és un historiador estatunidenc israelià. És professor d'estudis de l'holocaust i el genocidi a la Universitat Brown, on ensenya des del 2000.
Trajectòria Omer Bartov va néixer el 1954 a Ein HaHoresh. El seu pare, Hanoch Bartov, era periodista, els pares del qual van emigrar al Mandat britànic de Palestina des de Polònia abans que naixés Hanoch. La mare de Bartov va emigrar-hi des de Buczacz (Polònia, ara Buchach, Ucraïna), a mitjans dels anys 1930. Bartov va lluitar a la Guerra del Yom Kippur de 1973 com a comandant de companyia. El 1976, Bartov i una vintena de soldats van resultar greument ferits en un accident d'entrenament a causa de la negligència d'un comandant, un episodi que les Forces de Defensa d'Israel van encobrir.
Bartov es va formar a la Universitat de Tel-Aviv i va es va doctorar al St. Antony's College d'Oxford amb una tesi sobre l'adoctrinament nazi de l'exèrcit alemany i els seus crims al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial.
Bartov ha ensenyat als Estats Units d'Amèrica des del 1989. Va ser investigador a la Harvard Society of Fellows del 1989 al 1992, i el 1984 va ser investigador visitant al Davis Center for Historical Studies de la Universitat de Princeton. De 1992 a 2000, Bartov va fer classes a la Universitat Rutgers, on va ocupar la càtedra Raoul Wallenberg de drets humans. Es va incorporar al professorat de la Universitat Brown l'any 2000 i va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències el 2005.
Com a historiador, Bartov és conegut sobretot pels seus estudis sobre l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Ha qüestionat el mite de la Wehrmacht «neta», és a dir, la creença que l'exèrcit alemany era una força apolítica que tenia poca participació en crims de guerra o crims contra la humanitat, argumentant que el Heer era una institució profundament nazi que va tenir un paper clau en l'Holocaust a les zones ocupades de la Unió Soviètica. També ha escrit extensament sobre la vida jueva a Galítsia.
Bartov va formar part del consell editorial de Yad Vashem Studies durant dues dècades fins que va deixar el càrrec durant la guerra de Gaza perquè considerava que els seus col·legues de la revista eren de l'opinió que «l'assassinat i la mutilació de milers d'infants o no és cosa seva o bé està perfectament justificat».
Pensament L'agost de 2023, Bartov va ser un dels més de 1.500 acadèmics i figures públiques estatunidenques, israelianes, jueves i palestines que van signar una carta oberta en què afirmaven que l'estat d'Israel opera «un règim d'apartheid» als territoris palestins ocupats i demanaven als grups jueus estatunidencs que es pronunciessin en contra de l'ocupació de Palestina.
Bartov ha afirmat que el trenta-setè govern d'Israel va comportar «un canvi radical», i ha afegit: «sóc un historiador del i no faig analogies a la lleugera» abans de relatar com un moviment de la política marginal es va situar com el corrent principal a Europa i va conduir al feixisme, i va emfatitzar: «aquest és el moment actual a Israel. És terrorífic veure el que està passant».
El gener de 2024, Bartov va declarar que Israel havia manifestat repetidament la seva intenció genocida contra els palestins a la Franja de Gaza durant la guerra de Gaza. A l'agost d'aquell any, després d'haver visitat Israel de nou al juny, Bartov va confirmar que «estava involucrat en crims de guerra sistemàtics, crims contra la humanitat i accions genocides». El 24 d'abril de 2025, Bartov va explicar: «és un nom inapropiat anomenar-ho "guerra". [...] Aquesta és una ocupació de les FDI dissenyada per a prendre el control de Gaza. Hi haurà, és clar, resistència, però serà resistència guerrillera». També va assenyalar que la violència s'havia intensificat més enllà de Gaza per a incloure Cisjordània. El juliol de 2025, Bartov va escriure un article a The New York Times en què argumentava que Israel està cometent genocidi contra el poble palestí i assenyalava que altres experts en estudis de genocidi havien arribat a la mateixa conclusió.
Obra publicada The Eastern Front, 1941–1945: German Troops and the Barbarization of Warfare, Palgrave Macmillan, 2001 Historians on the Eastern Front: Andreas Hillgruber and Germany's Tragedy, pages 325–345 from Tel Aviver Jahrbuch für deutsche Geschichte, volume 16, 1987 Hitler's Army: Soldiers, Nazis, and War in the Third Reich, Oxford Paperbacks, 1992 Hitlers Wehrmacht. Soldaten, Fanatismus und die Brutalisierung des Krieges. (German edition) . Murder in Our Midst: The Holocaust, Industrial Killing, and Representation, Oxford University Press, 1996 Mirrors of Destruction: War, Genocide, and Modern Identity, Oxford University Press, 2002 Germany's War and the Holocaust: Disputed Histories, Cornell University Press, 2003 The "Jew" in Cinema: From The Golem to Don't Touch My Holocaust, Indiana University Press, 2005 Erased: Vanishing Traces of Jewish Galicia in Present-Day Ukraine, Princeton University Press, 2007 () Anatomy of a Genocide: The Life and Death of a Town Called Buczacz, Simon & Schuster, 2018 The Butterfly and the Axe, Amsterdam Publishers, 2023
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Tel-Aviv Categoria:Alumnes del St Antony's College Categoria:Professors de la Universitat de Brown Categoria:Historiadors estatunidencs Categoria:Jueus estatunidencs Categoria:Jueus israelians Categoria:Historiadors asiàtics Categoria:Nascuts el 1954