La casa Ponts-Sentmenat és un edifici situat als carrers de la Mercè, 17-19 i de la Plata, 3-5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història El primer propietari documentat va ser el donzell Miquel Joan de Ponts i Ferran (†1598), senyor de Montclar, que llegà la propietat al seu fill Francesc de Ponts i de Santcliment. El 1606, el seu fill Miquel Joan de Ponts i Turell —germà de Bernat de Ponts i Turell, futur comte de Robres— es va casar amb Jerònima de Rajadell, baronessa de Jorba, i va morir el 1630. El 1634, la seva filla menor Elisabet de Ponts i de Rajadell va rebre la propietat com a donació arran del seu matrimoni amb Gaspar de Calders i de Santcliment. Tanmateix, aquest va morir pocs anys després, i el 1643, Elisabet es va casar en segones noces amb Francesc de Corbera-Santcliment i de Guardiola, però la parella no vivia al casal, que seria ocupat per llogaters.
El 1661, aquest va passar a mans de Francesc de Sentmenat i de Perapertusa (1623-1669), que havia guanyat un litigi a la Reial Audiència contra la vídua Elisabet. A la seva mort el 1669, la finca va entrar en un estat d'abandonament, i el 1689, el seu fill i hereu Joan de Sentmenat i de Toralla, futur marquès de Sentmenat, la va donar a la seva germana Antònia en ocasió del seu matrimoni amb Josep Magí de Magarola i de Gualbes.
Durant aquesta època, es van produir diverses segregacions a la banda dels carrers Ample i de la Plata, i el 1690, Antònia de Sentmenat va establir en emfiteusi la casa de la cantonada d'aquest darrer amb el de la Mercè (actual núm. 17) al fuster Jacint Puig, i el 1721, l'edifici principal (actual núm. 19), que s'havia fet servir com a hostal i va patir els estralls del setge de 1713-1714, al també fuster Pere Costa,AHPB, notari Salvador Pi, 12-04-1721. que s'encarregaria de rehabilitar-lo. Aquest va morir el 1750, i el 1758, el seu fill Pere Costa i Rubió, també fuster i carregat de deutes, va vendre la propietat al comerciant Josep Verdaguer i Ros per 8.800 lliures, de les quals 6.000 serien per als creditors.AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/25, f. 343-347v, 13-07-1758; manual 992/26, f. 207v-209v, 21-03-1759.
El nou propietari la faria reformar per a convertir-la en la seva residència principal, i segons les cartes de pagament, les obres foren executades pel mestre de cases Gaspar Codina,AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 271-273v, 07-09-1763. el fuster Joan Soler,AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 257-259, 06-09-1763. el manyà Gaspar Oller,AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 260v-269, 06-09-1763. el daurador Francesc Boix,AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 273v-274v 10-09-1763. el vidrier Joan Campmanjor,AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 275v-276v, 12-09-1763. el courer Baltasar Duran,AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 277v, 12-09-1763. i el pintor Bonaventura Mirapeix.AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 257-259. El 17 de febrer del 1759, Josep Verdaguer va signar capítols matrimonials amb Maria Àngela Canals i Martí, filla d'Esteve Canals i Guerau i germana de Joan Pau Canals i Martí, futur baró de la Vallroja. El matrimoni no tingué descendència i la finca passaria a mans d'Oleguer Verdaguer i Ros, germà de Josep i també comerciant, que moriria el 1815 i seria succeït per la seva única filla Teresa Verdaguer i Grassot.
Pel que fa al núm. 17, el 1747 fou venut pel comerciant Jeroni Clos, marmessor de Valentí Sistachs, al fuster Francesc Costa. Aquest fou succeït pel seu nebot Fèlix Tamé i Costa, també fuster, que el 1775 va demanar permís per a obrir-hi una porta. El 1826, Josep Molleras va fer donació de la finca a Teresa Verdaguer, reunificant així la propietat. Aquesta va morir el 1864 sense haver fet testament, i fou succeïda pels seus fills Joan Antoni, Oleguer i Josepa Llaveria i Verdaguer. El darrer d'ells va morir el 1907 sense descendència, el que va motivar la disgregació de la propietat en parts indivises entre les famílies col·laterals.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Consta de planta baixa i tres pisos. A la banda del carrer de la Mercè hi ha cinc eixos verticals d'obertures i al de la Plata sis. Als baixos hi ha portals de llinda de fusta, i el principal de pedra, que substitueix l'antic d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis hi ha balcons de llosanes de ferro i rajoles i baranes de ferro forjat, amb una finestra gòtica trilobulada gòtica a l'extrem dret del núm. 17. Al segon pis hi ha balcons i finestres balconeres, i al tercer pis, finestres senzilles i balconeres. Part del parament és de pedra, de carreus resseguits amb estuc, i la resta és arrebossat. El coronament té un ràfec ceràmic a la major part i sostingut per caps de biga a l'extrem dret del núm. 19.
Referències
Vegeu també Torre Ricarda Torre Balldovina Can Casanovas (Esplugues de Llobregat) Casa-fàbrica Canals Can Verdaguer (Barcelona)
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Carrer de la Mercè