Baltasar López de Gurrea Ximénez y Cerdá (Aragó, primera meitat del – Palma, 30 de gener de 1681) fou un noble aragonès i virrei de Mallorca entre 1678 i 1681. Ostentà el títol de segon comte del Villar i serví com a gentilhome de cambra de Joan Josep d'Àustria.
Biografia Fill de José López de Gurrea Ximénez Cerdá i Funes, primer comte del Villar, s'inscriu en l'alta noblesa aragonesa i es vincula al cercle polític de Joan Josep d'Àustria. Participà a les Corts d'Aragó de 1677–1678. El Consell d'Aragó havia suggerit la seva designació el 28 de setembre de 1677, i el rei Carles II de Castella el nomenà formalment el 29 de març de 1678 com a virrei de Mallorca, en substitució de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar. Arribà a l'illa el 21 de juny de 1678 i prengué possessió del càrrec l'endemà.
El seu govern coincidí amb la fase final de la guerra Francoholandesa i amb les incerteses posteriors a la Pau de Nimega (1678). Des del començament alertà de la presència de naus franceses que bordejaven Mallorca i mantingué les defenses de l'illa en estat d'alerta.
En l'àmbit institucional, s'amplià la Reial Audiència de Mallorca amb una cinquena plaça d'oïdor, ocupada pel jurista mallorquí Gabriel Simó; alhora, prosseguí la repressió inquisitorial contra els xuetes amb diversos actes de fe el 1679.
Les obligacions d'allotjament de tropes — un total de 1508 soldats inicialment procedents d'Itàlia, als quals s'afegiren contingents napolitans i alemanys — i el proveïment de l'armada estacionada a ports balears generaren tensions amb els Jurats de la Ciutat, que reclamaren finançar la despesa mitjançant una talla general. El virrei documentà que, davant la manca de recursos, es van destinar fons procedents de béns confiscats als xuetes per cobrir l'allotjament i l'avituallament de les tropes, i, mesos després, el balanç oficial assenyalava una despesa molt elevada amb deutes addicionals.
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Morts a Palma Categoria:Nascuts al segle XVII