La intenció genocida és l'element mental específic, o mens rea, necessari per classificar un acte com a genocidi segons el dret internacional, en particular segons la Convenció sobre el Genocidi de 1948. Per establir que hi ha hagut un genocidi, s'ha de demostrar que els autors tenien el dolus specialis, o la intenció específica, de destruir un grup nacional, ètnic, racial o religiós en particular, totalment o parcial. A diferència dels crims de guerra més amplis o els crims contra la humanitat, la intenció genocida requereix un objectiu deliberat d'eliminar el grup objectiu en lloc de simplement desplaçar o perjudicar els seus membres.

El concepte d'intenció genocida és complex i ha impulsat un debat legal important, principalment a causa de la dificultat de demostrar la intenció d'un individu de destruir un grup quan no hi ha proves directes. Els tribunals penals internacionals, com els de Ruanda i l'antiga Iugoslàvia, s'han basat en proves circumstancials per inferir la intenció, considerant l'escala, la naturalesa sistemàtica i els patrons de focalització de les atrocitats comeses. Els estàndards legals per a considerar la intenció genocida han variat, amb algunes sentències que exigeixen dolus directus (intenció directa de causar danys) i altres que permeten dolus indirectus (conseqüències previsibles acceptades per l'autor). Aquesta discrepància ha influït en els resultats judicials, com es veu en l'absolució de certs acusats sota requisits estrictes d'intenció, cosa que ha portat alguns estudiosos a defensar un estàndard basat en el coneixement per facilitar millor les condemnes per genocidi.

El debat sobre la intenció genocida també coincideix amb la responsabilitat de l'estat. Els rigorosos estàndards que proven la intenció genocida continuen sent un punt de controvèrsia, ja que els crítics argumenten que dificulten la prevenció del genocidi establint un llindar alt per a la intervenció i el processament. Una crítica fonamental és que exigir la intenció genocida dels assassinats per a poder tipificar el fet com a delicte privilegia la intenció dels estats sobre la pèrdua patida per les víctimes civils, cosa que podria dificultar els esforços per prevenir els assassinats de civils on no hi ha intenció genocida.

Definició i normes legals Perquè un acte es classifiqui com a genocidi (segons la Convenció sobre el Genocidi), és essencial demostrar que els autors tenien un objectiu deliberat i específic de destruir físicament el grup en funció de la seva nacionalitat, ètnia, raça o religió real o percebuda. La intenció de destruir la cultura del grup o la intenció de dispersar el grup no és suficient.

El 2019, la Investigació Nacional del Canadà sobre les Dones Indígenes Desaparegudes i Assassinades va argumentar que, pel que fa a la responsabilitat de l'estat pel genocidi, "la intenció específica d'un estat de destruir un grup protegit només es pot demostrar per l'existència d'una política genocida o un patró de conducta manifest". La investigació del MMIWG va utilitzar una definició més àmplia de genocidi de la Llei de crims contra la humanitat i crims de guerra que engloba "no només els actes de comissió, sinó també l'"omissió"". La investigació va descriure la definició legal tradicional de genocidi com a "estreta" i basada en l'Holocaust. 

Interpretacions judicials Tribunals Penals Internacionals El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPIY), el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR) i el Tribunal Internacional de Justícia han dictaminat que, en absència d'una confessió, la intenció genocida es pot demostrar amb proves circumstancials, especialment "l'escala de les atrocitats comeses, la seva naturalesa general, en una regió o un país, o a més, el fet d'atacar deliberadament i sistemàtica les víctimes per la seva pertinença a un grup determinat, excloent els membres d'altres grups".

Estàndards d'intenció No hi ha dubtes sobre el fet que la demostració del compliria el requisit d'intenció de la Convenció sobre el Genocidi. El compliment de l'estàndard del (intenció indirecta, és a dir, que l'autor no desitjava el mal sinó que el va preveure com a resultat determinat de les seves accions i va cometre l'acte amb aquest coneixement) és un element més feble.

Alguns estudiosos argumenten que un estàndard de coneixement facilitaria l'obtenció de condemnes. Alguns dels casos existents de tribunals internacionals, com ara Akayesu i Jelisić, han rebutjat l'estàndard de coneixement.

L'absolució de Jelisić segons l'estàndard més onerós va ser controvertida, i un acadèmic va opinar que els nazis haurien pogut ser alliberats segons la sentència del TPIY. Quan Radislav Krstić es va convertir en el primer serbi condemnat pel TPIY segons l'estàndard de propòsit, el tribunal de Krstić va explicar que la seva decisió no descartava un estàndard de coneixement segons el dret internacional consuetudinari.

Desenvolupaments recents El 2010, el Tribunal dels Khmers Rojos es va referir al precedent del TPIR en discutir el paper de la intenció genocida.

Debat A la Comissió d'Investigació de les Nacions Unides sobre la Guerra del Darfur del 2004, Claus Kress va argumentar que el TPIY i el TPIY s'equivocaven en la seva visió de la intenció genocida dels individus. Hans Vest va defensar els papers interrelacionats de la intenció d'un individu i l'expectativa individual de contribuir a una acció col·lectiva. Kjell Anderson va discutir maneres de separar els papers de les polítiques col·lectives i la seva interacció amb la intenció individual. Olaf Jenssen no va estar d'acord amb la manca de sentència a Goran Jelisić per intenció genocida, argumentant que la coherència legal implicaria que alguns dels autors de l'Holocaust no haurien estat condemnats per genocidi.

Casos Akayesu : El tribunal va rebutjar l'estàndard de coneixement. Jelisić : Absolució segons el criteri més onerós, controvertit per les seves implicacions. Krstić : Primer serbi condemnat pel TPIY segons l'estàndard de propòsit; no va descartar un estàndard de coneixement segons el dret internacional consuetudinari.

Referències

Bibliografia

Categoria:Genocidi