Ágnes Galambos Bartha (de soltera Schwartz) va ser una fotògrafa hongaresa i supervivent del camp de concentració de Ravensbrück. Juntament amb la seva amiga Edith Kiss, va ser deportada a Ravensbrück a la tardor de 1944 i després transferida a la fàbrica de Daimler-Benz a Ludwigsfelde, on va ser obligada a treballar en motors d'avió per a la Luftwaffe. Després d'escapar d'una marxa de la mort l'abril de 1945, va tornar amb Kiss a Budapest.
Biografia Nascuda a Dunaföldvár, prop de Budapest, el 26 d'octubre de 1922, Ágnes Schwartz, coneguda com a Ági, es va criar en una família jueva que no havia adoptat un estil de vida estrictament kosher. Gràcies a la seva mainadera de Graz, a Àustria, va aprendre a parlar alemany amb fluïdesa. Quan tenia 14 anys, va passar un any en una escola a Viena, però va tornar a Hongria el 1937, ja que els nazis es van tornar més amenaçadors. De tornada a casa, va ajudar amb el negoci familiar.
Quan tenia 19 anys, Ági Schwartz es va casar amb el seu promès adolescent, Layos Galambos, un catòlic. Els pares de Galambos van fer tot el possible per trencar el matrimoni, i finalment ho van aconseguir l'octubre de 1942 quan la parella es va divorciar. Ágnes Galambos es va traslladar a Budapest on, malgrat el creixent sentiment antijueu, va aconseguir trobar feina com a aprenent de fotògrafa. Després que el seu ocupador jueu fos deportat, ella i el seu ajudant van continuar dirigint el negoci. El març de 1944, Hongria va ser ocupada pels alemanys. L'octubre següent, totes les dones jueves d'entre 16 i 40 anys van ser obligades a reunir-se al camp d'esports central de Budapest. Allà va conèixer Edith Kiss, amb qui va desenvolupar una profunda amistat.
Després de ser sotmeses a treballs forçats a Hongria, van ser deportades al camp de concentració de Ravensbrück. Al desembre, les dues dones van ser transferides a la fàbrica de Daimler-Benz a Ludwigsfelde, on es van afegir a 1.100 dones més que van ser obligades a muntar motors d'avió per a la Luftwaffe en condicions terribles.
A mesura que s'acostava el final de la guerra, van ser enviades de nou a Ravensbrück, des d'on van ser enviades a una marxa de la mort per a la seva execució a les cambres de gas. El 30 d'abril van escapar de la marxa de la mort a Strasen, prop de Wesenberg. Després de ser violades per soldats soviètics, van ser acollides en un refugi on, tot i que Galambos va desenvolupar febre, van trobar menjar i medicaments i van poder recuperar-se durant les sis setmanes següents. Després van tornar a Budapest via Berlín, Praga i Bratislava i hi van arribar l'1 de juliol de 1945.
En tornar a Budapest, Ágnes va passar un mes recuperant-se a l'hospital. Després va completar els seus estudis de fotografia. La seva amiga Edith Kiss es va suïcidar en un hotel de París el 1966 després de no aconseguir reconeixement a Occident per les seves obres d'art que il·lustraven les seves experiències als camps de concentració.
El 1992, va conèixer Helmuth Bauer, que investigava el paper de Daimler Benz en l'Holocaust. Finalment, va ser convençuda de parlar sobre les seves experiències de deportació i treballs forçats després d'anys de silenci. També estava disposada a descriure la contribució d'Edith Kiss a l'època, especialment a través de les 30 il·lustracions al guaix de les seves experiències. Juntament amb Bauer, va participar en moltes exposicions i pel·lícules, documentant el camp de concentració de Ravensbrück i la fàbrica de motors d'avions Daimler Benz.
L'11 de juliol de 2012, Ágnes Bartha va ser guardonada amb l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya. Va morir el 9 de maig de 2018, als 95 anys.
Referències
Bibliografia
Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Morts el 2018 Categoria:Hongaresos Categoria:Nascuts el 1922