Faustina Romeral Cervantes, (Mora, Toledo, 1924 - 1 de novembre de 2014) coneguda també com la Rubia, va ser una jove republicana que va patir l'assassinat i l'empresonament de la seva família al final de Guerra Civil. Durant la postguerra va participar en la resistència antifranquista com a militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va estar reclosa en diverses presons.
Biografia Nascuda a Mora el 1924, era la filla d'Eladio Romeral Iglesias i Justa Cervantes Nieto. El seu pare, fuster de professió, va ser durant la Segona República Espanyola, militant del PSOE, diputat i dues vegades alcalde de Mora. Faustina Romeral només tenia dotze anys quan va esclatar la Guerra Civil. Amb la derrota de l'Exercit Republicà, la família va marxar a Alacant, on s'amuntegaven més de 12.00 refugiats que intentaven embarcar cap a Amèrica, però el vaixell no va arribar mai i van ser capturats. Faustina i la mare van ser traslladades al camp de concentració els Ametlers i el pare, al camp d'Albatera. En diferents moments i per diversos mitjans, van ser retornats a Mora i ja no es van poder reunir mai més. Casa seva i la dels seus oncles, van ser confiscades i ocupades pels feixistes. El 10 juny 1939, Eladio Romeral Iglesias va ser sotmès a un consell de guerra, sentenciat a pena de mort i i afusellat el 16 novembre. També els oncles de Faustina van ser empresonats; un d'ells va morir a la presó i mai no en van recuperar la casa. La mare, afiliada a l'Agrupació de dones antifeixistes de Mora, va ser enviada a la presó d'Ocaña. Romeral, que aleshores tenia quinze anys, va ser acollida per uns familiars llunyans a Consuegra i al cap d'un cert temps es va traslladar a Madrid, on va entrar en contacte amb el PCE clandestí i va actuar com a enllaç de la resistència, a les ordres d'Agustín Zoroa Sánchez, àlies Dario, cap de l'anomenat Ejército guerrillero del centro.
El 29 octubre de 1946 Romeral va ser detinguda en una batuda, en què prèviament havien caigut la majoria de membres del Comitè central del PC de Madrid, inclòs Eduardo Sánchez Biezma, també veí de Mora. Tots ells van ser traslladats a la Direcció General de Seguretat, on van ser interrogats i torturats. Sánchez Biezma va morir durant els interrogatoris i Agustín Zoroa Sánchez, va ser traslladat a la presó d'Ocaña, condemnat a mort i afusellat el 29 novembre 1947, juntament amb Lucas Nuño Baos.
Faustina Romeral va ser condemnada a 16 anys de presó dels quals en va complir sis a la presó de dones de Ventas i a l'antiga presó de Segòvia.
Memòria històrica Arran de la querella argentina contra els crims del franquisme, presentada el 14 abril 2010 davant d'un tribunal penal d'Argentina, amb el suport d'organitzacions humanitàries i admesa a tràmit per les acusacions de genocidi i crims de lesa humanitat comesos a Espanya durant el franquisme, la jutgessa Maria Romilda Servini de Cubría, amb el suport d'Amnistia Internacional, es va desplaçar al domicili de Faustina Romeral Cervantes i altres víctimes d'avançada edat que no havien pogut viatjar a l'Argentina, per prendre'ls declaració.
L'Estat i la Justícia espanyola van considerar prescrits la majoria dels delictes imputats, segons la Llei d'Amnistia espanyola de 1977.
Faustina Romeral Cervantes va morir l'1 novembre 2014.
Referències
Categoria:Repressió franquista Categoria:Militants del PCE Categoria:Presos polítics a Espanya Categoria:Comunistes castellanomanxecs Categoria:Polítics de la província de Toledo