Giliana Berneri o Giliane Berneri (5 d'octubre de 1919 - 19 de juliol de 1998) va ser una doctora francesa en medicina i una activista comunista llibertària.

Primers anys de vida i educació Giliana Berneri era la segona filla de l'eminent anarquista i acadèmic italià Camillo Berneri i la seva esposa, Giovanna Berneri (nascuda Giovanna Caleffi), amb una mentalitat similar. Giliana i la seva germana gran Marie-Louise Berneri van néixer a la Toscana, però la família va fugir a França el 1926 per escapar del govern feixista de Mussolini. Els mordaços articles periodístics antifeixistes del seu pare havien marcat la família per a la persecució. A França no va poder trobar feina permanent i sovint s'amagava per evitar les atencions no desitjades dels Serveis de Seguretat italians. No obstant això, hi havia una considerable solidaritat entre els exiliats polítics antifeixistes de París i finalment Giovanna, la mare de les noies, va poder muntar una botiga de fruites i verdures en un barri popular. Els diners van continuar escassejant, però la família va sobreviure i l'educació de les filles va ser finançada, ambdues qualificant-se com a metgesses. Les especialitats de Giliana van ser Pediatria i Psicoanàlisi.

El 5 de maig de 1937, el seu pare va ser assassinat, juntament amb el seu amic i company anarquista Francesco "Ciccio" Barbieri, a Barcelona. Havien estat arrossegats, per una banda, d'una dotzena d'homes, i els seus cossos van ser trobats cosits a bales l'endemà. Tot i que els assassins i la seqüència d'esdeveniments en les hores prèvies als assassinats mai es van identificar amb precisió, ràpidament es va creure que Camillo Berneri havia estat assassinat per ordre de Stalin després que el seu periodisme hagués destacat la participació soviètica a la Guerra Civil Espanyola.

Tot i que Giliana va cursar els seus estudis de medicina a París amb energia contínua, les circumstàncies de la mort del seu pare li van proporcionar una motivació convincent per continuar amb la tasca política del seu pare, i és per la seva activitat política que se la recorda més àmpliament.

Activisme polític El 1938, Giliana i la seva germana, Marie-Louise Berneri, van participar en la producció i publicació de la revista Révision, fundada per Louis Mercier-Vega, Lucien Feuillade i Nicolas Lazarévitch. El 1940 va participar en la campanya reeixida per aconseguir l'alliberament del seu camarada i company anarquista (originalment italià) Ernesto Bonomini d'un camp d'internament francès, possiblement Camp Vernet, on era possible que fos acompanyat per Bonomini a l'exili polític als Estats Units.

La Segona Guerra Mundial va acabar el maig de 1945 i Giliana va tornar a França i es va casar amb la seva parella, Jean Senninger (generalment coneguda com a "Serge Ninn") mentre la seva germana romania a Londres amb el seu marit anarquista anglès Vernon Richards. Durant la guerra, la seva mare Giovanna Berneri havia estat arrestada i deportada primer a Alemanya i després a Itàlia, on havia passat la major part de la guerra sota arrest domiciliari. A la conferència anarquista de 1948 a París, la primera després de la guerra, hi eren presents les tres dones, cadascuna representant un país diferent, la mare amb la delegació italiana mentre que les seves filles representaven respectivament Gran Bretanya i França.

Giliane Berneri va obtenir la ciutadania francesa el 17 d'octubre de 1947. Va participar activament en el moviment llibertari francès fins a mitjans de la dècada de 1950. Després de la guerra, va ser una de les fundadores de la Federació Anarquista Francesa, juntament amb Maurice Joyeux, Georges Fontenis i Suzy Chevet, Renée Lamberet, Georges Vincey, Aristide Lapeyre, Paul Lapeyre, Maurice Laisant, Solange Dumont, Maurice Fayolle i Roger Caron.

Giliane i el seu marit es van sentir atrets pel grup Sacco i Vanzetti, amb seu a París, que va evolucionar fins a convertir-se en el grup Kronstadt dins de la Federació Anarquista. El 1948, aquest grup estava format per "aproximadament vint militants i simpatitzants pertanyents a la universitat [de la Sorbona], dels departaments de metal·lúrgia, edificis, medicina i hospitals, centrats en els llibres i la instrucció"Dictionnaire international des militants anarchistes : notice biographique. inclosos Georg K. Glaser i André Prudhommeaux. La seva casa al Barri Llatí de París era una de les programades per a la vigilància policial.

Durant aquest període va ser una figura destacada del Cercle libertaire des étudiants (Cercle d'Estudiants Llibertaris/CLE), que organitzava reunions amb icones destacades de l'esquerra com André Prudhommeaux, i amb escriptors estretament vinculats als objectius llibertaris com Albert Camus. Va treballar a l'equip editorial de la revista Le Libertaire.Kathy E. Ferguson, Emma Goldman : Political Thinking in the Streets A diferència del seu marit, però, es va negar a involucrar-se en les iniciatives de Georges Fontenis per crear un subgrup secret (i manipulador) dins de la Federació Anarquista Francesa, que seria conegut amb el nom d'Organisation Pensée Bataille les maquinacions de les quals, segons sembla, va denunciar més tard.

Durant la dècada del 1950, Giliane Berneri es va desil·lusionar amb les disputes internes que afectaven el moviment anarquista francès, i les seves contribucions activistes van arribar a la seva fi.

Vida personal Berneri es va casar amb Jean Senninger (àlies Serge Ninn) el 1945 i van tenir dos fills: Hélène (1950) i Franck (1955). Tots dos van esdevenir metges; Hélène es va especialitzar en pediatria, mentre que Franck es va centrar en endocrinologia i dietologia i, a més, és autor de novel·les amb el pseudònim F. Berneri Croce..

Giliane Berneri va morir el 19 de juliol de 1998 a París.

Llegat El 1962, quan va morir la seva mare, va donar tots els arxius familiars al periodista i historiador Aurelio Chessa, que els va utilitzar com a base d'un substancial "arxiu anarquista", l'Arxiu de la Família Berneri, que s'ha allotjat a la Biblioteca Panizzi (Biblioteca Panizzi) de Reggio Emilia des del 1998.

Publicacions Sur quelques cas de polynévrites par intoxication alimentaire accidentelle par des substances contenant du triorthocresyl phosphate, thèse, Médecine, Paris, 1946, . Notes prises au cours de la conférence sur l'orientation professionnelle pratiquée par le service médical à la Chambre des métiers de Seine-et-Oise, Paris, mars 1957, .

Referències

Categoria:Metges parisencs Categoria:Anarquistes italians Categoria:Anarcocomunistes Categoria:Morts el 1998 Categoria:Polítics parisencs Categoria:Anarquistes francesos Categoria:Marxistes francesos Categoria:Morts a París Categoria:Metges toscans Categoria:Polítics florentins Categoria:Marxistes italians Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1919