La bandera Red Peak (també anomenada First to the Light) és un disseny de bandera que va aparèixer com una de les cinc opcions a escollir en els referèndums sobre un canvi de la bandera de Nova Zelanda que es varen celebrar al novembre/desembre de 2015 i al març de 2016. Dissenyada per Aaron Dustin el 2015, la bandera Red Peak va aparèixer a la llista oficial dels 40 dissenys de bandera alternatius escollits pel govern i posteriorment inclosa en el primer referèndum que es va fer el novembre/desembre de 2015 juntament amb quatre dissenys més. Després de fer-se pública la llista de les quatre banderes escollides per a competir amb l'actual bandera neozelandesa en un segon referèndum, es va llançar una forta campanya a les xarxes socials el 2 de setembre perquè aquesta bandera fos inclosa en aquesta llista i va captar l'atenció de les principals figures parlamentàries tant del govern com de l'oposició.
El 23 de setembre, el primer ministre John Key va anunciar que el govern havia acceptat donar suport a la proposta del Partit Verd per afegir la bandera Red Peak a la papereta del primer referèndum com a cinquena opció (i l'única no inspirada en una fulla de falguera).
Segons el seu dissenyador, la bandera, que presenta un xebró blanc envoltat de tres triangles de colors vermell, blau i negre, evitant la iconografia familiar de Nova Zelanda com és la fulla de falguera, el koru, el kiwi o la creu del Sud en favor d'un llenguatge simbòlic "nou". El disseny, una referència simplificada als elements geomètrics del patró tāniko, així com a les puntes dels estels de la bandera actual, representa la singularitat de la terra, la llum i la posició de Nova Zelanda. El xebró blanc fa referència a la col·lisió de les dues plaques tectòniques que van formar els Alps Neozelandesos, mentre que els triangles de colors simbolitzen la terra vermella, la nit negra i l'albada blava, una referència a Rangi i Papa, déus primordials en la història de la creació de la mitologia maori. D'aquesta manera, la bandera també assenyala la prominència de Nova Zelanda com un dels primers països a "mantenir la llum del nou dia". Podria dir-se que és única entre l'alternativa de banderes proposades, ja que és l'únic disseny dels cinc proposats que representa visualment una fusió de les cultures britànica i maori, dos grups que són especialment destacats en la història de Nova Zelanda. Després de comptar els vots preferencials en el primer referèndum, la bandera Red Peak va ser eliminada després de la tercera iteració amb un 10,90% dels vots.
Construcció i dimensions miniatura|esquerra|top|upright=2|Plantilla de construcció de la bandera.
Colors Model de color Negre Blau marí Blanc Vermell Pantone Black C 2748 C White 2347 C CMYK 0-0-0-100 100-100-0-60 94-0-0-0 0-100-100-95 RGB 0, 0, 0 0, 0, 102 15, 255, 255 12, 0, 0 HTML #000000 #000066 #FFFFFF #CC0000
Història La bandera va ser dissenyada per Aaron Dustin juntament amb 17 altres dissenys de banderes entre el maig i el juliol de 2015 com a part de la convocatòria proposada pel govern de Nova Zelanda per a obtenir dissenys de banderes alternatius a l'actual bandera neozelandesa, i presentada sota el pseudònim d'Andor Unista (un anagrama per a Aaron Dustin) de Wellington. L'agost de 2015, la bandera Red Peak va ser seleccionada pel Flag Consideration Panel a la llarga llista final de 40 dissenys alternatiusd de bandera. Una enquesta quantitativa realitzada del 28 d'octubre a l'11 de novembre de 2015 amb una mostra representativa de 411 nens de cinc escoles va concloure que aquest disseny de bandera ocupava l'últim lloc dels cinc finalistes amb un 9% dels vots. A més, dins de grups específics, ocupava l'últim lloc (40è) segons les persones que s'identifiquen com a votants maoris o simpatitzants del Partit Verd.
Després de la decepció pública amb la llista final oficial de quatre opcions, el 2 de setembre de 2015 es va llançar una forta campanya a les xarxes socials a favor de la bandera Red Peak, un disseny molt apreciat pels partidaris de canviar la bandera de Nova Zelanda que desaproven la bandera de la falguera platejada i altres dissenys proposats similars. Els primers tuits van ser seguits per una entrada de blog titulada "Dear John" escrita per Rowan Simpson que va atreure una atenció significativa en línia, i un article d'opinió al The New Zealand Herald del periodista Toby Manhire. Tot i no ser seleccionada pel Panell de Consideració de la Bandera, el disseny Red Peak es va considerar una alternativa favorable i va rebre el suport d'una campanya de base a les xarxes socials per a la seva inclusió en qualsevol referèndum públic per a un nou disseny de bandera nacional. Una petició en línia per donar suport a la inclusió del disseny d'aquesta bandera com a opció per al referèndum va obtenir el suport de 50.000 peticionaris en menys de dues setmanes, i va ser lliurada per la família del creador de la petició i Rowan Simpson al diputat del partit ACT Nova Zelanda David Seymour al Parlament el 16 de setembre de 2015.
