"It's Only a Paper Moon" és el desè episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció estatunidenca Star Trek: Deep Space Nine, el 160è de tota la sèrie. Originalment es van emetre en redifusió a partir del 28 de desembre de 1998. El guió televisiu fou escrit per Ronald D. Moore en base a una història de David Mack i John J. Ordover, que anteriorment havien escrit "Starship Down" de la quarta temporada, i dirigit per Anson Williams. Aquest episodi va rebre una qualificació Nielsen de 4,4 quan es va emetre per televisió el 1998.

Ambientada al , la sèrie segueix les aventures a Espai Profund 9, una estació espacial situada prop d'un forat de cuc estable entre els Quadrants Alfa i Gamma de la Via Làctia, prop del planeta Bajor, que acull poderosos éssers alienígenes adorats pels bajorans com els "Profetes", que han fet del comandant de l'estació Benjamin Sisko el seu "Emissari". El Quadrant Gamma acull un imperi hostil conegut com el Domini, governat pels Fundadors que canvien de forma. Les últimes temporades de la sèrie representen una guerra entre la Federació Unida de Planetes i un imperi invasor conegut com a Domini, que gairebé ha absorbit Cardàssia. Aquest episodi se centra en una holosuite, una tecnologia fictícia que utilitza hologrames per crear entorns simulats immersius. En aquest episodi, el jove alferes Nog, que pateix trastorn d'estrès posttraumàtic i dolor fantasma després de la pèrdua de la cama a l'episodi anterior "The Siege of AR-558", s'enfronta retirant-se del món per viure en una simulació d'holosuite de la Las Vegas dels anys 60.

Argument Després que li substitueixin la cama després d'una lesió de batalla durant el setge d'AR-558, i després de setmanes de rehabilitació, Nog torna a Deep Space Nine. Pateix flashbacks de la seva lesió i sent dolor a la cama nova. Es reclou als seus quarters, dormint la major part del dia i escoltant repetidament una gravació del cantant hologràfic de lounge Vic Fontaine de "I'll Be Seeing You", la cançó que es tocava per mantenir la moral de la tripulació a l'AR-558.

Quan el seu company d'habitació Jake s'avorreix de la repetició constant, Nog busca Vic en una holosuite. Després d'escoltar Vic interpretar la cançó amb tots els arranjaments que coneix, Nog el convenç que li permeti quedar-se a la seva suite d'hotel (simulada) durant la nit. Nog decideix quedar-se permanentment a la simulació de Las Vegas de 1962, i tot i que la família de Nog és escèptica, la consellera Ezri Dax accepta la idea per veure on porta.

Vic i Nog s'uneixen ràpidament, però a costa de les relacions de Nog amb els seus amics i familiars; Es baralla amb Jake, i una reunió amb el seu pare Rom i la seva madrastra Leeta és curta i incòmoda. Tenir el seu programa en marxa tot el dia significa que Vic, per primera vegada, viu una vida plena: dormint, menjant, socialitzant amb els amics i dirigint el seu negoci. Nog ajuda Vic amb les seves finances, i fins i tot li recomana que ampliï el seu negoci. Tots dos planegen construir un nou casino, i a mesura que en Nog agafa més confiança, depèn cada cop menys del seu bastó.

Dax, impressionada pels resultats de Vic, li recorda que Nog ha de marxar aviat; Vic s'ho havia passat tan bé que havia oblidat que en Nog era allà per a la rehabilitació. Vic insta Nog a marxar, i quan ell es nega, Vic tanca el seu propi programa, obligant-lo a tornar al món real. Nog intenta reiniciar l'holosuite, però el cap d'operacions Miles O'Brien li diu a en Nog que Vic pot evitar que comenci el seu propi programa, i li recorda que tothom el troba a faltar. Vic apareix, i Nog finalment admet el trauma emocional que li va causar la lesió i la seva por a la mort; Vic respon que si es queda a l'holosuite, igualment morirà, "no de cop, sinó a poc a poc". Nog torna a les seves tasques limitades, però s'encarrega que el programa de Vic es deixi en funcionament tot el temps, per tornar-li el favor i donar-li a en Vic una oportunitat d'una vida "real".

Actors convidats James Darren - Vic Fontaine Aron Eisenberg - Nog Max Grodénchik - Rom Chase Masterson - Leeta Producció L'episodi deriva el seu nom de la cançó de 1933 del mateix nom.

