Francesc de Sagarriga i de Vilariga (o Ça Çagarriga, també documentat com a Sa Garriga) fou un cavaller i noble català; senyor de Creixell, Pontós i Borrassà. També ocupà el càrrec de governador general del Regne de Mallorca (1375-1391). El seu govern, el més llarg del a l'illa, coincidí amb l'inici de la crisi econòmica i demogràfica mallorquina i amb els avalots antijueus de 1391.
Biografia Francesc de Sagarriga arribà a Mallorca el juliol de 1375 i substituí el governador interí Arnau Cerdó, successor d'Olf de Pròixida. Impulsà la millora de les finances públiques seguint el pla projectat el 1372 per Berenguer d'Abella. El seu mandat hagué d'afrontar les fams i epidèmies de 1374-75 i la sequera de 1381, que motivà obres per garantir el proveïment d'aigua a Ciutat (documentades al conegut Llibre d'en Sagarriga, que recull les obres d'abastiment d'aigua de la ciutat arran de la sequera).
El 1376 es desplaçà a Inca per sufocar les bregues locals i posà en alerta les fortificacions del regne per la por a un atac del duc d'Anjou, Lluís I de Provença, que reclamava els drets sobre Mallorca com a successor de Jaume III de Mallorca. El 1378 ordenà la detenció de diversos franciscans acusats d'espiar a favor del duc.
Sembla tenir una bona relació amb els jurats de Mallorca, ja que el 1387, el nou rei Joan I d'Aragó li renovà la confiança, gràcies als seus informes favorables. A més, el 1389 es traslladà a Barcelona per informar personalment el monarca de la negativa de la Universitat de Mallorca a acceptar la pau signada pel rei a Arborea (Sardenya).
El pogrom de 1391 miniatura|Ubicació del Call Menor de Ciutat de Mallorca
Durant el seu govern a Mallorca, Francesc de Sagarriga va intervenir en diverses ocasions per protegir la comunitat jueva de l'illa. El febrer de 1376, arran de les queixes presentades per l'aljama, ordenà al batle de Porreres que impedís els abusos i vexacions contra els jueus per part dels habitants del districte. El mateix any, el rei Pere IV d'Aragó envià una notificació a Sagarriga recordant-li que no es podien vulnerar els privilegis concedits als jueus sense autorització reial. Posteriorment, el 1380, el governador disposà que ningú pogués obstaculitzar la pràctica del ritual de sacrifici de carns segons el costum jueu, i dos anys després es publicà una cèdula reial obligant el mostassaf a jurar respecte als privilegis de l'aljama mallorquina.
L'estiu de 1391, en el context dels avalots antijueus que afectaren tota la Corona d'Aragó, esclataren disturbis al Call jueu de Palma. El 10 de juliol la comunitat jueva fou atacada i els assalts es repetiren l'agost.
El 8 d'agost, Francesc de Sagarriga es refugià al palau de l'Almudaina amb ballesters i envià missatgeria urgent al rei Joan I, per informar de la situació. El 17 d'agost promulgà cartes a tots els batlles per cercar Lluís de Bellviure, acusat d'instigar nous avalots. El 23 d'agost, a petició de les autoritats municipals, autoritzà l'aixecament d'impostos i ajudes.
A l'octubre reforçà la guàrdia militar davant rumors de revoltes pageses. Al novembre dictà una crida per reorganitzar l'aljama i promulgà una normativa tèxtil que permetia als conversos d'origen jueu integrar-se als oficis de teixidors i paraires.
Al desembre supervisà processos judicials contra els líders dels avalots i executà ordres reials sobre la custòdia de Lluís de Bellviure. Tot i aquestes mesures, la seva incapacitat per aturar la violència li comportà la destitució com a governador, i fou succeït per Hug de Cervelló.
Notes
Vegeu també Pogroms de 1391 Revolta mallorquina de 1391
Categoria:Biografies del segle XIV Categoria:Governadors generals de Mallorca Categoria:Nobles catalans històrics