miniatura|La ubicació d' Anglaterra (verd fosc) al Regne Unit a Europa . La història dels jueus a Anglaterra es pot rastrejar amb fiabilitat fins al període posterior a la conquesta normanda de 1066, quan Anglaterra es va integrar al sistema europeu per primera vegada des de l'evacuació romana de l'any 410 dC, i així va arribar a la consciència de les comunitats jueves de l'Europa continental . Els primers jueus probablement van arribar a Anglaterra cap a l'any 70 dC durant l'època del domini romà, però probablement van ser eliminats en el període tumultuós que va seguir a l'evacuació romana, quan els anglosaxons van prendre gradualment el poder dels romano-celtes.
El 1290, el rei Eduard I va emetre l'Edicte d'Expulsió, expulsant tots els jueus del Regne d'Anglaterra. Després de l'expulsió, no hi va haver cap comunitat jueva oberta (a diferència d'individus que practicaven el judaisme en secret) fins al govern d' Oliver Cromwell . Tot i que Cromwell mai va readmetre oficialment els jueus a la Commonwealth d'Anglaterra, una petita colònia de jueus sefardites que vivien a Londres va ser identificada el 1656 i se'ls va permetre quedar-hi. La Llei de Naturalització Jueva de 1753, un intent de legalitzar la presència jueva a Anglaterra, va romandre en vigor només durant uns mesos. Els historiadors solen datar l'emancipació jueva el 1829 o el 1858, mentre que Benjamin Disraeli, nascut jueu sefardita però convertit a l'anglicanisme, havia estat elegit dues vegades com a Primer Ministre del Regne Unit, el 1868 i el 1874. A insistència del líder irlandès Daniel O'Connell, el 1846 es va derogar la llei britànica "De Judaismo", que prescrivia una vestimenta especial per als jueus. miniatura|La Torre va ser un refugi per als jueus del Londres medieval. A causa de la raresa de la violència antijueva a la Gran Bretanya al segle XIX, va adquirir una reputació de tolerància religiosa i va atreure una immigració important de l'Europa de l'Est. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, aproximadament mig milió de jueus europeus van fugir a Anglaterra per escapar dels nazis, però només uns 70.000 (inclosos gairebé 10.000 nens) van poder entrar. Els jueus es van enfrontar a l'antisemitisme i els estereotips a Gran Bretanya, i l'antisemitisme "en la majoria dels casos va anar acompanyat de germanofòbia" durant la Primera Guerra Mundial fins al punt que els jueus van ser equiparats amb els alemanys, tot i que la família reial britànica tenia orígens ètnics alemanys parcials. Això va portar moltes famílies jueves asquenazites a anglicitzar els seus noms, que sovint sonaven alemany.
Els jueus al Regne Unit actualment sumen uns 275.000, amb més de 260.000 d'aquests a Anglaterra, que conté la segona població jueva més gran d'Europa (després de França) i la cinquena comunitat jueva més gran del món . La majoria dels jueus d'Anglaterra viuen a Londres i els seus voltants, amb gairebé 160.000 jueus a Londres i altres 20.800 a la propera Hertfordshire, principalment a Bushey (4.500), Borehamwood (3.900) i Radlett (2.300). La següent població més significativa es troba al Gran Manchester amb una comunitat de poc més de 25.000 habitants, principalment a Bury (10.360), Salford (7.920), Manchester (2.725), i Trafford (2.490). També hi ha comunitats importants a Leeds (6.760), Gateshead (3.000), Brighton (2.730), Liverpool (2.330), Birmingham (2.150), i Southend (2.080).
Britània romana És probable que hi hagués jueus a la Britània romana sota l'Imperi Romà, potser com a soldats, esclaus, argenters o comerciants. Tanmateix, hi ha poca o cap prova definitiva. Una prova circumstancial prové d'una tradició a Caerleon (a Gal·les), una important base legionària, de dos màrtirs cristians de l'època romana, Juli i Aaron, amb el nom Aaron que suggereix un origen jueu.
Anglaterra normanda, 1066–1290 Guillem de Malmesbury afirma que Guillem el Conqueridor va portar jueus de Rouen a Anglaterra durant la conquesta normanda. Es pot inferir l'objectiu de Guillem el Conqueridor: la seva política era aconseguir que els drets feudals es paguessin al tresor reial en moneda en lloc d'en espècie, i per a aquest propòsit era necessari tenir un cos d'homes escampats pel país que subministressin quantitats de moneda. miniatura|Comunitats jueves a l'Anglaterra medieval .
L'estatus dels jueus Abans de la seva expulsió el 1290, l'estatus dels jueus a Anglaterra depenia completament de la voluntat de la Corona. Com a resultat del Quart Concili del Laterà el 1215, l'autoritat cristiana, sota la disfressa del rei, va imposar certes pràctiques discriminatòries als jueus d'Anglaterra, una de les quals era l'ordre de portar una insígnia que simbolitzava les dues Taules de Pedra. L'any 1215 també va coincidir amb les dues entrades a la Carta Magna, datades el 15 de juny, sobre els deutes deguts als jueus. A canvi de la seva funció econòmica (proporcionar crèdit com a font d'ingressos per a la Corona), als jueus se'ls oferien alguns privilegis i protecció sota la jurisdicció del rei. Com a "serfs reials", se'ls permetia la llibertat de les carreteres del rei, l'exempció de peatges, la capacitat de posseir terres directament del rei i protecció física a la vasta xarxa de castells reials construïts per afirmar l'autoritat normanda. miniatura|Jueu d'Anglaterra, Capella del Sant Sepulcre, Catedral de Winchester
Persecució i expulsió miniatura|Artefactes de cases jueves del Londres medieval, exposats al Museu Jueu de Londres. La persecució dels jueus d'Anglaterra es va intensificar des de finals del segle XII i va ser brutal. Es van registrar massacres a Londres, Northampton i York durant les croades del 1189 i el 1190. Guillem de Newburgh va esmentar la massacre de York, dient que es va dur a terme menys per motius religiosos, sinó per cobdícia.
