miniatura L'espionatge industrial (també dit empresarial, econòmic o corporatiu) és una forma d'espionatge adreçada a obtenir informació sobre el procés de producció, de comercialització o qualsevol altra part del funcionament d'una empresa competidora.
L'espionatge industrial sol ser promogut o executat per empreses privades amb l'objectiu d'obtenir avantatges competitius. Tot i això, diversos Estats han estat acusats d'emprar els seus propis serveis d'intel·ligència per dur a terme activitats d’espionatge industrial, sovint amb la finalitat de beneficiar sectors estratègics o empreses nacionals, fet que difumina la frontera entre l'espionatge estatal i el corporatiu.
Empreses afectades miniatura|La biotecnologia i la farmacologia són un dels principals sectors subjectes a espionatge industrial. L'espionatge industrial s'associa principalment amb els sectors d'alta tecnologia i amb aquelles indústries en les quals el coneixement científic i la innovació constitueixen el principal actiu. En concret, aquelles que duen a terme alguna de les següents activitats:
Desenvolupament de programari i maquinari informàtic (sistemes operatius, intel·ligència artificial, ciberseguretat, xips, etc.). Biotecnologia i farmacologia, especialment en la recerca de nous medicaments, vacunes o tècniques genètiques. Indústria aeroespacial i de defensa, incloent-hi tecnologies de satèl·lits, drons i sistemes de navegació. Telecomunicacions i xarxes digitals, per l'alt valor estratègic de les dades i dels protocols de transmissió. Transport i tecnologia de motors, amb especial incidència en el sector de l'automòbil i del vehicle elèctric. Fabricació de màquines eina i robòtica, per la seva aplicació transversal en processos industrials. Sector energètic, tant en energies convencionals com renovables (solar, eòlica, hidrogen). Nous materials, superconductors i recobriments avançats, utilitzats en l'electrònica, l'aeronàutica o la medicina.
Aquestes activitats, fortament dependents de la propietat intel·lectual i dels secrets comercials, són objectius prioritaris tant per a competidors empresarials com per a actors estatals interessats a obtenir avantatges estratègics o reduir costos de recerca i desenvolupament.OECD (2021). Economic Security and Industrial Resilience in the Global Economy. París. En aquest sentit, S'ha documentat que Silicon Valley és una de les regions del món amb més incidència d'espionatge corporatiu i ciberespionatge, a causa de la seva alta concentració d'empreses tecnològiques i laboratoris de recerca.
Tècniques d'espionatge industrial L'espionatge industrial té dos objectius principals. D'una banda, l'adquisició d'informació sobre la propietat intel·lectual, com ara idees i innovació, tècniques i processos, receptes i fórmules, o recerca i desenvolupament de productes. D'altra, l'adquisició d'informació comercial: dades de clients, polítiques de preus, màrqueting, estratègies de planificació o comercialització o els canvis en la composició i ubicació de la producció.
Fet i fet, la informació pot marcar la diferència entre l'èxit i el fracàs d'un projecte empresarial. Si es roba un secret comercial o intel·lectual, les condicions de competència poden esvair-se o inclinar-se a favor d'un determinat competidor. Amb tot, en el món empresarial, el gruix de la informació s'obté legalment a través de l'anomenada intel·ligència competitiva. Aquesta consisteix a obtenir i analitzar informació de caràcter obert que faciliten les empreses de consultoria o les administracions públiques (instituts d'estadística, ministeris, agències...) sobre diferents sectors econòmics, proveïdors, competidors o productes i serveis.Jones, R. (2019). Corporate Espionage and Sabotage in the Digital Age. Palgrave Macmillan.
Tot i això, algunes empreses creuen que la millor manera d'obtenir informació és a través d'accions il·lícites. En les darreres dècades, l'espionatge industrial ha adquirit una definició més àmplia, incloent-hi moltes formes d'actuació:Lahlou, M. (2020). Industrial Intelligence and Competitive Security Strategies. Springer.
Robatori o apropiació de secrets comercials o de patents per obtenir avantatges competitius Sabotatge industrial, amb danys intencionats a processos productius o infraestructures d'empreses competidores. Interferències o manipulacions informàtiques, sovint mitjançant ciberatacs. Captació d'empleats o infiltració d'agents dins d'empreses rivals.
Obtenció il·lícita d'informació estratègica a través de la vigilància electrònica.
D’aquesta manera, el concepte d'espionatge industrial ha ampliat el seu abast fins a incorporar pràctiques que tradicionalment es consideraven separades, com el sabotatge econòmic o les accions de desestabilització d'una empresa o d'un sector sencer. Aquesta evolució conceptual s'ha vist afavorida per la globalització i per la dependència tecnològica de les organitzacions modernes. Diversos informes elaborats per organismes internacionals, com la Interpol, l'OCDE o l'Europol, assenyalen que les fronteres entre espionatge, sabotatge i ciberatac s'han anat difuminant, i que sovint aquests fenòmens comparteixen actors, tècniques i objectius. https://www.interpol.int/Crimes/Cybercrime/Cybercrime-our-response
Interpol. (2022). Cybercrime and Economic Espionage: Emerging Global Threats Report.
