Carlo Casaccia, anomenat Il Casacielo (Nàpols, 1768 - després de 1826) fou un baix italià.
Formava part d'una nissaga de cantants que, al llarg de gairebé cent cinquanta anys —des de mitjan segle XVIII fins a les darreries del XIX—, van deixar una empremta notable en l'ópera còmica napolitana. Fill del baix Raffaele Casaccia (?-1852), va continuar la tradició familiar sobre els escenaris.
El 1794 debutà a Nàpols amb el paper de Giampaolo a Le astuzie femminili de Cimarosa. La seva trajectòria el convertí en un intèrpret predilecte tant de Rossini com de Donizetti, amb qui col·laborà de manera assídua. A Nàpols arribà a crear sis rols nous: per a Rossini encarnà Don Pomponino a La gazzetta (1816), i per a Donizetti donà vida a personatges com Pappacione a La zingara (1822), Lattancio Latrughelli a Il fortunato inganno (1823), Don Gregorio a L'ajo nell'imbarazzo (1824) i Don Romualdo a Emilia di Liverpool (1824). La seva trajectòria es tancà a la primavera de 1826 amb Chiara de Rosemberg de Pietro Generali. Després d'aquesta estrena, el rastre de la seva activitat es perd i no se’n conserven més notícies.
Referències
Categoria:Baixos italians Categoria:Cantants napolitans Categoria:Nascuts el 1768