El 1269, Enric III va convertir la blasfèmia per part dels jueus en un delicte de penjament, i quan Eduard va tornar de la Croada, va aprovar l'Estatut del Jueu el 1275.
El nombre de jueus era d'uns 2.000 a 3.000 a Anglaterra a la dècada del 1270. Eren molt menys capaços de generar ingressos per a la Corona, ja que havien estat sobreimpostos i el seu capital estava molt erosionat. Els impostos excessius van conduir inevitablement a l'execució de deutes endarrerits, cosa que va significar que les terres dels cavallers i la noblesa mitjana van ser comprades pels terratinents més grans, entre els quals notòriament hi havia la reina Elionor i altres membres de la cort. Aquest procés havia alimentat l'antisemitisme entre les forces oposades a la corona centrades al voltant de Simó de Montfort durant l'època d'Enric III. Durant la Segona Guerra dels Barons a la dècada del 1260, les forces de Montfort van liderar una sèrie de pogroms en moltes ciutats angleses on les comunitats jueves van ser atacades i els registres de deutes van ser capturats i destruïts.
Període de reassentament, segles XVI-XIX Entre l'expulsió dels jueus el 1290 i el seu retorn formal el 1655, hi ha registres de jueus a la Domus Conversorum fins al 1551 i fins i tot més tard. Es va intentar obtenir una revocació de l'edicte d'expulsió ja el 1310, però va ser en va. No obstant això, sembla que un cert nombre de jueus van tornar; es van presentar quatre queixes al rei el 1376 que alguns dels que comerciaven com a llombards eren en realitat jueus.
Ocasionalment es donaven permisos a particulars per visitar Anglaterra, com en el cas d'Elias Sabot (un eminent metge de Bolonya cridat per assistir Enric IV) el 1410, però no va ser fins a l'expulsió dels jueus d'Espanya el 1492 i de Portugal el 1497 que un nombre considerable de jueus sefardites van trobar refugi a Anglaterra. El 1542 molts van ser arrestats amb la sospita de ser jueus, i al llarg del segle XVI diverses persones anomenades López, possiblement totes de la mateixa família, es van refugiar a Anglaterra, sent el més conegut d'ells Rodrigo López, metge de la reina Elisabet I, i de qui alguns comentaristes diuen que va ser la inspiració de Shylock. Àudio externalt=audio icon|16x16px La massacre medieval dels jueus de York, Speaking with Shadows, publicat per English Heritage, consultat el 10 de novembre de 2019 Anglaterra també va veure conversos com Immanuel Tremellius i Philip Ferdinand. Entre els visitants jueus hi havia Joachim Gaunse, que va introduir nous mètodes de mineria a Anglaterra, i hi ha registres de visites de jueus anomenats Alonzo de Herrera i Simon Palache el 1614. Els escrits de John Weemes a la dècada de 1630 van proporcionar una visió positiva del reassentament dels jueus a Anglaterra, efectuat el 1657.
Enric VIII i el judaisme Durant el seu regnat, Enric VIII va mostrar interès pel judaisme. Durant el seu intent d'anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d'Aragó, els representants d'Enric van consultar amb notables jueus italians, i ell va intentar justificar la seva anul·lació utilitzant lleis de l'Antic Testament. Més tard, durant el regnat d'Enric, l'hebreu es va imprimir per primera vegada a Anglaterra a partir de 1524, mentre que el 1549 es va permetre l'ús de l'hebreu en el culte privat.
Jueus ocults a Anglaterra Des de principis del segle XVI, arran de la Inquisició espanyola, els jueus van començar a tornar a Anglaterra. Tot i que els jueus havien d'amagar la seva religió per por de generar debat, només calia amagar-la vagament, i molts jueus a Anglaterra van ser coneguts com a jueus, malgrat els seus intents d'amagar la seva fe. Molts jueus amagats es van fer un nom mentre eren a Anglaterra. Un marrà d'Espanya, Héctor Nunes, va tenir un paper vital en l'espionatge anglès transmetent informació d'Espanya al cap d'espies de la reina Elisabet, Sir Francis Walsingham, als seus vaixells mercants. Aquesta informació va ser fonamental en la derrota d'Anglaterra de l'Armada Espanyola el 1588. Un altre jueu que es va fer un nom a Anglaterra va ser Joachim Gaunse de Bohèmia, que va venir a Anglaterra com a metal·lúrgic i enginyer metal·lúrgic per ajudar en la derrota d'Espanya. Gràcies a la seva feina, Sir Walter Raleigh va convidar Gaunse a navegar amb ell en una expedició a Amèrica del Nord, on es va convertir en el primer jueu a trepitjar sòl nord-americà.
Reassentament, 1655 miniatura|La sinagoga Bevis Marks, la primera sinagoga de jueus hispanoportuguesos, acabada el 1701, la sinagoga més antiga del Regne Unit, va ser construïda per la primera generació de jueus readmesos a Anglaterra.