Yes Scotland era l'organització que representava els partits, organitzacions i individus que feien campanya a favor del vot a favor del referèndum d'independència escocès de 2014. Es va crear el 25 de maig de 2012 i es va dissoldre a finals de 2014 després que Escòcia votés en contra de la independència.
El director executiu de Yes Scotland era Blair Jenkins, i Dennis Canavan era el president del seu consell assessor. Stephen Noon, un empleat de llarga data i redactor polític de l'SNP, era l'estrateg en cap de Yes Scotland. El seu principal oponent a la campanya per la independència va ser la campanya unionista Better Together.
Quan va començar formalment el període de campanya del referèndum el maig de 2014, s'havia convertit en el "moviment popular més gran de la història política escocesa", va dir Jenkins. La campanya no va aconseguir la independència, sinó que "va transformar la política a Escòcia", va suggerir The Herald.
Història Establiment miniatura|200x200px|Activistes de Yes Scotland a la manifestació Yes Scotland es va llançar a Edimburg el 25 de maig de 2012. El llançament va comptar amb els actors Alan Cumming i Brian Cox. Pocs dies després del llançament oficial, la campanya es va veure obligada a fer canvis al seu lloc web; això va ser després que les persones que seguien el seu compte de Twitter haguessin estat llistades al lloc web com a partidaris de la campanya.
Yes Scotland va inaugurar oficialment la seu del seu personal de campanya el 19 de novembre de 2012 a Hope Street, Glasgow. La seu estava oberta al públic. El febrer de 2013, Yes Scotland tenia 17 persones contractades a temps complet.
El març de 2013, diversos activistes de Yes Scotland van promoure el moviment en protestes fiscals a tot Escòcia.
Finances Yes Scotland va revelar per primera vegada les seves finances l'abril de 2013, revelant que havia rebut més d'1,6 milions de lliures en donacions.
El juliol de 2013, el Sunday Herald va informar que hi havia "rumors persistents" de problemes de finançament dins de Yes Scotland, i va suggerir que aquests estaven relacionats amb l'abandonament de l'organització de la campanya per part de Jacqueline Caldwell i Susan Stewart. L'organització va "repartir" les responsabilitats de les dones entre altres empleades en lloc de substituir-les.
Campanya Al llarg del 2013, Yes Scotland va llançar grups de campanya especialment dirigits com Veterans for Independence, Farming for Yes, i Crofters for Yes.
L'agost de 2013, el director executiu de Better Together, Blair MacDougall, va acusar figures de Yes Scotland de "copiar" l'eslògan de la seva campanya "el millor dels dos mons" per "tranquil·litzar els votants sobre la independència". En resposta, una font important de l'SNP va dir que "és arrogant per part de la campanya del No reclamar la propietat de la llengua".
Més tard, a l'agost, Yes Scotland va presentar una denúncia policial per haver accedit il·legítimament als seus correus electrònics interns. Inicialment no es van publicar els detalls del correu electrònic concret al qual es va accedir, però més tard es va revelar que era correspondència amb Elliot Bulmer en relació amb un article que va escriure per al Herald al juliol, Una constitució escocesa per servir al bé comú. Els seus oponents a la campanya, Better Together, van acusar Yes Scotland de "subornar en secret experts suposadament imparcials" i van instar a una investigació, ja que Bulmer és director de recerca de la Comissió Constitucional, una organització benèfica registrada que afirma que no té cap alineació política. Yes Scotland va dir que el pagament era una "honorari nominal pel temps i l'esforç considerables que [Bulmer] va dedicar" a l'article, i que el seu contingut no va ser influenciat.
Aleshores, el Telegraph va informar que la Policia d'Escòcia estava obrint una investigació sobre pirateria informàtica en resposta a una queixa rebuda de la campanya sobre correus electrònics interns als quals semblava que s'havia accedit il·legítimament i que s'havien filtrat als mitjans de comunicació.
A finals del 2014, el director executiu Blair Jenkins va enviar un missatge als seus partidaris perquè s'unís al Partit Nacional Escocès, als Verds Escocesos o al Partit Socialista Escocès per garantir que els activistes "mantinguessin viu l'esperit". En aquell moment, molts dels grups de xarxes socials que anteriorment utilitzaven el terme "Sí" havien canviat a utilitzar "el 45%" o variacions d'aquest, basant el nou nom en el percentatge de vots per al seu bàndol en el referèndum.
Participació La campanya va ser una aliança del Partit Nacional Escocès, que governa, Solidaritat, el Partit Socialista Escocès i el Partit Verd Escocès. El coorganitzador del Partit Verd Escocès, Patrick Harvie, va ajudar a llançar la campanya, però després d'això va expressar algunes reserves. Harvie va dir a la conferència dels Verds a l'octubre de 2012 que considerava que la campanya s'havia tornat totalment inclusiva, i els membres del partit van votar a favor de la "plena participació" a la campanya. L'organització també va col·laborar amb Labour for Independence, una organització de partidaris de la independència del Partit Laborista Escocès. El 2013, Yes Scotland va cobrir la factura d'allotjament de 245 lliures per a la primera conferència de LFI.
Declaració de Sí La campanya pretenia que un milió de residents d'Escòcia signés la seva "Declaració del Sí", una declaració d'intencions per donar suport a la independència d'Escòcia. Els seguidors podien introduir signatures electrònicament mitjançant el lloc web de la campanya, i també les recollien activistes de base que van ser animats a fer campanya a les seves comunitats locals i arreu d'Escòcia en esdeveniments apropiats. La declaració deia:
« Crec que és fonamentalment millor per a tots nosaltres si les decisions sobre el futur d'Escòcia les prenen les persones que més es preocupen per Escòcia, és a dir, el poble d'Escòcia.
Ser independent significa que el futur d'Escòcia estarà en mans d'Escòcia.
No hi ha dubte que Escòcia té un gran potencial. Estem beneïts amb talent, recursos i creativitat. Tenim l'oportunitat de fer de la nostra nació un lloc millor per viure, per a aquesta i les futures generacions. Podem construir una societat més verda, més justa i més pròspera que sigui més forta i més reeixida del que és avui.
Vull una Escòcia que parli amb veu pròpia i faci la seva pròpia contribució única al món: una Escòcia que estigui al costat de les altres nacions d'aquestes illes, com a nació independent.
»
El diari *Sunday Mail* va informar que l'1 de juliol de 2012 aproximadament 22.000 persones havien signat la declaració i gairebé 8.000 es van adherir a la causa el primer dia, "cosa que va fer que els organitzadors eliminessin un comptador del seu lloc web". El diari va anar més enllà afirmant que "hi va haver més vergonya quan es va saber que havien utilitzat actors en una imatge del lloc web". Al setembre, Alex Salmond va anunciar que *Yes Scotland* havia recollit més de 100.000 signatures per a la Declaració del Sí. El dia de Sant Andreu del mateix any, la xifra havia augmentat a 143.000, a la qual cosa un portaveu de Better Together va respondre que «Si volen registrar prou escocesos per obtenir la majoria, encara estaran perseguint signatures el 2018» El total va arribar a 372.103 el 24 de maig de 2013, i a 789.191 el 9 de juny de 2014. El 22 d'agost de 2014, Yes Scotland va anunciar que havia superat el seu objectiu d'1 milió de signatures.
Referències
Categoria:Independentisme escocès