Bernat IV de Tous († Sardenya, novembre de 1409) fou un cavaller i noble català, senyor del castell de Sant Martí de Tous i governador general de Mallorca sota el regnat de Pere el Cerimoniós. La seva trajectòria simbolitza alhora l'apogeu i l'inici de la decadència d'una de les nissagues nobiliàries més antigues de Catalunya entre els segles i .
El llinatge dels Tous La presència documentada del llinatge dels Tous es remunta a l'entorn de l'any 1000, quan Bernat I de Tous i el seu fill Ramon apareixen com a vicaris i castlans del castell de Tous. A partir d'aquest moment, la família adoptà el nom del castell i n'assumí la defensa durant més de tres segles.
Els Tous van participar en episodis destacats, com la batalla de les Navas de Tolosa (1212), la batalla de Muret (1213), la conquesta de València i les expedicions dels almogàvers a Grècia. Posteriorment, alguns membres del llinatge s'incorporaren a l'orde del Temple i, després de la seva dissolució, a l'orde de Montesa, on els Tous van ocupar càrrecs de màxima responsabilitat durant bona part del , amb figures com Pere de Tous (mestre de Montesa entre 1327 i 1374) i Asbert de Tous, que el succeí fins al 1382.
Senyor de Tous miniatura|251x251px|Castell de Sant Martí de Tous. El 20 de juliol de 1319, el rei Jaume II signà un conveni amb Pere de Tous, castlà del castell de Tous. Pocs anys després, el 1324, ja apareix documentat el seu fill Bernat IV de Tous com a nou castlà.
El 17 de març de 1347, Bernat IV comprà a Pere el Cerimoniós la jurisdicció del terme i el castell de Tous per deu mil sous. Amb aquesta adquisició, aconseguia el mer i mixt imperis, és a dir, la capacitat d'impartir justícia i exercir plena jurisdicció al seu domini. Aquest fet representà la culminació de l'ascens social del llinatge, que deixava enrere la condició de simples castlans per convertir-se en senyors de ple dret.
També fou veguer de Barcelona i del Vallès (1339) i impulsor de la construcció de l'església gòtica de Tous, on es conserva el seu sepulcre, datat entre 1331 i 1343.
Governador general de Mallorca Cap a 1359, Bernat IV de Tous ja exercia com a governador de Mallorca, càrrec que ocupava probablement des del retorn d'una missió diplomàtica a Itàlia. El seu nomenament s'explica en el context de la conquesta del Regne de Mallorca per Pere el Cerimoniós després de la batalla de Llucmajor (1349), que significà la reintegració definitiva de les illes a la Corona d'Aragó.
Com a governador, Bernat IV actuà també com a jutge en afers comercials i com a responsable de la defensa i fortificació de punts estratègics. L'11 de març de 1364, el rei li encomanà supervisar la fortificació d'Alcúdia, clau en la defensa davant les amenaces del rei castellà Pere I i de Jaume IV de Mallorca.
La seva trajectòria política i militar, al costat de la monarquia, li permeté acumular riqueses i ampliar el patrimoni familiar, amb l'adquisició de castells com el de Llorenç i el de Banyeres.
Mort i conseqüències per al llinatge miniatura|Sarcòfag del Tous a l'església de Sant Martí de Tous. Bernat IV de Tous morí a Sardenya el novembre de 1409, probablement a causa de les ferides sofertes a la batalla de Sanluri o per una epidèmia que assolà l'illa aquell estiu. La seva mort coincidí amb la del rei Martí el Jove, esdeveniment que marcà el final de la dinastia de Barcelona i l'inici de la dels Trastàmara a la Corona d'Aragó.
El sepulcre gòtic vinculat al llinatge dels Tous es conserva a l'església parroquial de Sant Martí de Tous i consisteix en una caixa de pedra calcària amb cavaller jacent equipat amb cota de malles completa; als peus hi ha un gos que toca la punta d'una espasa embeinada al costat esquerre, mentre que a la dreta porta punyal; el conjunt reposa sobre dos lleons i la documentació de 1349 identifica l'encàrrec com a obra dinàstica del llinatge —no individual— promoguda pel gran mestre de Montesa Pere de Tous al taller reial d'Aloi de Montbrai, on treballava Jaume Cascalls. Es proposà una datació cap el 1330–1340 a partir de l'arnès representat.
Després de la seva mort, la gestió del patrimoni familiar restà en mans de la seva mare, Francesca Bertran, i, a partir de 1410, de Beatriu de Tous, mare del jove Bernadó de Tous, l'últim senyor del castell. Tanmateix, els deutes i les tensions senyorials conduïren a la decadència del llinatge, que acabà venent el castell de Tous a començaments del .
Referències
Categoria:Biografies del segle XIV Categoria:Governadors generals de Mallorca Categoria:Nobles catalans històrics Categoria:Morts a Sardenya