Nom partit Vots en terceralectura Partits que va votar SíPartit Nacional de Nova Zelanda 59Partit Laborista de Nova Zelanda 32Partit Verd d'Aotearoa Nova Zelanda 14 Partit Maori 2ACT Nova Zelanda 1 Futur Unit 1 Partits que va votar NoNova Zelanda Primer 12 El 23 de setembre, el diputat del Partit Verd Gareth Hughes va intentar presentar al Parlament un projecte de llei per afegir la bandera Red Peak al primer referèndum com a cinquena opció, eludiant-se el matei dia un bloqueig del partit Nova Zelanda Primer quan el primer ministre John Key va confirmar que el govern reprendreria el projecte de llei. Per tal d'aprovar el projecte de llei, la Cambra de Representants va entrar en urgència el 23 de setembre (la urgència permet a la Cambra condensar dràsticament el recorregut d'un projecte de llei a través del procés legislatiu, evitant la remissió a un comitè selecte i avançant per les tres lectures en un sol dia; en circumstàncies normals, un projecte de llei no pot completar més d'una etapa per dia). A la tercera lectura, tots els partits de la Cambra van acordar l'aprovació final excepte Nova Zelanda Primer, que es va oposar al canvi de la bandera actual. La sanció reial es va concedir el 24 de setembre, fent oficial la inclusió de la bandera Red Peak a la papereta (Llei Pública 2015 núm. 86). Es va estimar que l'addició costaria als contribuents 380.000 dòlars addicionals, ja que els materials informatius sobre la inscripció i la votació que només presentaven les quatre alternatives inicials van haver de ser redissenyats, reimpresos i retraduïts per incloure la bandera Red Peak com a cinquena opció (no s'havien imprès paperetes de votació). Malgrat la seva voluntat d'incloure Red Peak a la papereta de votació, el primer ministre Key va seguir sent partidari dels dos dissenys de falguera platejada de Kyle Lockwood; si Red Peak hagués guanyat el primer referèndum, Key va confirmar que li hauria donat suport en el segon referèndum.
Suport a la inclusió en el referèndum Líders del partit: El líder d'ACT Nova Zelanda, David Seymour. El colíder del Partit Verd d'Aotearoa Nova Zelanda, James Shaw. El líder del Partit Laborista de Nova Zelanda, Andrew Little, condicionat a l'acord del govern per modificar el referèndum de manera que primer es preguntés als neozelandesos si volien un canvi. La colíder del Partit Maori, Marama Fox. Consells editorials: The New Zealand Herald. The Post.
Dissenys similars miniatura|Bandera Wā Kāinga/Home de l'Studio Alexander. Igual que la Red Peak, la bandera Wā Kāinga/Home de l'Studio Alexander, un estudi de disseny amb seu a Auckland, també utilitza un xebró blanc envoltat de tres triangles vermell, blau i negre, tot i que la seva interpretació de l'espai resultant és diferent. Segons la descripció oficial del disseny presentat al concurs pels dissenyadors Grant Alexander (director), Alice Murray, Thomas Lawlor i Jared McDowell, cadascun dels triangles de color de la bandera representa una tradició cultural particular de Nova Zelanda: vermell per als primers pobles maoris, blau per als colons britànics i negre per la força i l'optimisme del seu futur multicultural. A més, l'espai blanc entre els colors recorda els maihi (taulers diagonals) a la façana d'una casa de reunions maori tradicional i simbolitza la "unió" de les tres cultures. En aquest sentit, el simbolisme del disseny recorda la Bandera de Sud-àfrica.
Debat públic El suport a la bandera Red Peak ha vingut de la comunitat de dissenyadors de Nova Zelanda, amb dissenyadors destacats, professors de disseny, i autors que han expressat el seu suport al disseny geomètric abstracte.
Els crítics amb el disseny de la bandera Red Peak van assenyalar que s'assembla a alguns logotips corporatius, intentant utilitzar les similituds entre el disseny i els logotips de Peak Engineering & Design d'Apex, Estats Units, i Arrow Uniforms de Nova Zelanda per fer fracassar la candidatura de la bandera al referèndum. Els partidaris del disseny van rebutjar aquesta tàctica com a culturalment insensible i una "pista falsa" (atès que els dissenys tenen un color i una forma diferents).
El primer referèndum Va utilitzar el sistema de vot alternatiu. Com que hi havia dos dissenys de bandera que tenien el mateix disseny però amb un color diferent, es va argumentar que això faria un efecte de cherry picking en contra dels dissenys Red Peak i Koru. Tanmateix, aquest argument era erroni, ja que el vot alternatiu no dona un avantatge a grups d'opcions similars. En termes tècnics, les opcions gairebé idèntiques s'anomenen clons, i se sap que el vot alternatiu és independent dels clons.
Referències
Vegeu també Debat sobre la bandera de Nova Zelanda Llista de les banderes de Nova Zelanda
Categoria:Banderes d'Oceania Categoria:Cultura de Nova Zelanda