La Simfonia núm. 1 en mi major, op. 42, va ser composta per Alexander Tcherepnin el 1927. Es va estrenar el 29 d'octubre de 1927 als Concerts Colonne del Théâtre du Châtelet de París, dirigida per Gabriel Pierné. Té una durada d'uns 25 minuts.

Origen i context Composta als Estats Units i construïda a partir de l'escala personal de Tcherepnin, la simfonia incorpora episodis contrapuntístics per a fins a sis veus i va ser definida pel mateix autor com a «apol·línia en lloc de dionisíaca». Encara que en un principi preveia tres moviments, va decidir incorporar-hi un segon moviment dedicat exclusivament a la percussió.

La composició va iniciar-se l'abril de 1927 i va resultar un procés llarg i laboriós. Tcherepnin seguia pas a pas l'evolució de la seva obra escrivint cartes freqüents als seus pares. Aquestes cartes, plenes de detalls sobre el seu mètode creatiu, han constituït una font essencial per als estudiosos interessats en el desenvolupament de la tècnica del compositor.

Recepció El dia de l'estrena, el públic va viure una nit insòlita. Entre l'obertura dels Mestres cantaires de Wagner i la Xekherazada de Rimski-Kórsakov, els assistents es van veure sorpresos amb l'estrena de la Simfonia núm. 1 d'Alexander Txerepnin. Gabriel va haver d'interrompre la interpretació quan la policia va intervenir per fer fora alguns espectadors massa exaltats. El rebombori va esclatar quan, després d'un primer moviment amb una dissonància marcada, va començar a sonar el segon moviment concebut com un veritable tour de force només per a percussió sense afinació. En aquell moment, a París, aquestes excentricitats despertaven una curiosa fascinació i difícilment ningú es podia imaginar una reacció semblant.

L'obra va rebre ressenyes molt diverses, però la majoria van ser molt severes. La crítica va comentar des d’«indescriptiblement sorollosa» fins a afirmar que era l'«apoteosi del ritme». Alguns crítics exclamaren que hi havia «influències bolxevics en la música».

Música Alexander Tcherepnin, veritable ciutadà del món, es va nodrir d'un ventall immens d'influències: dels romàntics russos a Stravinski i els impressionistes francesos, de les tradicions musicals xineses i asiàtiques a la Segona Escola Vienesa, i de pràcticament qualsevol cosa que descobrís en els seus inacabables viatges pel planeta.

La Primera Simfonia destaca per la seva intensitat i reminiscències de Stravinski. Tcherepnin adopta un llenguatge neoclàssic, enriquit amb escales i modes no diatònics que aporten un toc oriental. L'obra destaca per la seva atenció obsessiva al ritme i per una tècnica particular de polifonia que ell mateix anomenava interpoint, inspirada en formes anteriors a Bach però lliure d'expressions formals rígides.

El primer moviment presenta dos temes principals: un curt, tipus fanfàrria, i un altre de caràcter perpetuum mobile, teixits amb enginy en una forma sonata. En el moment culminant recorda Prokófiev. Segueix el moviment per a percussió, una mena de scherzo i trio, considerat «el primer exemple conegut a la música clàssica occidental d'un moviment només per a percussió sense afinació» (Folkman), amb castanyoles, triangle, tambor, tambor lateral, tamborí, cordes (colpejades com a percussió), plats, plats suspesos, bombo i tam-tam. Després ve un Andante, inspirat originalment en el cant dels ocells, un moviment romàntic i alhora desproveït de qualsevol exaltació. Finalment un rondó virtuós, que manté aquesta austeritat, conclou la simfonia de manera efectiva.

Malgrat l'estrena sorollosa, la Simfonia núm. 1 de Tcherepnin requeria una orquestra modestíssima per a l'època, evitant els efectes sonors exagerats de la tradició tardoromàntica i prescindint d'instruments com el corn anglès, el clarinet en mi bemoll, el clarinet baix o el contrafagot.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1927 Tcherepnin 01 Categoria:Composicions en mi major Categoria:Obres d'Alexander Tcherepnin