L'episodi va ser escrit inicialment per David Mack i John J. Ordover; inicialment van presentar l'episodi com "Everybody Comes to Quark's" i el van vendre juntament amb el que més tard es convertiria en l'episodi de la quarta temporada "Starship Down". L'episodi original estava ambientat completament al bar d'en Quark, seguint tres trames separades. La trama "va anar rondant per la sala d'escriptors durant un parell d'anys", abans que es convertís en la història després de la pèrdua de la cama de Nog i es traslladés al programa holosuite Vic Fontaine de Quark. Mack i Ordover van ser contractats per reescriure la història per tenir en compte aquests canvis, i Ronald D. Moore la va reescriure encara més. Moore va eliminar la segona i la tercera història, ja que considerava que interferien amb l'impacte dramàtic del TEPT de Nog. Keith DeCandido, un amic íntim de Mack i Ordover, assenyala a la seva ressenya d'aquest episodi el 2016 que estava lleugerament decebut que quedés tan poc del to original, escrivint que "hi ha algunes joies a l'original que el món s'ha perdut seriosament".

Que en Vic i en Nog prefereixin Centaures del desert a Arrels profundes és una broma menor, ja que a Centaures del desert hi participava Jeffrey Hunter, que va interpretar el capità Christopher Pike al primer episodi pilot de Star Trek: La sèrie original, "La gàbia".

Vic interpreta quatre cançons en aquest episodi: "I'll Be Seeing You" (que també va aparèixer a "The Siege of AR-558"), "Just in Time", "I've Got the World on a String", i "It's Only a Paper Moon".

Recepció Aron Eisenberg, que va interpretar Nog, va descriure aquest episodi com el seu favorit. Va esmentar en diverses entrevistes que després de l'emissió de l'episodi, veterans de combat ferits i organitzacions de serveis de veterans el van contactar i el van elogiar per la seva representació realista del trauma psicològic de ser greument ferit en batalla i la consegüent pèrdua d'una extremitat, un trauma que sovint dura molt més que la lesió física en si.What We Left Behind – Looking Back at Star Trek: Deep Space Nine (2018)

El 2012, Den of Geek va classificar aquest com el tercer millor episodi de Star Trek: Deep Space Nine.

Keith DeCandido, escrivint per a Tor.com, va creure que era un episodi magnífic, i va escriure que és "un testimoni de la força del conjunt de DS9 que pot donar tota una història a dos personatges que ni tan sols són habituals als crèdits inicials i la converteixen en una de les hores més captivadores de la sèrie". Va donar a l'episodi una puntuació de 9 sobre 10, eliminant un punt a causa de la incompetència d'Ezri Dax com a assessora, i per la quantitat de l'argument original de "Everybody Comes to Quark's" que es va eliminar. A Zack Handlen de The A.V. Club en canvi, no li van agradar les implicacions inexplorades de la consciència de Vic, sobretot perquè l'episodi el va presentar significativament més que els episodis anteriors. També li va desagradar una mica que el trastorn d'estrès posttraumàtic de Nog es resolgués en l'espai d'un episodi. Handlen va assenyalar com el TEPT de Nog "té alguns avantatges reals, i [com] alguns aspectes haurien de ser familiars per a qualsevol que hagi patit un període de depressió severa". Va lloar l'actuació d'Aron Eisenberg i es va referir a l'assessorament d'Ezri com a "no terrible". Tot i que desitjava que els guionistes no haguessin "pres el camí fàcil al final amb el màgic programa informàtic que tot ho sap", va trobar el final (en què Nog s'encarrega de mantenir el programa de Vic en funcionament tot el dia) "dolç".

Una guia de marató de sèries de Star Trek: Deep Space Nine del 2015 de Wired va incloure "It's Only a Paper Moon" entre un grapat d'"episodis que no et pots saltar", anomenant-lo "el comentari més clar [de la sèrie] sobre l'estrès posttraumàtic".

El 2016, SyFy va classificar aquest com el quart millor episodi de l'holocoberta de la franquícia Star Trek.

El 2016, The Hollywood Reporter va classificar aquest episodi com el 14è millor de Star Trek: Deep Space Nine. Assenyalen que fa referència a alguns dels esdeveniments de "The Siege of AR-558", que havien classificat com el 15è millor de la sèrie. Van qualificar l'episodi com el 56è millor episodi de tots els episodis de "Star Trek" fins ara.Hollywood Reporter 'Star Trek': 100 Greatest Episodes El 2019, CBR va classificar aquest com el vuitè millor episodi amb temàtica d'holocoberta de tots els episodis de la franquícia Star Trek fins aleshores.

El 2019, Comicbook.com va classificar "It's Only a Paper Moon" com el sisè millor episodi de Star Trek: Deep Space Nine.

Després de la mort de l'actor Aron Eisenberg el 2019, Screen Rant va classificar "It's Only a Paper Moon" com el millor episodi protagonitzat pel seu personatge Nog. La crítica Stephanie Marceau va escriure: "Veure com Nog afrontava els seus sentiments contradictoris i el trauma sobre la guerra i la Flota Estel·lar va ser poderós i inspirador" i va trobar la narrativa "respectuosa" amb la pèrdua del personatge.

Referències

Enllaços externs

10 Categoria:Episodis de sèries de televisió del 1998