memory: Pictures and Belongings of Palestinians Displaced in 1948. En aquesta etapa va intensificar la seva tasca per arribar a qualsevol palestí que hagués viscut el desplaçament forçós de 1948, ja que cada vegada quedaven menys víctimes vives. El 2012 va completar el seu segon llibre narratiu, The Role of Palestinian Women from the Mid-sixties to 1982, i es va publicar el 2015. Va ser traduït a l'anglès i incloïa més de dos-cents relats de dones i homes abans i després de la Nakba.
També és coordinadora regional de l'organització feminista Dones per la Pau Arreu del Món i va treballar com a consultora de recerca a la Direcció de Planificació de Gènere i Desenvolupament del Ministeri de Planificació d'UNICEF a Egipte i Palestina. Així mateix, ha publicat catorze llibres i desenes d'estudis i articles en àrab i anglès.
Obres "Wa’d El Ghad" or The Future Promise: A study on Ghassan Kanafani Literature, Dar Al-Karmel, Amman, 1987. Ghassan Kanafani Novel and Short Story, The Holy Jerusalem, 1990. The Role of Palestinian Women from the Mid-sixties to 1982, 1997. Do the Halves Combine? Creative Writing, Amman, 1997. Hope is the dearest I possess, Al-Bireh, 2010. The Political Role of Palestinian Women in the 1930s, Al-Bireh, 2015.
Premis El 2024 va guanyar el Premi Doha per a llibres àrabs, per la seva contribució a l'enriquiment de la biblioteca àrab en les ciències socials i humanes.
Referències
Categoria:Persones de Nablus Categoria:Alumnes de la Universitat de Jordània Categoria:Alumnes de la Universitat del Caire Categoria:Escriptors palestins Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors del segle XXI Categoria:Activistes cisjordans Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1951