La de Samos (en grec: Σαμία, Samia) és una comèdia antiga escrita pel poeta Menandre en la joventut, que els filòlegs del van restaurar a partir de dos còdexs de papir trobats a Egipte. Així, hui se'n poden llegir més de set-cents versos, mutilats o sencers, d'un total de potser uns nou-cents. El títol està confirmat per un mosaic trobat a Mitilene que il·lustra onze obres de teatre seleccionades de Menandre.
Transmissió del text El 1907 es va trobar el Papir del Caire,P. Cair, 43227. un còdex del aparegut a Afroditòpolis que conté les restes mutilades de cinc comèdies de Menandre. Aquestes peces van ser escollides al voltant del segle II per a ús escolar. El llibre havia estat tallat per envasar objectes en un gerro. Les restes d'un quaternió conservaven 324 versos del Samia. Cinquanta anys més tard, un altre bloc de papir del segle III incorporat a la col·lecció BodmerP. Bodmer, XXV. restaura el final de la comèdia,La Samienne (Ménandre); publié par Rodolphe Kasser ; avec la collaboration de Colin Austin, Genève, Bibliotheca Bodmeriana, 1969. els tres darrers actes. Se'n poden afegir dos fragments desenterrats en altres llocsPap. Oxy. 2831 i 2943. que en completen certes línies.
Els personatges Mosquió, el fill adoptat per Demeas, que va tenir un fill amb Plangon, la filla de Nicèrat, un veí. Crisis, una cortesana de l'illa de Samos, concubina de Demeas. Parmenó, servent de Demeas. Demeas, solter, pare adoptiu de Mosquió, amic i veí de Nicèrat. Nicèrat, pare de Plangon, veí i amic de Demeas. Un cuiner. Personatges que no parlen: Plangon amb el seu fill, i servents.
La trama Nicèrat i Demeas, malgrat que un és pobre i l'altre ric, són veïns i amics, i volen unir els seus fills en matrimoni. Els joves també ho volen. Per tant, com que ningú s'oposa al pla, és difícil imaginar obstacles. Una sèrie d'esdeveniments inesperats i idees errònies resultants d'una mentida, però, quasi n'arruïnen l'acord. Perquè Mosquió, el fill adoptiu de Demeas, durant les festes d'Adonis i la seua vetlla, es comporta amb la filla de Nicèrat, Plangon, d'una manera que el fa avergonyir i que provoca que es quede embarassada. El jove, superat per la vergonya, tot i que havia promés matrimoni immediatament, no gosa confessar públicament la seua culpa, de manera que en absència dels pares, que havien emprés el llarg viatge des de Bizanci, tota la casa conspira i decideix dir que era fill de Crisis. Perquè Demeas, quan marxa, havia deixat embarassada la seua amiga Crisis, mentre li prohibia criar el nadó ja que era un bastard. Però quan, inesperadament, en tornar, troba el xiquet a casa, al principi s'enfada, però ho perdona ràpidament. Quan ja havien contractat un cuiner i tothom preparava el banquet de noces, Demeas sent per casualitat la vella mainadera anomenar el nadó "fill de Mosquió". Immediatament, recordant la història d'Hipòlit i Fedra, culpa a Crisis perquè el seu fill sempre havia estat savi i respectuós amb ellEn el vers 272-4 se li qualifica de κόσμιος i d'εὐσεβέστατος. i, a més, volia casar-se amb Plangon. Així que decideix fer fora la seua xicota de casa per preservar la seua dignitat, sense donar-li cap altra raó que "pel nadó". Ella fuig plorant cap al veí Nicerat, que l'acull amb compassió. Aviat Mosquió, persuadit per Nicèrat, intenta apaivagar son pare, però les seues súpliques són mal interpretades. La comèdia sorgeix del malentés entre personatges que no interpreten les mateixes paraules de la mateixa manera, a causa del que saben en secret o creuen saber. Quan finalment entén què té al cap el seu pare, Mosquió li revela la veritat. Tan bon punt Demeas es calma, Nicèrat s'assabenta de la maternitat de la seua filla. Està tan furiós que vol cremar la criatura allà mateix, que Crisis, en la seua fugida, porta de tornada a Demeas. En esmentar la història de Júpiter i Dànae, Demeas consola Nicèrat i el fa admetre que molts hòmens i dones que els envolten, sense que ho semble, són déus nascuts. Però Mosquió, molest pel que el seu pare havia cregut d'ell, decideix donar-se una petita venjança: equipat amb una capa i una espasa, fingeix voler marxar a una guerra mercenària a Àsia fins que, cedint a les súpliques de son pare, canvia d'opinió (Acte 5). Així, com era costum en la nova comèdia, l'obra acabarà amb un casament.
Notes
Categoria:Literatura grega Categoria:Comèdies