En aquest sentit, la seguretat econòmica i la seguretat informàtica es consideren avui àmbits estretament vinculats dins de les polítiques de contramesures empresarials i estatals. En l'àmbit corporatiu, moltes empreses han adoptat sistemes interns de detecció i prevenció d'amenaces internes, reconeixent que l'espionatge i el sabotatge són, en la pràctica, funcionalment indistingibles quan provenen de persones amb accés legítim a informació o instal·lacions crítiques. Aquesta visió s'ha reforçat a mesura que els incidents de cibersabotatge industrial —com els que afecten infraestructures d'energia, telecomunicacions o transport— han posat en relleu la naturalesa híbrida d'aquestes accions. https://www.europol.europa.eu/publication-events/main-reports/internet-organised-crime-threat-assessment-iocta-2023
Europol. (2023). Internet Organised Crime Threat Assessment (IOCTA). Haia.European Union Agency for Cybersecurity (ENISA). (2024). Threat Landscape for Information and Communication Technology Supply Chains. Brussel·les.
https://www.enisa.europa.eu/
Casos famosos El secret de la Porcellana (1712) miniatura|La porcellana, un dels primers productes objecte d'espionatge industrial (segle XVIII) Sovint es considera que el pare jesuïta François-Xavier d'Entrecolles, qui va visitar Jingdezhen (Xina) l'any 1712, va protagonitzar un dels primers casos documentats d'espionatge industrial. D’Entrecolles va observar detalladament els processos tècnics i químics de fabricació de la porcellana xinesa, un secret guardat gelosament per l'Imperi Qing durant segles. En diverses cartes adreçades als seus superiors a París, publicades posteriorment a Lettres édifiantes et curieuses, el sacerdot va descriure amb gran precisió la composició del caolí, els forns de cocció i les tècniques de vidrat i decoració utilitzades pels artesans xinesos. Les seves observacions van permetre que a Europa, especialment a Sèvres i Meissen, es pogués reproduir per primer cop una porcellana d'alta qualitat comparable a l'oriental, trencant així el monopoli xinès i obrint una nova etapa en la indústria ceràmica europea. La seva actuació, tot i tenir un objectiu inicialment científic i missioner, és considerada avui un exemple paradigmàtic de transferència tecnològica encoberta o espionatge industrial premodern, precedent dels casos que esdevindrien comuns durant la Revolució Industrial.D’Entrecolles, F.-X. (1712). Lettres édifiantes et curieuses écrites des missions étrangères par quelques missionnaires de la Compagnie de Jésus. Paris.
L'espionatge a la Revolució Industrial A finals del segle XVIII, el govern britànic va desplegar una política activa per obtenir i transferir tecnologia industrial de països europeus més avançats, especialment de França, amb l'objectiu d'enfortir la seva pròpia capacitat productiva i consolidar la Revolució Industrial. Aquestes pràctiques incloïen tant la captació de comerciants i tècnics estrangers com la formació d'aprenents en oficis estratègics dins del territori anglès, sovint mitjançant mètodes subrepticis o encoberts.miniatura|Samuel Slater (1768-1835), "pare de la revolució industrial americana" Les protestes dels treballadors del ferro a Sheffield i dels obrers de l'acer a Newcastle, preocupats per la fuga de coneixement tècnic i la captació de mà d'obra qualificada per part d'empreses estrangeres, van portar a l'aprovació de les primeres lleis britàniques contra l'exportació de tecnologia i la sortida de treballadors especialitzats. Aquestes normes, com les Laws on the Export of Machinery (1774–1799), tenien per objectiu impedir que la tecnologia anglesa —considerada un avantatge estratègic nacional— fos traslladada a altres països. Malgrat aquestes restriccions, els intents de transferència tecnològica il·legal van continuar.
Un cas destacat és el de Samuel Slater, un aprenent britànic que va emigrar als Estats Units el 1789 portant de memòria els dissenys i processos tèxtils anglesos, cosa que li va valer el sobrenom de pare de la revolució industrial americana.
Al llarg dels segles XVIII i XIX, el govern dels Estats Units va fomentar de manera activa la captació de coneixement i tecnologia estrangera, sovint mitjançant pràctiques d'espionatge econòmic o pirateria intel·lectual, per tal d'assolir un nivell tecnològic comparable al de les potències industrials europees. Aquesta política es va reflectir en l'aplicació laxa de les lleis de propietat intel·lectual i en la tolerància envers la còpia de patents i dissenys industrials provinents d'Europa. De fet, un dels pares fundadors i primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton, va defensar la conveniència de recompensar aquells que introduïssin al país innovacions tècniques o secrets industrials d'alt valor. Aquesta política, orientada a accelerar la industrialització nord-americana i reduir la dependència tecnològica d'Europa, va afavorir que els Estats Units es convertissin en un veritable refugi per als espies industrials i en un dels principals centres de captació de coneixement tècnic estranger.
El te de la Xina (1848) miniatura|Mapa de la producció de te al món (2022) En 1848, la Companyia Britànica de les Índies Orientals va trencar el quasi monopoli mundial de la producció que mantenia la Xina de l'imperi Qing. Ho va fer a través d'una operació encoberta que implicava el contraban de plantes i llavors de te fora del país i la còpia dels processos xinesos de transformació i elaboració d'aquesta beguda.
Durant el segle XIX, l'Imperi Britànic mantenia un important dèficit comercial amb la Xina, ja que importava grans quantitats de te, seda i porcellana. Per compensar aquest desequilibri, els britànics van impulsar el comerç d'opi cap al mercat xinès, però la prohibició d'aquest comerç decretada per l'emperador Daoguang i l'esclat de la Primera Guerra de l’Opi (1839–1842) van interrompre el subministrament de te i agreujaren les tensions entre ambdós imperis.
Per assegurar una font pròpia de producció, la Companyia va contractar el botànic escocès Robert Fortune, que va viatjar a la Xina disfressat de mercader xinès amb la missió d'obtenir llavors, plantes i coneixements tècnics sobre el cultiu i la manufactura del te.