Giuliana Nenni (Forlí, 26 de desembre 1911 - Roma, 19 de març 2002) va ser una periodista, partisana i política socialista italiana.
Biografia Filla de Pietro Nenni i Carmen Emiliani, va néixer quan el seu pare estava empresonat per les protestes contra la guerra italoturca (1911). El 1926 tota la família (tenia tres germanes més, Vittoria, Eva i Luciana) es va veure obligada a exiliar-se a França a causa de les persecucions del règim feixista. A París va assistir als cursos de «Civilitzation française» a la Sorbona; després es va dedicar al periodisme, com a editora del diari socialista Populaire i a la política, com a secretària del Comitè de Lluita Antifeixista (1936). La seva germana Vittoria Nenni es va casar el 1937 amb l'editor Henri Leon Daubeuf i va obtenir la nacionalitat francesa.
El 1940, amb l'ocupació de França pels nazis i l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial, Pietro Nenni, el pare, es va establir «semiclandestinament» amb part de la família a Palalda, als Pirineus orientals i, més tard, va ser confinat a Saint-Flour, juntament amb Giuliana. El juny de 1942 Henri Leon Daubeuf, el seu cunyat, va ser detingut acusat de editar propaganda comunista, empresonat i afusellat al Fort de Romainville. La seva germana Vittoria va ser deportada al camp d'Auschwitz, on va morir el juliol de 1943, sense que la família en tingués coneixement. No va ser fins al maig de 1945 que el ministre Alcide de Gasperi els va informar.
Giuliana va tornar a Roma després de la caiguda de Mussolini i es va adherir a la resistència partisana, formant un petit comitè amb Adele Bei Ciufoli, les germanes Ribet, Adele Maria Jemolo, Maria Fermi, Linda Puccini i altres, compromesos en organitzar manifestacions, distribuir premsa, enganxar cartells i ajudar jueus, presoners, fugitius i desbandats.
Durant la postguerra, va ser una de les promotores de la Unió de Dones a Itàlia -UDI, amb Rita Montagnana, Rosa Fazio Longo i Marisa Cinciari Rodano.
El 1948, va ser elegida a la Cambra de Diputats per la llista del Front Democràtic Popular i es va unir al grup parlamentari socialista; el 1953 va ser reelegida per la llista socialista. A la Cambra, va continuar col·laborant amb altres parlamentàries de la Unió de Dones, presentant una sèrie de propostes legislatives destinades a l'emancipació de les dones, particularment en l'àmbit laboral. Va signar la Llei núm. 394/1951, «Preservació del lloc de treball per a les mares treballadores», juntament amb Carlo Venegoni i Teresa Noce, i la Llei núm. 35/1952, «Extensió de l'assegurança mèdica als treballadors del servei domèstic», juntament amb Giuseppe Di Vittorio, Fernando Santi i Gisella Della Portella. També va ser una de les signants de la llei que abolia la llei electoral majoritària de 1953 (l'anomenada «llei fraudulenta»), juntament amb tots els principals exponents del Partit Socialista (Pietro Nenni, Sandro Pertini, Riccardo Lombardi, Lelio Basso i d'altres). Les seves altres propostes legislatives sobre igualtat d'oportunitats i dret de família, no aprovades en el seu moment perquè eren massa avançades, van ser objecte de batalles civils en les dècades següents (protecció de la maternitat; protecció jurídica dels fills nascuts fora del matrimoni; modificació de les normes del Codi Civil relatives a la potestat parental; igualtat de drets i salaris per igual treball, etc.).
Elegida al Senat el 1958 i el 1963, Giuliana Nenni va ser la primera membre del parlament de la República a proposar una llei sobre el divorci (1958), reintroduint al Senat el projecte de llei del seu company de partit Luigi Renato Sansone sobre l'anomenat divorci menor, aplicable només als matrimonis que impliquen persones desaparegudes sense deixar rastre, condemnades a llargues penes de presó, cònjuges estrangers en presència d'un divorci a l'estranger, persones amb malalties mentals, llargues separacions entre cònjuges o intent d'assassinat del cònjuge.Fuoricampo Italian Lesbian Group
Després d'abandonar la política parlamentària, va exercir de secretària del seu pare, que ja era gran, i, després de la seva mort, va supervisar la reorganització dels seus diaris i la seva la publicació. En els seus darrers anys de vida, va ser assessora i interlocutora dels exponents socialistes més importants.
Va morir el 19 de març de 2002 a l'edat de noranta anys.
Honors Orde al mèrit de la República Italiana
Referències
Bibliografia Pietro Nenni, Sis anys de Guerra Civil (traduït del francès per Giuliana Nenni, amb el pseudònim de Giuliana Emiliani), Rizzoli, Milà, 1945. Pietro Nenni (Edit per: Giuliana Nenni i Domenico Zucàro), Cold War Times: Diaries 1943-1956, SugarCo, Milà, 1981. Pietro Nenni (Edit per: Giuliana Nenni i Domenico Zucàro), The Centre-Left Years: Diaries 1957-1966, SugarCo, Milà, 1982. Pietro Nenni (Editat per: Giuliana Nenni i Domenico Zucàro), Coming to agree with history: Diaries 1967-1971, SugarCo, Milà, 1983.
Vegeu també Resistència italiana
Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Resistència francesa Categoria:Resistència italiana Categoria:Socialistes italians Categoria:Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 2002 Categoria:Persones de Forlì Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics de l'Emília-Romanya Categoria:Periodistes de l'Emília-Romanya Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Polítics italians morts al segle XXI Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1911