Heptacodon és un gènere de mamífers artiodàctils de la família dels antracotèrids que visqueren a Nord-amèrica des de l'Eocè superior fins a l'Oligocè inferior, fa entre 29,5 i 39,7 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils al Canadà i els Estats Units. Eren antracoterins de mida mitjana. A diferència de la majoria dels altres antracotèrids, tenien el musell curt i mancaven de diastemes entre les dents. Les dents canines estaven disposades arran dels laterals de la boca. El nom genèric Heptacodon significa ‘dent de set puntes’ i es refereix a les set cúspides que presenta l'última dent molar superior.
Referències
Bibliografia
Categoria:Antracotèrids Categoria:Artiodàctils de l'Eocè Categoria:Mamífers fòssils trobats al Canadà Categoria:Mamífers fòssils trobats als Estats Units