La gran mesquita o mesquita aljama de Tinmel (taixelhit: ) és una mesquita del situada al poble de Tinmel, a les muntanyes de l'Alt Atles del Marroc. Tot i que que ja no funciona com a mesquita, se'n conserven les restes com a lloc històric. Es va construir on s'enterrà Ibn Túmart, fundador del moviment religiós dels almohades, i és un exemple important d'arquitectura almohade.
La mesquita es va incloure en la Llista Indicativa de possibles llocs de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1995. Va sofrir danys importants pel terratrèmol del 2023.
Història esquerra|miniatura|Vista de la mesquita situada sobre el poble de Tinmel Tinmel es troba al costat de l'important pas de muntanya de l'Alt Atles, conegut com a Tizi N'Test, entre Marràqueix, al nord, i l'àrea de Sus al-Aksa, al sud. Fou la primera capital del moviment religiós almohade fundat per Ibn Túmart. Va establir ací els seus seguidors el 1124 o 1125 i es va convertir en la base des de la qual llançava atacs contra la dinastia almoràvit, que governava l'àrea llavors. En aquesta època o poc després s'hi construí la primera mesquita. Quan Ibn Túmart va morir el 1130, fou soterrat ací i posteriorment es va desenvolupar un santuari religiós i lloc de peregrinació a la seua tomba. Abd-al-Mumin ibn Alí, que va assumir el lideratge dels almohades després d'ell, va decidir construir una nova mesquita a prop o al mateix indret el 1148, com ho confirmen documents històrics de l'època —tot i que la data de fundació del 1153-1154 (548 AH) donada pel Rawd al-Qirtas encara és citada per molts. La nova mesquita probablement va reemplaçar la mesquita existent de Tinmel. La construcció de la mesquita començà molt poc després de la conquesta de Marràqueix (1147) i l'inici de la construcció de la Mesquita Kutubia en aquesta ciutat. L'arquitectura de la Mesquita de Tinmel presenta moltes semblances amb la de Kutubia i és probable que fos dissenyada i construïda per artesans de Marràqueix. La mesquita era més petita que altres mesquites almohades importants, perquè fou dissenyada per a una ciutat petita, però no obstant això era un lloc de peregrinació i els posteriors governants almohades també van ser enterrats a prop d'ací. Més tard, quan els marínides els van arrabassar el control del Marroc, els almohades de Marràqueix van resistir fins al final a Tinmel, fins que els últims dirigents foren derrotats i capturats ací el 1275.
Finalment va estar en ruïnes i la van restaurar parcialment a mitjan . En la dècada dels 1990 s'hi feren més obres de restauració. La mesquita ja no funciona com a edifici religiós, sinó que es va obrir als visitants com a lloc històric, la qual cosa la converteix en una de les poques mesquites del Marroc obertes als no musulmans. La mesquita figura en la Llista Indicativa de Llocs del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1995. Al gener del 2023, s'hi estava duent a terme una nova restauració supervisada pel Ministeri d'Afers Islàmics, la durada prevista dels quals era de 18 mesos. El pla també considerava la construcció d'un museu al costat de la mesquita.
Terratrèmol del 2023 La mesquita va resultar greument danyada en el terratrèmol del 2023. Algunes parts del minaret i uns murs s'esfondraren. El Ministeri de Cultura del Marroc va respondre afirmant que la mesquita seria restaurada, mentre que la UNESCO digué que enviaria un equip per a avaluar els danys. Abans del terratrèmol, la reconstrucció de la mesquita estava en l'etapa final. Una avaluació preliminar realitzada a l'octubre del 2023 considerà que el 75% de l'edifici estava destruït, tot i que es va evitar una destrucció major perquè la terrassa sobre la qual s'alça la mesquita no es s'esfondrà. L'edifici encara no era prou segur com per a accedir-hi i realitzar-ne una avaluació completa. Encara es desconeixia la magnitud dels danys en l'històric mihrab, ja que estava ocult pels enderrocs del sostre enderrocat que se'n trobava enfront.
Al novembre del 2023, el mitjà marroquí Médias24 publicà un article criticant la neteja d'enderrocs de la mesquita, al·legant que s'estava fent sense la supervisió escaient dels arqueòlegs i que potencialment s'estaven perdent fragments històrics en el procés. Un article posterior de Le Desk, un altre mitjà marroquí, qüestionà aquesta afirmació, i cità Aboulkacem Chebri, president de la branca marroquina de Consell Internacional de Monuments i Llocs, que afirma que els fragments històrics del lloc s'estaven recopilant i emmagatzemant de manera adequada, inclosos els que podrien reutilitzar-se potencialment durant la reconstrucció.
Al maig de 2024 s'informà que la restauració de la mesquita tindria ajuda del Ministeri de Cultura d'Itàlia, a petició del Ministeri de Habús i Assumptes Islàmics del govern marroquí. L'arquitecte italià Aldo Giorgio Pezzi fou enviat per a col·laborar en el projecte.
Arquitectura Exterior miniatura|Minaret de la mesquita L'edifici té un aspecte de fortalesa, amb murs grossos, característic d'altres mesquites i edificis almohades. Té una planta si fa no fa quadrangular de 43 per 40 metres. Un tret més inusual era la posició i forma del minaret, situat enmig del mur sud, damunt del mihrab; una característica de disseny que no es troba en altres mesquites històriques. El minaret té una base rectangular i es projecta cap a fora des del mur exterior circumdant, però té una aparença truncada o inacabada, que contrasta amb els minarets audaços i monumentals d'altres mesquites almohades que es feren després (com el minaret de la de Kutubia o la Giralda de Sevilla). La mesquita té set entrades: tres als costats est i oest i una entrada central al nord.
Interior A dins, la mesquita té una disposició hipòstila típica, amb pati interior. La sala principal de pregària es divideix en nou naus (que discorren si fa no fa de nord a sud) amb fileres d'arcs de ferradura apuntats. Una altra nau, perpendicular a aquestes fileres d'arcs (que discorren si fa no fa d'est a oest), discorre al llarg del mur sud (el mur de l'alquibla, cap al qual els fidels preguen). La mesquita és un exemple notable de la de planta en T o tipus T, que es troba en l'arquitectura almoràvit anterior i era estàndard en les mesquites marroquines de l'època medieval tardana: la nau lateral, paral·lela al mur de l'alquibla, i la nau central que duu al mihrab, perpendicular a aquest mur, són més amples i prominents que les altres naus laterals, per la qual cosa dibuixen una forma de T en la planta.
La nau sud del mur de l'alquibla presenta tres cúpules de mocàrabs; una al centre, enfront del mihrab, i una altra en cada extrem, als cantons meridionals de la mesquita. Cada cúpula està flanquejada per arcs amb mocàrabs, l'intradós dels quals està realçat amb xebka tallada, mocàrabs i motius de palmetes i petxines. Els arcs amb lambrequins també recorren l'extrem nord d'aquesta nau, i la diferencien encara més de la resta de la mesquita. Tots aquests detalls decoratius també realçaven la nau sud i la nau central en la planta en T de la mesquita.
El pati rectangular (<i>sahn</i>) ocupa gran part de la banda nord de la mesquita, que correspon a l'amplària de les cinc naus centrals i la longitud de les tres laterals. Està envoltat pels arcs de la sala de pregària i les extensions.
El mihrab El mihrab, situat al bell mig del mur sud, és semblant en forma i decoració al de la Mesquita Kutubia i a altres mesquites almohades, i consisteix en una petita sala octogonal coberta per una cúpula amb mocàrabs. Aquesta forma general hereta la tradició del mihrab del segle X de la Mesquita de Còrdova, que també consistia en una petita sala octogonal. El mur que envolta l'obertura del mihrab està decorat amb patrons geomètrics entrellaçats tallats en estuc. A cada costat del mihrab hi ha dues obertures arquejades: una conduïa a una petita cambra on es guardava el mímbar (púlpit), mentre que l'altra conduïa a l'entrada de l'imam en la base oriental del minaret.
Referències
Categoria:Mesquites del Marroc Categoria:Almohades